Back to top
ambele ambele

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields, Àfrica > Camerun

  • ca  ambele
  • cod  ambala
  • cod  bata'o
  • cod  lɛmbɛla
  • cod  lembala
  • de  Ambele
  • en  Ambele
  • es  ambele
  • eu  ambele
  • fr  ambele
  • fr  ambala sin. compl.
  • fr  lembala sin. compl.
  • gl  ambele
  • it  ambele
  • nl  Ambele
  • nl  Ambala sin. compl.
  • nl  Lembala sin. compl.
  • pt  ambele

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields, Àfrica > Camerun

Definició
La llengua manta és parlada per unes 5.200 persones en una vintena de pobles situats en una franja d'uns trenta kilòmetres al nord-oest de Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Els mantes s'autodenominen manta o banta; pel que fa a la llengua, als pobles del nord rep el nom de kisam i als del sud s'anomena tinta. Segons la propia tradició, els mantes són originaris de la zona on actualment es parla moghamo i menka, al sud-est de la seva ubicació actual.

La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.

Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.

Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més frequënt entre els joves.
amenguaca amenguaca

Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

  • ca  amahuaca
  • ca  amaguaco sin. compl.
  • ca  amawaca sin. compl.
  • ca  amawaka sin. compl.
  • ca  amawáka sin. compl.
  • ca  amenguaca sin. compl.
  • ca  ameuhaque sin. compl.
  • ca  ipitineri sin. compl.
  • ca  sayacu sin. compl.
  • ar  الأماهواكية
  • cy  Amahuaca
  • cy  Amaguaco sin. compl.
  • cy  Amawaca sin. compl.
  • cy  Amawaka sin. compl.
  • cy  Amawáka sin. compl.
  • cy  Amenguaca sin. compl.
  • cy  Ameuhaque sin. compl.
  • cy  Ipitineri sin. compl.
  • cy  Sayacu sin. compl.
  • de  Amahuaca
  • de  Amaguaco sin. compl.
  • de  Amawaca sin. compl.
  • de  Amawaka sin. compl.
  • de  Amawáka sin. compl.
  • de  Amenguaca sin. compl.
  • de  Ameuhaque sin. compl.
  • de  Ipitineri sin. compl.
  • de  Sayacu sin. compl.
  • en  Amahuaca
  • en  Amaguaco sin. compl.
  • en  Amawaca sin. compl.
  • en  Amawaka sin. compl.
  • en  Amawáka sin. compl.
  • en  Amenguaca sin. compl.
  • en  Ameuhaque sin. compl.
  • en  Ipitineri sin. compl.
  • en  Sayaco sin. compl.
  • es  amahuaca
  • es  amaguaco sin. compl.
  • es  amawaka sin. compl.
  • es  amawáka sin. compl.
  • es  amenguaca sin. compl.
  • es  ameuhaque sin. compl.
  • es  ipitineri sin. compl.
  • es  sayacu sin. compl.
  • eu  amahuakera
  • eu  amaguaco sin. compl.
  • eu  amawaca sin. compl.
  • eu  amawaka sin. compl.
  • eu  amawáka sin. compl.
  • eu  amenguaca sin. compl.
  • eu  ameuhaque sin. compl.
  • eu  ipitineri sin. compl.
  • eu  sacayu sin. compl.
  • fr  amahuaca
  • fr  amaguaco sin. compl.
  • fr  amawaca sin. compl.
  • fr  amawaka sin. compl.
  • fr  amawáka sin. compl.
  • fr  amenguaca sin. compl.
  • fr  ameuhaque sin. compl.
  • fr  ipitineri sin. compl.
  • fr  sayacu sin. compl.
  • gn  amauáka
  • gn  amaguaco sin. compl.
  • gn  amawaca sin. compl.
  • gn  amawaka sin. compl.
  • gn  amawáka sin. compl.
  • gn  amenguaca sin. compl.
  • gn  ameuhaque sin. compl.
  • it  amahuaca
  • it  amaguaco sin. compl.
  • it  amawaca sin. compl.
  • it  amawaka sin. compl.
  • it  amawáka sin. compl.
  • it  amenguaca sin. compl.
  • it  ameuhaque sin. compl.
  • it  ipitineri sin. compl.
  • it  sayacu sin. compl.
  • ja  アマワカ語
  • ja  サヤコ語 sin. compl.
  • ja  アメワケ語 sin. compl.
  • ja  アマグワコ語 sin. compl.
  • ja  アメングワカ語 sin. compl.
  • ja  イピティネリ語 sin. compl.
  • nl  Amahuaca
  • nl  Amaguaco sin. compl.
  • nl  Amawaca sin. compl.
  • nl  Amawaka sin. compl.
  • nl  Amawáka sin. compl.
  • nl  Amenguaca sin. compl.
  • nl  Ameuhaque sin. compl.
  • nl  Ipitineri sin. compl.
  • nl  Sayacu sin. compl.
  • pt  amahuaca
  • pt  amaguaco sin. compl.
  • pt  amawaca sin. compl.
  • pt  amawaka sin. compl.
  • pt  amawáka sin. compl.
  • pt  amenguaca sin. compl.
  • pt  ameuhaque sin. compl.
  • pt  ipitineri sin. compl.
  • pt  sayacu sin. compl.
  • ru  Амауака
  • ru  Сайяко sin. compl.
  • ru  Амавака sin. compl.
  • ru  Амеуака sin. compl.
  • ru  Амагуако sin. compl.
  • ru  Ипитинери sin. compl.
  • zh  阿玛瓦卡语
  • zh  萨亚古 sin. compl.
  • zh  阿门瓜卡 sin. compl.
  • zh  阿玛瓜克 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦克 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦加 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦卡 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦科 sin. compl.
  • zh  阿玫哈克 sin. compl.
  • zh  伊皮提内利 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definició
Els amahuaques són originaris de la selva amazònica de l'est del Perú. Després dels primers contactes amb els europeus, i de les epidèmies i matances, van fugir riu Ucayali amunt fins al Brasil. En aquests tres segles les xifres demogràfiques han baixat dels 9.000 al mig miler d'individus.

Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.

En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
ameuhaque ameuhaque

Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

  • ca  amahuaca
  • ca  amaguaco sin. compl.
  • ca  amawaca sin. compl.
  • ca  amawaka sin. compl.
  • ca  amawáka sin. compl.
  • ca  amenguaca sin. compl.
  • ca  ameuhaque sin. compl.
  • ca  ipitineri sin. compl.
  • ca  sayacu sin. compl.
  • ar  الأماهواكية
  • cy  Amahuaca
  • cy  Amaguaco sin. compl.
  • cy  Amawaca sin. compl.
  • cy  Amawaka sin. compl.
  • cy  Amawáka sin. compl.
  • cy  Amenguaca sin. compl.
  • cy  Ameuhaque sin. compl.
  • cy  Ipitineri sin. compl.
  • cy  Sayacu sin. compl.
  • de  Amahuaca
  • de  Amaguaco sin. compl.
  • de  Amawaca sin. compl.
  • de  Amawaka sin. compl.
  • de  Amawáka sin. compl.
  • de  Amenguaca sin. compl.
  • de  Ameuhaque sin. compl.
  • de  Ipitineri sin. compl.
  • de  Sayacu sin. compl.
  • en  Amahuaca
  • en  Amaguaco sin. compl.
  • en  Amawaca sin. compl.
  • en  Amawaka sin. compl.
  • en  Amawáka sin. compl.
  • en  Amenguaca sin. compl.
  • en  Ameuhaque sin. compl.
  • en  Ipitineri sin. compl.
  • en  Sayaco sin. compl.
  • es  amahuaca
  • es  amaguaco sin. compl.
  • es  amawaka sin. compl.
  • es  amawáka sin. compl.
  • es  amenguaca sin. compl.
  • es  ameuhaque sin. compl.
  • es  ipitineri sin. compl.
  • es  sayacu sin. compl.
  • eu  amahuakera
  • eu  amaguaco sin. compl.
  • eu  amawaca sin. compl.
  • eu  amawaka sin. compl.
  • eu  amawáka sin. compl.
  • eu  amenguaca sin. compl.
  • eu  ameuhaque sin. compl.
  • eu  ipitineri sin. compl.
  • eu  sacayu sin. compl.
  • fr  amahuaca
  • fr  amaguaco sin. compl.
  • fr  amawaca sin. compl.
  • fr  amawaka sin. compl.
  • fr  amawáka sin. compl.
  • fr  amenguaca sin. compl.
  • fr  ameuhaque sin. compl.
  • fr  ipitineri sin. compl.
  • fr  sayacu sin. compl.
  • gn  amauáka
  • gn  amaguaco sin. compl.
  • gn  amawaca sin. compl.
  • gn  amawaka sin. compl.
  • gn  amawáka sin. compl.
  • gn  amenguaca sin. compl.
  • gn  ameuhaque sin. compl.
  • it  amahuaca
  • it  amaguaco sin. compl.
  • it  amawaca sin. compl.
  • it  amawaka sin. compl.
  • it  amawáka sin. compl.
  • it  amenguaca sin. compl.
  • it  ameuhaque sin. compl.
  • it  ipitineri sin. compl.
  • it  sayacu sin. compl.
  • ja  アマワカ語
  • ja  サヤコ語 sin. compl.
  • ja  アメワケ語 sin. compl.
  • ja  アマグワコ語 sin. compl.
  • ja  アメングワカ語 sin. compl.
  • ja  イピティネリ語 sin. compl.
  • nl  Amahuaca
  • nl  Amaguaco sin. compl.
  • nl  Amawaca sin. compl.
  • nl  Amawaka sin. compl.
  • nl  Amawáka sin. compl.
