Back to top
anumaniá anumaniá

Tupí, Amèrica > Brasil

  • ca  aweti
  • ca  awetí
  • ca  anumaniá sin. compl.
  • ca  arauine sin. compl.
  • ca  arauite sin. compl.
  • ca  aueti sin. compl.
  • ca  aueto sin. compl.
  • ca  auiti sin. compl.
  • ca  awetö sin. compl.
  • ca  enumaniá sin. compl.
  • cod  arauite
  • cod  awytyza
  • cod  tuoi
  • ar  أويتية
  • cy  Aweti
  • cy  Aueti sin. compl.
  • cy  Aueto sin. compl.
  • cy  Auiti sin. compl.
  • cy  Awetí sin. compl.
  • cy  Awetö sin. compl.
  • de  Aweti
  • de  Anumaniá sin. compl.
  • de  Arauine sin. compl.
  • de  Arauite sin. compl.
  • de  Aueti sin. compl.
  • de  Aueto sin. compl.
  • de  Auiti sin. compl.
  • de  Awetí sin. compl.
  • de  Awetö sin. compl.
  • de  Enumaniá sin. compl.
  • en  Awetí
  • en  Anumaniá sin. compl.
  • en  Arauine sin. compl.
  • en  Arauite sin. compl.
  • en  Aueti sin. compl.
  • en  Aueto sin. compl.
  • en  Auiti sin. compl.
  • en  Aweti sin. compl.
  • en  Awetö sin. compl.
  • en  Enumaniá sin. compl.
  • es  ahuetí
  • es  anumaniá sin. compl.
  • es  arauine sin. compl.
  • es  arauite sin. compl.
  • es  aueti sin. compl.
  • es  aueto sin. compl.
  • es  auiti sin. compl.
  • es  aweti sin. compl.
  • es  awetí sin. compl.
  • es  awetö sin. compl.
  • es  enumaniá sin. compl.
  • eu  awetiera
  • eu  anumaniá sin. compl.
  • eu  arauine sin. compl.
  • eu  arauite sin. compl.
  • eu  aueti sin. compl.
  • eu  aueto sin. compl.
  • eu  auiti sin. compl.
  • eu  awetí sin. compl.
  • eu  awetö sin. compl.
  • eu  enumaniá sin. compl.
  • fr  aweti
  • fr  anumaniá sin. compl.
  • fr  arauine sin. compl.
  • fr  arauite sin. compl.
  • fr  aueti sin. compl.
  • fr  aueto sin. compl.
  • fr  auiti sin. compl.
  • fr  awetí sin. compl.
  • fr  awetö sin. compl.
  • fr  enumaniá sin. compl.
  • gl  awetí
  • gl  anumaniá sin. compl.
  • gl  arauine sin. compl.
  • gl  arauite sin. compl.
  • gl  aueti sin. compl.
  • gl  aueto sin. compl.
  • gl  auiti sin. compl.
  • gl  aweti sin. compl.
  • gl  awetö sin. compl.
  • gl  enumaniá sin. compl.
  • it  aweti
  • it  anumaniá sin. compl.
  • it  arauine sin. compl.
  • it  arauite sin. compl.
  • it  aueti sin. compl.
  • it  aueto sin. compl.
  • it  auiti sin. compl.
  • it  awetí sin. compl.
  • it  awetö sin. compl.
  • it  enumaniá sin. compl.
  • ja  アウェティ語
  • nl  Aweti
  • nl  Anumaniá sin. compl.
  • nl  Arauine sin. compl.
  • nl  Arauite sin. compl.
  • nl  Aueti sin. compl.
  • nl  Aueto sin. compl.
  • nl  Auiti sin. compl.
  • nl  Awetí sin. compl.
  • nl  Awetö sin. compl.
  • nl  Enumaniá sin. compl.
  • pt  aweti
  • pt  anumaniá sin. compl.
  • pt  arauine sin. compl.
  • pt  arauite sin. compl.
  • pt  aueti sin. compl.
  • pt  aueto sin. compl.
  • pt  auiti sin. compl.
  • pt  awetí sin. compl.
  • pt  awetö sin. compl.
  • pt  enumaniá sin. compl.
  • ru  Аветы
  • ru  Ауэти sin. compl.
  • ru  Авети sin. compl.
  • zh  阿维蒂语
  • zh  阿维提、 sin. compl.
  • zh  奥维蒂、 sin. compl.
  • zh  奥维提、 sin. compl.
  • zh  奥维托、 sin. compl.
  • zh  阿维托、 sin. compl.
  • zh  安努马尼亚 sin. compl.
  • zh  阿拉维内、 sin. compl.
  • zh  阿拉维特、 sin. compl.
  • zh  恩努马尼亚、 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Tupí, Amèrica > Brasil

Definició
Els awetis viuen al centre de la regió de l'Alt Xingu, entre grups de llengua arawak a l'oest i al sud, i de llengua carib a l'est. Durant les primeres dècades del segle XX van patir un important descens demogràfic que gairebé els va fer desaparèixer. Van arribar al punt més baix el 1954, amb una epidèmia de xarampió que va deixar tan sols 23 supervivents. Tot i que van aconseguir recuperar-se poblacionalment (el 1990 eren ja 90 persones), aquest descens va implicar la pèrdua de certes tradicions culturals, que no van poder ser transmeses intergeneracionalment. Actualment són una comunitat de 140 persones, distribuïdes en dos pobles amb 85 i 55 habitants cadascun.

Les primeres informacions sobre l'aweti es limitaven a breus llistes de mots recollides pels primers exploradors alemanys, fet que va fer pensar que pertanyia al tupí-guaraní (el grup principal del tupí). Posteriorment es va classificar com l'única llengua viva d'una família separada dins el tronc tupí, tot i que presenta alguns aspectes propis de les llengües tupí-guaraní.

Actualment l'aweti és parlat per tots els membres de la comunitat i es transmet als infants com a llengua principal, gràcies al manteniment de la unitat interna del grup (amb pocs casaments interètnics) i el relatiu aïllament en què s'han mantingut fins fa pocs anys. Aquesta situació, però, ha començat a canviar.
añún añún

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Veneçuela

  • ca  anyú
  • ca  añu sin. compl.
  • ca  añún sin. compl.
  • ca  paraujano sin. compl.
  • cod  añú
  • ar  أنيو
  • cy  Añú
  • cy  Añu sin. compl.
  • cy  Añún sin. compl.
  • cy  Paraujano sin. compl.
  • de  Añú
  • de  Añu sin. compl.
  • de  Añún sin. compl.
  • de  Paraujano sin. compl.
  • en  Añú
  • en  Añu sin. compl.
  • en  Parahujano sin. compl.
  • en  Parauhano sin. compl.
  • en  Paraujano sin. compl.
  • es  añú
  • es  añu sin. compl.
  • es  añún sin. compl.
  • es  parajuano sin. compl.
  • eu  añuera
  • eu  añu sin. compl.
  • eu  añú sin. compl.
  • eu  añún sin. compl.
  • eu  paraujano sin. compl.
  • fr  añun
  • fr  añu sin. compl.
  • fr  añún sin. compl.
  • fr  paraujano sin. compl.
  • gn  añu
  • gn  añu sin. compl.
  • gn  añún sin. compl.
  • gn  paraujano sin. compl.
  • it  añú
  • it  añu sin. compl.
  • it  añún sin. compl.
  • it  paraujano sin. compl.
  • ja  アニュー語
  • ja  アニューン語 sin. compl.
  • ja  パラウジャノ語 sin. compl.
  • nl  Añú
  • nl  Añu sin. compl.
  • nl  Añún sin. compl.
  • nl  Paraujano sin. compl.
  • pt  añú
  • pt  añu sin. compl.
  • pt  añún sin. compl.
  • pt  paraujano sin. compl.
  • ru  Анью
  • ru  Анюн sin. compl.
  • ru  Аньюн sin. compl.
  • ru  Параукан sin. compl.
  • ru  Параухано sin. compl.
  • zh  阿纽语
  • zh  阿纽 sin. compl.
  • zh  阿纽恩 sin. compl.
  • zh  帕拉乌加诺 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Veneçuela

Definició
Els anyú han viscut sempre a la mateixa zona, almenys des dels primers registres de principis del segle XVI.