  • nl  Amenguaca sin. compl.
  • nl  Ameuhaque sin. compl.
  • nl  Ipitineri sin. compl.
  • nl  Sayacu sin. compl.
  • pt  amahuaca
  • pt  amaguaco sin. compl.
  • pt  amawaca sin. compl.
  • pt  amawaka sin. compl.
  • pt  amawáka sin. compl.
  • pt  amenguaca sin. compl.
  • pt  ameuhaque sin. compl.
  • pt  ipitineri sin. compl.
  • pt  sayacu sin. compl.
  • ru  Амауака
  • ru  Сайяко sin. compl.
  • ru  Амавака sin. compl.
  • ru  Амеуака sin. compl.
  • ru  Амагуако sin. compl.
  • ru  Ипитинери sin. compl.
  • zh  阿玛瓦卡语
  • zh  萨亚古 sin. compl.
  • zh  阿门瓜卡 sin. compl.
  • zh  阿玛瓜克 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦克 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦加 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦卡 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦科 sin. compl.
  • zh  阿玫哈克 sin. compl.
  • zh  伊皮提内利 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definició
Els amahuaques són originaris de la selva amazònica de l'est del Perú. Després dels primers contactes amb els europeus, i de les epidèmies i matances, van fugir riu Ucayali amunt fins al Brasil. En aquests tres segles les xifres demogràfiques han baixat dels 9.000 al mig miler d'individus.

Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.

En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
amhàric amhàric

Afroasiàtica > Semítica > Etiòpic, subgrup meridional, Àfrica > Etiòpia

  • ca  amhàric
  • ca  amarinya sin. compl.
  • ca  etíop modern sin. compl.
  • cod  amarinya
  • ar  أمهرية
  • cy  Amhareg
  • cy  Ethiopeg modern sin. compl.
  • de  Amharisch
  • de  Neu-Äthiopisch sin. compl.
  • en  Amharic
  • en  Abyssinian sin. compl.
  • en  Amarigna sin. compl.
  • en  Amarinya sin. compl.
  • en  Ethiopian sin. compl.
  • es  amárico
  • es  amhárico sin. compl.
  • es  etíope moderno sin. compl.
  • eu  amharera
  • eu  amharic sin. compl.
  • eu  etiopiar hizkuntza modernoa sin. compl.
  • fr  amharique
  • fr  amharigna sin. compl.
  • fr  éthiopien moderne sin. compl.
  • gl  amariña
  • gl  amariña sin. compl.
  • gl  amhárico sin. compl.
  • gl  etíope moderno sin. compl.
  • gn  amáriko
  • gn  amháriko sin. compl.
  • gn  etíope ágãgua sin. compl.
  • it  amarico
  • it  etiope moderno sin. compl.
  • ja  アムハラ語
  • nl  Amhaars
  • nl  Amhaars sin. compl.
  • nl  Modern Etiopisch sin. compl.
  • pt  amarinya
  • pt  amárico sin. compl.
  • pt  etíope moderno sin. compl.
  • ru  Амхарский
  • ru  Амаринья sin. compl.
  • ru  Абиссинский sin. compl.
  • zh  阿姆哈拉语
  • zh  阿姆哈拉语、现代埃塞俄比亚语 sin. compl.
  • scr  Alfabet amhàric
  • num  Sistema ge ez

Afroasiàtica > Semítica > Etiòpic, subgrup meridional, Àfrica > Etiòpia

Definició
Després de l'àrab, l'amhàric és la llengua semítica amb més parlants. Dins del grup etiòpic està emparentada amb el tigrinya (d'Eritrea) i el tigre (d'Eritrea i el Sudan). Totes provenen del ge'ez, llengua clàssica utilitzada actualment només en la litúrgia ortodoxa.

Els primers documents escrits en amhàric daten del segle XIV i són cançons imperials. Al segle XVII els missioners portuguesos van emprar la llengua per a difondre textos religiosos. Des del segle XVII és la llengua franca d'Etiòpia.

En el lèxic de l'amhàric es nota una forta influència del ge'ez clàssic. A més, també ha rebut influències de l'oromo (família cuixítica), la llengua més parlada a Etiòpia, amb més de 25 milions de parlants.
amoesha amoesha

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú

  • ca  yanesha
  • ca  amoesha sin. compl.
  • ca  amuesha sin. compl.
  • cod  yanesha
  • ar  يانيشية
  • cy  Yanesha
  • cy  Amoesha sin. compl.
  • cy  Amuesha sin. compl.
  • de  Yanesha
  • de  Amoesha sin. compl.
  • de  Amuesha sin. compl.
  • en  Yanesha'
  • en  Amoesha sin. compl.
  • en  Amuesha sin. compl.
  • es  yanesha
  • es  amoesha sin. compl.
  • es  amuesa sin. compl.
  • es  amuesha sin. compl.
  • eu  yaneshera
  • eu  amoesha sin. compl.
  • eu  amuesha sin. compl.
  • eu  amueshera sin. compl.
  • fr  yanesha
  • fr  amoesha sin. compl.
  • fr  amuesha sin. compl.
  • gl  yanesha
  • gl  amoesha sin. compl.
  • gl  amuesha sin. compl.
  • it  yanesha
  • it  amoesha sin. compl.
  • it  amuesha sin. compl.
  • ja  ヤネシャ語
  • nl  Yanesha
  • nl  Amoesha sin. compl.
  • nl  Amuesha sin. compl.
  • pt  yanesha
  • pt  arawakano ou maipureano sin. compl.
  • ru  Амуэша
  • ru  Янеша sin. compl.
  • zh  亚内夏语
  • zh  阿姆埃夏、阿莫埃夏 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú

Definició
La classificació del yanesha dins de la família arawak ha estat llargament debatuda. Sembla que els nombrosos manlleus del quítxua van dificultar la identificació de la llengua com un membre de la branca arawak occidental. El contacte amb la llengua quítxua es deu al fet que els yaneshes van formar part durant segles de l'Imperi inca, dins del qual treballaven habitualment com a esclaus. La influència quítxua és palesa al vocabulari i a la fonologia de la llengua, força diferent de la típica de les llengües arawaks.

Els yaneshes van tenir contactes amb missioners europeus d'ençà del segle XVI. Tanmateix, les relacions estables amb els colonitzadors no van arribar fins al segle XVIII. Van ser víctimes de nombroses epidèmies i van ser expropiats del seu territori tradicional. Als anys 1970, el Congreso Amuesha i posteriorment la Federació Yanesha van aconseguir que els fos restituïda part dels territoris ancestrals.

Actualment la llengua conserva una bona vitalitat a la regió dels rius alt Perené i Palcazú. Per contra, a la zona del baix Palcazú ha deixat de ser transmesa a les noves generacions i els infants aprenen castellà com a primera llengua. La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe. L'índex d'alfabetització dels yaneshes és un dels més alts en les comunitats indígenes del Perú.