Tota la població sap espanyol i una bona part parla també guajiro, llengua veïna. A començament del segle XXI la llengua havia sofert un retrocés important que l'havia reduït a uns quants parlants d'edat avançada, tots localitzats al voltant de la llacuna de Sinamaica. A la zona del riu Maracaibo ja no hi quedaven parlants.

Recentment, però, la comunitat anyú ha iniciat un procés conscient de revitalització lingüística i cultural. S'estan fent treballs conjunts entre la comunitat i els investigadors de la Universidad del Zulia (amb el suport d'UNICEF) per tal de reunir tots els parlants i semiparlants, aprofundir en l'estudi gramatical de la llengua, enregistrar testimonis sonors de la cultura oral anyú, potenciar l'ús de la llengua, ensenyar-la a les escoles i, el més important tot i que encara és incipient, reprendre la transmissió intergeneracional.

Es diu que el nom de Veneçuela significa 'la petita Venècia' i que el va encunyar el navegant florentí Américo Vespucio tot palesant les semblances entre la costa de Maracaibo i la ciutat italiana. Una hipòtesi alternativa afirma que Veneçuela és la deformació d'un mot anyú que significa 'aigua gran', en referència al llac de Maracaibo (vegeu 'El origen del nombre de Venezuela es indígena y quiere decir 'agua grande'').

Existeixen força estudis descriptius de la llengua fets per Marie-France Patte a les dècades del 1970 i 1980.
anyah anyah

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

  • ca  denya
  • ca  agnang sin. compl.
  • ca  anyah sin. compl.
  • ca  anyan sin. compl.
  • ca  anyang sin. compl.
  • ca  eyan sin. compl.
  • ca  nyang sin. compl.
  • ca  obonya sin. compl.
  • ca  takamanda sin. compl.
  • de  Denya
  • de  Agnang sin. compl.
  • de  Anyah sin. compl.
  • de  Eyan sin. compl.
  • de  Nyang sin. compl.
  • en  Denya
  • en  Agnang sin. compl.
  • en  Anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • en  Eyan sin. compl.
  • en  Nyang sin. compl.
  • en  Obonya sin. compl.
  • en  Takamanda sin. compl.
  • es  denya
  • es  agnang sin. compl.
  • es  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • es  eyan sin. compl.
  • es  nyang sin. compl.
  • es  obonya sin. compl.
  • es  takamanda sin. compl.
  • eu  denya
  • eu  agnang sin. compl.
  • eu  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • eu  eyan sin. compl.
  • eu  nyang sin. compl.
  • eu  obonya sin. compl.
  • eu  takamanda sin. compl.
  • fr  denya
  • fr  agnang sin. compl.
  • fr  anyah sin. compl.
  • fr  eyan sin. compl.
  • fr  nyang sin. compl.
  • gl  denya
  • gl  agnang sin. compl.
  • gl  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • gl  eyan sin. compl.
  • gl  nyang sin. compl.
  • gl  obonya sin. compl.
  • gl  takamanda sin. compl.
  • it  denya
  • it  agnang sin. compl.
  • it  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • it  eyan sin. compl.
  • it  nyang sin. compl.
  • it  obonya sin. compl.
  • it  takamanda sin. compl.
  • nl  Denya
  • nl  Agnang sin. compl.
  • nl  Anyah sin. compl.
  • nl  Eyan sin. compl.
  • nl  Nyang sin. compl.
  • pt  denya
  • pt  agnang sin. compl.
  • pt  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • pt  eyan sin. compl.
  • pt  nyang sin. compl.
  • pt  obonya sin. compl.
  • pt  takamanda sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