El nom yanesha significa 'nosaltres' o 'gent' i és el terme preferit per la comunitat per a referir-se a l'ètnia i a la seva llengua.
amonap amonap

Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil

  • ca  kuikuro
  • ca  amonap sin. compl.
  • ca  apalakiri sin. compl.
  • ca  guicurú sin. compl.
  • ca  kalapálo sin. compl.
  • ca  kuikúro sin. compl.
  • ca  kuikuru sin. compl.
  • ca  kurkuro sin. compl.
  • ar  الكويكورو
  • cy  Kuikuro
  • cy  Amonap sin. compl.
  • cy  Apalakiri sin. compl.
  • cy  Guicurú sin. compl.
  • cy  Kalapálo sin. compl.
  • cy  Kuikúro sin. compl.
  • cy  Kuikuru sin. compl.
  • cy  Kurkuro sin. compl.
  • de  Kuikuro
  • de  Amonap sin. compl.
  • de  Apalakiri sin. compl.
  • de  Guicurú sin. compl.
  • de  Kalapálo sin. compl.
  • de  Kuikúro sin. compl.
  • de  Kuikuru sin. compl.
  • de  Kurkuro sin. compl.
  • en  Kuikuro
  • en  Apalakiri sin. compl.
  • en  Apalaquiri sin. compl.
  • en  Cuicutl sin. compl.
  • en  Guicuru sin. compl.
  • en  Guicurú sin. compl.
  • en  Kalapalo sin. compl.
  • en  Kalapálo sin. compl.
  • en  Kuikúro sin. compl.
  • en  Kuikuru sin. compl.
  • en  Kurkuro sin. compl.
  • es  kuikuro
  • es  amonap sin. compl.
  • es  apalakiri sin. compl.
  • es  guicurú sin. compl.
  • es  kalapálo sin. compl.
  • es  kuikuro sin. compl.
  • es  kuikuru sin. compl.
  • es  kuikúru sin. compl.
  • es  kurkuro sin. compl.
  • eu  kuikuroera
  • eu  amonap sin. compl.
  • eu  apalakiri sin. compl.
  • eu  guicurú sin. compl.
  • eu  kalapálo sin. compl.
  • eu  kuikúro sin. compl.
  • eu  kuikuru sin. compl.
  • eu  kurkuro sin. compl.
  • fr  kuikuro
  • fr  amonap sin. compl.
  • fr  apalakiri sin. compl.
  • fr  guicurú sin. compl.
  • fr  kalapálo sin. compl.
  • fr  kuikúro sin. compl.
  • fr  kuikuru sin. compl.
  • fr  kurkuro sin. compl.
  • gn  kuikuro
  • gn  amonap sin. compl.
  • gn  apalakiri sin. compl.
  • gn  guicurú sin. compl.
  • gn  kalapálo sin. compl.
  • gn  kuikúro sin. compl.
  • gn  kuikuru sin. compl.
  • gn  kurkuro sin. compl.
  • it  kuikuro
  • it  amonap sin. compl.
  • it  apalakiri sin. compl.
  • it  guicurú sin. compl.
  • it  kalapálo sin. compl.
  • it  kuikúro sin. compl.
  • it  kuikuru sin. compl.
  • it  kurkuro sin. compl.
  • ja  クイクロ語
  • ja  カラパロ語 sin. compl.
  • ja  クイクル語 sin. compl.
  • ja  クルクロ語 sin. compl.
  • ja  グイクル語 sin. compl.
  • ja  アパラキリ語 sin. compl.
  • ja  アモナップ語 sin. compl.
  • nl  Kuikuro
  • nl  Amonap sin. compl.
  • nl  Apalakiri sin. compl.
  • nl  Guicurú sin. compl.
  • nl  Kalapálo sin. compl.
  • nl  Kuikúro sin. compl.
  • nl  Kuikuru sin. compl.
  • nl  Kurkuro sin. compl.
  • pt  kuikuro
  • pt  amonap sin. compl.
  • pt  apalakiri sin. compl.
  • pt  calapalo sin. compl.
  • pt  guicurú sin. compl.
  • pt  kalapálo sin. compl.
  • pt  kuikúro sin. compl.
  • pt  kuikuru sin. compl.
  • pt  kurkuro sin. compl.
  • ru  Куйкуро
  • ru  Куйкуру sin. compl.
  • ru  Гуйкуру sin. compl.
  • ru  Куикуро sin. compl.
  • ru  Куйкутл sin. compl.
  • ru  Куркуро sin. compl.
  • ru  Куйкутль sin. compl.
  • ru  Апалакири sin. compl.
  • zh  奎库罗语
  • zh  奎库罗、奎库鲁、圭库鲁、库尔库洛、阿莫纳普、卡拉帕罗 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil

Definició
El kuikuro inclou quatre dialectes:
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.

Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.

Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.

Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.

Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.

El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.

Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
amuesha amuesha

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú

  • ca  yanesha
  • ca  amoesha sin. compl.
  • ca  amuesha sin. compl.
  • cod  yanesha
  • ar  يانيشية
  • cy  Yanesha
  • cy  Amoesha sin. compl.
  • cy  Amuesha sin. compl.
  • de  Yanesha
  • de  Amoesha sin. compl.
  • de  Amuesha sin. compl.
  • en  Yanesha'
  • en  Amoesha sin. compl.
  • en  Amuesha sin. compl.
  • es  yanesha
  • es  amoesha sin. compl.
  • es  amuesa sin. compl.
  • es  amuesha sin. compl.
  • eu  yaneshera
  • eu  amoesha sin. compl.
  • eu  amuesha sin. compl.
  • eu  amueshera sin. compl.
  • fr  yanesha
  • fr  amoesha sin. compl.
  • fr  amuesha sin. compl.
  • gl  yanesha
  • gl  amoesha sin. compl.
  • gl  amuesha sin. compl.
  • it  yanesha
  • it  amoesha sin. compl.
  • it  amuesha sin. compl.
  • ja  ヤネシャ語
  • nl  Yanesha
  • nl  Amoesha sin. compl.
  • nl  Amuesha sin. compl.
  • pt  yanesha
  • pt  arawakano ou maipureano sin. compl.
  • ru  Амуэша
  • ru  Янеша sin. compl.
  • zh  亚内夏语
  • zh  阿姆埃夏、阿莫埃夏 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca occidental, Amèrica > Perú

Definició
La classificació del yanesha dins de la família arawak ha estat llargament debatuda. Sembla que els nombrosos manlleus del quítxua van dificultar la identificació de la llengua com un membre de la branca arawak occidental. El contacte amb la llengua quítxua es deu al fet que els yaneshes van formar part durant segles de l'Imperi inca, dins del qual treballaven habitualment com a esclaus. La influència quítxua és palesa al vocabulari i a la fonologia de la llengua, força diferent de la típica de les llengües arawaks.

Els yaneshes van tenir contactes amb missioners europeus d'ençà del segle XVI. Tanmateix, les relacions estables amb els colonitzadors no van arribar fins al segle XVIII. Van ser víctimes de nombroses epidèmies i van ser expropiats del seu territori tradicional. Als anys 1970, el Congreso Amuesha i posteriorment la Federació Yanesha van aconseguir que els fos restituïda part dels territoris ancestrals.

Actualment la llengua conserva una bona vitalitat a la regió dels rius alt Perené i Palcazú. Per contra, a la zona del baix Palcazú ha deixat de ser transmesa a les noves generacions i els infants aprenen castellà com a primera llengua. La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe. L'índex d'alfabetització dels yaneshes és un dels més alts en les comunitats indígenes del Perú.