Definició
La llengua denya és parlada a 52 pobles situats a la zona boscosa de la subdivisió Akwaya i en algunes parts de la subdivisió Upper Banyang, al sud-oest del Camerun. Segons algunes fonts hi ha també dos pobles on es parla denya a Nigèria. El grup ètnic, d'unes 16.000 persones, s'anomena anyang. Les llengües veïnes del denya són el kenyang, el kendem i l'ejagham al sud-oest; el boki a l'oest; l'asumbo, l'amasi i el menka al nord.

El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).
anyan anyan

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

  • ca  denya
  • ca  agnang sin. compl.
  • ca  anyah sin. compl.
  • ca  anyan sin. compl.
  • ca  anyang sin. compl.
  • ca  eyan sin. compl.
  • ca  nyang sin. compl.
  • ca  obonya sin. compl.
  • ca  takamanda sin. compl.
  • de  Denya
  • de  Agnang sin. compl.
  • de  Anyah sin. compl.
  • de  Eyan sin. compl.
  • de  Nyang sin. compl.
  • en  Denya
  • en  Agnang sin. compl.
  • en  Anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • en  Eyan sin. compl.
  • en  Nyang sin. compl.
  • en  Obonya sin. compl.
  • en  Takamanda sin. compl.
  • es  denya
  • es  agnang sin. compl.
  • es  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • es  eyan sin. compl.
  • es  nyang sin. compl.
  • es  obonya sin. compl.
  • es  takamanda sin. compl.
  • eu  denya
  • eu  agnang sin. compl.
  • eu  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • eu  eyan sin. compl.
  • eu  nyang sin. compl.
  • eu  obonya sin. compl.
  • eu  takamanda sin. compl.
  • fr  denya
  • fr  agnang sin. compl.
  • fr  anyah sin. compl.
  • fr  eyan sin. compl.
  • fr  nyang sin. compl.
  • gl  denya
  • gl  agnang sin. compl.
  • gl  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • gl  eyan sin. compl.
  • gl  nyang sin. compl.
  • gl  obonya sin. compl.
  • gl  takamanda sin. compl.
  • it  denya
  • it  agnang sin. compl.
  • it  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • it  eyan sin. compl.
  • it  nyang sin. compl.
  • it  obonya sin. compl.
  • it  takamanda sin. compl.
  • nl  Denya
  • nl  Agnang sin. compl.
  • nl  Anyah sin. compl.
  • nl  Eyan sin. compl.
  • nl  Nyang sin. compl.
  • pt  denya
  • pt  agnang sin. compl.
  • pt  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • pt  eyan sin. compl.
  • pt  nyang sin. compl.
  • pt  obonya sin. compl.
  • pt  takamanda sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

Definició
La llengua denya és parlada a 52 pobles situats a la zona boscosa de la subdivisió Akwaya i en algunes parts de la subdivisió Upper Banyang, al sud-oest del Camerun. Segons algunes fonts hi ha també dos pobles on es parla denya a Nigèria. El grup ètnic, d'unes 16.000 persones, s'anomena anyang. Les llengües veïnes del denya són el kenyang, el kendem i l'ejagham al sud-oest; el boki a l'oest; l'asumbo, l'amasi i el menka al nord.