El nom yanesha significa 'nosaltres' o 'gent' i és el terme preferit per la comunitat per a referir-se a l'ètnia i a la seva llengua.
anambè anambè

Tupí, Amèrica > Brasil

  • ca  anambè
  • ca  anambé sin. compl.
  • ar  الأنامبية
  • cy  Anambè
  • cy  Anambé sin. compl.
  • de  Anambé
  • de  Anambe sin. compl.
  • en  Anambé
  • es  anambé
  • eu  anambeera
  • eu  anambe sin. compl.
  • eu  anambé sin. compl.
  • fr  anambé
  • gn  anambe
  • gn  anambé sin. compl.
  • it  anambè
  • it  anambé sin. compl.
  • ja  アナンベ語
  • nl  Anambé
  • nl  Anambè sin. compl.
  • pt  anambé
  • ru  Анамбе
  • zh  阿纳姆贝语
  • zh  阿纳姆贝 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Tupí, Amèrica > Brasil

Definició
L'anambè és una llengua estretament emparentada amb el tenetehara, l'amanayé i el turiwara. Els anambès són originaris del costat occidental del riu Tocantins. Durant el segle XIX, conflictes amb els blancs i amb altres pobles indígenes els van fer traslladar cap al territori que ocupen actualment. Vers el 1960 la població anambè havia sofert una forta davallada demogràfica, a causa del xarampió i del fet que moltes dones marxaven de la comunitat en casar-se amb homes blancs. Durant les darreres dècades s'ha anat recuperant a poc a poc.

Els anambès mantenen relacions comercials amb la població no indígena. Des de fa unes quantes generacions, són freqüents els casaments interètnics, que aporten nous membres al grup. A la dècada del 1980 parlaven anambè amb fluïdesa només els individus més grans de 40 anys. Els joves l'entenien, però no solien parlar-lo. Ara resten ja molt pocs parlants competents.
andi andi

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia

  • ca  andi
  • cod  КъIваннаб мицци (Kwannab mitxtxi)
  • ar  الأنديّة
  • cy  Andi
  • de  Andisch
  • en  Andi
  • es  andi
  • eu  andiera
  • fr  andi
  • gn  andi
  • it  andi
  • ja  アンディ語
  • nl  Andi
  • pt  andi
  • ru  Андийский язык
  • tmh  andi
  • tmh  Tandit
  • zh  安迪语
  • scr  Sense tradició escrita

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia

Definició
Els andis constitueixen un dels molts grups ètnics de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element diferenciador és la llengua.

L'andi és una llengua oral i no s'ensenya a les escoles. Les llengües de l'educació i dels mitjans de comunicació són l'àvar (parlat per la majoria dels andis i utilitzat generalment com a llengua escrita) i el rus (parlat pels que han estat escolaritzats).

La llengua andi té cinc blocs dialectals principals, tot i que alguns lingüistes els han agrupat en dos: alt andi i baix andi.

Al poble andi (khiani, en llengua andi) s'ha observat que la fonètica i el lèxic de la llengua parlada pels homes difereix lleugerament de la parlada per les dones.

L'andi només es parla a casa i la majoria de la població és bilingüe. L'andi actual té molts manlleus de l'àvar i, durant el segle XX, ha tingut una gran influència del rus. Els joves tenen tendència a assimilar-se amb l'àvar.

El territori andi inclou una extensa vall rodejada de muntanyes. En el passat, els accessos a la vall estaven protegits per torres i fortaleses i els andis es van mantenir relativament aïllats dels diversos invasors de la regió fins a l'arribada de l'Imperi rus; més concretament, fins a l'establiment del poder soviètic.

Actualment, aquest aïllament ha desaparegut i la meitat dels andis ha emigrat cap a les planes daguestàniques, on es troben en entorns avaròfons o russòfons. Aquest fet, unit a la manca de materials didàctics per a l'ensenyament de la llengua, la manca d'un estàndard oficial i el relatiu poc nombre de parlants, fa que l'andi es pugui considerar una llengua amenaçada d'extinció.

S'han elaborat estudis lingüístics i sociolingüístics sobre els andis, així com diverses gramàtiques descriptives, diccionaris i reculls de textos.
andira andira