El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).
anyang anyang

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

  • ca  denya
  • ca  agnang sin. compl.
  • ca  anyah sin. compl.
  • ca  anyan sin. compl.
  • ca  anyang sin. compl.
  • ca  eyan sin. compl.
  • ca  nyang sin. compl.
  • ca  obonya sin. compl.
  • ca  takamanda sin. compl.
  • de  Denya
  • de  Agnang sin. compl.
  • de  Anyah sin. compl.
  • de  Eyan sin. compl.
  • de  Nyang sin. compl.
  • en  Denya
  • en  Agnang sin. compl.
  • en  Anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • en  Eyan sin. compl.
  • en  Nyang sin. compl.
  • en  Obonya sin. compl.
  • en  Takamanda sin. compl.
  • es  denya
  • es  agnang sin. compl.
  • es  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • es  eyan sin. compl.
  • es  nyang sin. compl.
  • es  obonya sin. compl.
  • es  takamanda sin. compl.
  • eu  denya
  • eu  agnang sin. compl.
  • eu  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • eu  eyan sin. compl.
  • eu  nyang sin. compl.
  • eu  obonya sin. compl.
  • eu  takamanda sin. compl.
  • fr  denya
  • fr  agnang sin. compl.
  • fr  anyah sin. compl.
  • fr  eyan sin. compl.
  • fr  nyang sin. compl.
  • gl  denya
  • gl  agnang sin. compl.
  • gl  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • gl  eyan sin. compl.
  • gl  nyang sin. compl.
  • gl  obonya sin. compl.
  • gl  takamanda sin. compl.
  • it  denya
  • it  agnang sin. compl.
  • it  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • it  eyan sin. compl.
  • it  nyang sin. compl.
  • it  obonya sin. compl.
  • it  takamanda sin. compl.
  • nl  Denya
  • nl  Agnang sin. compl.
  • nl  Anyah sin. compl.
  • nl  Eyan sin. compl.
  • nl  Nyang sin. compl.
  • pt  denya
  • pt  agnang sin. compl.
  • pt  anyah/anyan/anyang sin. compl.
  • pt  eyan sin. compl.
  • pt  nyang sin. compl.
  • pt  obonya sin. compl.
  • pt  takamanda sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

Definició
La llengua denya és parlada a 52 pobles situats a la zona boscosa de la subdivisió Akwaya i en algunes parts de la subdivisió Upper Banyang, al sud-oest del Camerun. Segons algunes fonts hi ha també dos pobles on es parla denya a Nigèria. El grup ètnic, d'unes 16.000 persones, s'anomena anyang. Les llengües veïnes del denya són el kenyang, el kendem i l'ejagham al sud-oest; el boki a l'oest; l'asumbo, l'amasi i el menka al nord.

El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).
anyar anyar

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  akum
  • ca  anyar sin. compl.
  • ca  okum sin. compl.
  • cod  aakuem
  • cod  oakuem
  • de  Akum
  • de  Anyar sin. compl.
  • de  Okum sin. compl.
  • en  Akum
  • en  Anyar sin. compl.
  • en  Okum sin. compl.
  • es  akum
  • es  anyar sin. compl.
  • es  okum sin. compl.
  • eu  akum
  • eu  anyar sin. compl.
  • eu  okum sin. compl.
  • fr  akoume
  • fr  akum sin. compl.
  • fr  anyar sin. compl.
  • fr  okum sin. compl.
  • gl  akum
  • gl  anyar sin. compl.
  • gl  okum sin. compl.
  • it  akum
  • it  anyar sin. compl.
  • it  okum sin. compl.
  • nl  Akum
  • nl  Anyar sin. compl.
  • nl  Okum sin. compl.
  • pt  akum
  • pt  anyar sin. compl.
  • pt  okum sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
Segons la pròpia tradició, els akums són originaris de Kweyma. Durant la Primera Guerra Mundial van haver de desplaçar-se, alguns cap a Makwe, d'altres cap a Metsikpan, a causa de conflictes tribals. Finalment es van establir a la ubicació actual.

Hi ha sis llengües lingüísticament o geogràficament properes a l'akum: el beezen, l'isu (un dialecte de l'aghem), el jukun, el nsí, el lidzi i el lisa. Hi ha un reduït grau d'intercomprensió entre l'akum i el lisa, i entre l'akum i el lidzi. Des del punt de vista de la classificació genètica, la llengua més propera a l'akum és el beezen. En general, els parlants de totes aquestes llengües empren el jukun, la llengua franca de la regió, en les comunicacions intercomunitàries. També fan servir el pidgin anglès del Camerun, la llengua vehicular principal a gran part del país.