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Brasil

  • ca  masawé-sateré
  • ca  sateré-mawé
  • ca  andira sin. compl.
  • ca  arapium sin. compl.
  • ca  maragua sin. compl.
  • ca  maué sin. compl.
  • ca  mawé sin. compl.
  • ca  sateré sin. compl.
  • cod  sateré-mawé
  • ar  ساتيري ماوي
  • cy  Sateré-mawé
  • cy  Andira sin. compl.
  • cy  Arapium sin. compl.
  • cy  Maragua sin. compl.
  • cy  Maué sin. compl.
  • cy  Mawé sin. compl.
  • cy  Sateré sin. compl.
  • de  Sateré-Mawé
  • de  Andira sin. compl.
  • de  Arapium sin. compl.
  • de  Maragua sin. compl.
  • de  Maué sin. compl.
  • de  Mawé sin. compl.
  • de  Sateré sin. compl.
  • de  Satere-Mawe sin. compl.
  • en  Sateré-Mawé
  • en  Andira sin. compl.
  • en  Arapium sin. compl.
  • en  Mabue sin. compl.
  • en  Maragua sin. compl.
  • en  Maué sin. compl.
  • en  Mawé sin. compl.
  • en  Sataré sin. compl.
  • en  Sateré sin. compl.
  • es  sateré-mawé
  • es  andira sin. compl.
  • es  arapium sin. compl.
  • es  maragua sin. compl.
  • es  maué sin. compl.
  • es  mawé sin. compl.
  • es  sateré sin. compl.
  • eu  satere maweera
  • eu  andira sin. compl.
  • eu  arapium sin. compl.
  • eu  maragua sin. compl.
  • eu  maué sin. compl.
  • eu  mawé sin. compl.
  • eu  sateré sin. compl.
  • fr  sateré-mawé
  • fr  andira sin. compl.
  • fr  arapium sin. compl.
  • fr  maragua sin. compl.
  • fr  maué sin. compl.
  • fr  mawé sin. compl.
  • fr  sateré sin. compl.
  • gn  satere-mawe
  • gn  andira sin. compl.
  • gn  arapium sin. compl.
  • gn  maragua sin. compl.
  • gn  maué sin. compl.
  • gn  mawé sin. compl.
  • gn  sateré sin. compl.
  • it  sateré-mawé
  • it  andira sin. compl.
  • it  arapium sin. compl.
  • it  maragua sin. compl.
  • it  maué sin. compl.
  • it  mawé sin. compl.
  • it  satere sin. compl.
  • it  sateré sin. compl.
  • ja  サテレ・マウェ語
  • ja  サテレ語 sin. compl.
  • ja  マウェ語 sin. compl.
  • ja  マウエ語 sin. compl.
  • ja  マラグア語 sin. compl.
  • ja  アラピウム語 sin. compl.
  • ja  アンディラ語 sin. compl.
  • nl  Sateré-Mawé
  • nl  Andira sin. compl.
  • nl  Arapium sin. compl.
  • nl  Maragua sin. compl.
  • nl  Maué sin. compl.
  • nl  Mawé sin. compl.
  • nl  Sateré sin. compl.
  • pt  sateré-mawé
  • pt  andira sin. compl.
  • pt  arapium sin. compl.
  • pt  maragua sin. compl.
  • pt  maué sin. compl.
  • pt  mawé sin. compl.
  • pt  sateré sin. compl.
  • ru  Сатере-мауэ
  • ru  Маве sin. compl.
  • ru  Мауэ sin. compl.
  • ru  Мабуи sin. compl.
  • ru  Андира sin. compl.
  • ru  Сатере sin. compl.
  • ru  Арапиум sin. compl.
  • ru  Марагуа sin. compl.
  • ru  Cатаре sin. compl.
  • zh  萨特勒-马维语
  • zh  萨特勒、马维、马乌埃、马拉瓜、安迪拉、阿拉皮翁 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Brasil

Definició
El terme sateré significa 'sargantana de foc' i el mawé, 'papagai parlant'. La família mawé-sateré pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la tuparí.

Sembla que els colonitzadors hi van entrar en contacte per primera vegada el 1669, data en què els jesuïtes van fundar una missió a la zona. Entre els segles XVII i XIX, el sateré-mawé va ser molt influït per la Língua Geral Amazônica (nheengatú), de la qual va manllevar molt de lèxic.

Malgrat els tres segles de contacte, els sateré-mawés conserven una estructura social que preserva les tradicions i la llengua. Actualment bona part de la població és bilingüe, tot i que entre les dones n'hi ha força de monolingües.

Hi ha força diferències dialectals entre els parlants del riu Marau i els del riu Andirà.