No hi ha una ortografia estandarditzada per a l'akum ni s'ha desenvolupat cap mena de material escrit. A l'escola, la llengua d'ensenyament és l'anglès, però l'akum s'empra oralment de vegades en el cursos inicials. L'akum, malgrat això, manté una bona vitalitat: és la llengua habitual de la comunitat, es transmet als infants i les actituds lingüístiques són positives.
anyú anyú

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Veneçuela

  • ca  anyú
  • ca  añu sin. compl.
  • ca  añún sin. compl.
  • ca  paraujano sin. compl.
  • cod  añú
  • ar  أنيو
  • cy  Añú
  • cy  Añu sin. compl.
  • cy  Añún sin. compl.
  • cy  Paraujano sin. compl.
  • de  Añú
  • de  Añu sin. compl.
  • de  Añún sin. compl.
  • de  Paraujano sin. compl.
  • en  Añú
  • en  Añu sin. compl.
  • en  Parahujano sin. compl.
  • en  Parauhano sin. compl.
  • en  Paraujano sin. compl.
  • es  añú
  • es  añu sin. compl.
  • es  añún sin. compl.
  • es  parajuano sin. compl.
  • eu  añuera
  • eu  añu sin. compl.
  • eu  añú sin. compl.
  • eu  añún sin. compl.
  • eu  paraujano sin. compl.
  • fr  añun
  • fr  añu sin. compl.
  • fr  añún sin. compl.
  • fr  paraujano sin. compl.
  • gn  añu
  • gn  añu sin. compl.
  • gn  añún sin. compl.
  • gn  paraujano sin. compl.
  • it  añú
  • it  añu sin. compl.
  • it  añún sin. compl.
  • it  paraujano sin. compl.
  • ja  アニュー語
  • ja  アニューン語 sin. compl.
  • ja  パラウジャノ語 sin. compl.
  • nl  Añú
  • nl  Añu sin. compl.
  • nl  Añún sin. compl.
  • nl  Paraujano sin. compl.
  • pt  añú
  • pt  añu sin. compl.
  • pt  añún sin. compl.
  • pt  paraujano sin. compl.
  • ru  Анью
  • ru  Анюн sin. compl.
  • ru  Аньюн sin. compl.
  • ru  Параукан sin. compl.
  • ru  Параухано sin. compl.
  • zh  阿纽语
  • zh  阿纽 sin. compl.
  • zh  阿纽恩 sin. compl.
  • zh  帕拉乌加诺 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Veneçuela

Definició
Els anyú han viscut sempre a la mateixa zona, almenys des dels primers registres de principis del segle XVI.

Tota la població sap espanyol i una bona part parla també guajiro, llengua veïna. A començament del segle XXI la llengua havia sofert un retrocés important que l'havia reduït a uns quants parlants d'edat avançada, tots localitzats al voltant de la llacuna de Sinamaica. A la zona del riu Maracaibo ja no hi quedaven parlants.

Recentment, però, la comunitat anyú ha iniciat un procés conscient de revitalització lingüística i cultural. S'estan fent treballs conjunts entre la comunitat i els investigadors de la Universidad del Zulia (amb el suport d'UNICEF) per tal de reunir tots els parlants i semiparlants, aprofundir en l'estudi gramatical de la llengua, enregistrar testimonis sonors de la cultura oral anyú, potenciar l'ús de la llengua, ensenyar-la a les escoles i, el més important tot i que encara és incipient, reprendre la transmissió intergeneracional.

Es diu que el nom de Veneçuela significa 'la petita Venècia' i que el va encunyar el navegant florentí Américo Vespucio tot palesant les semblances entre la costa de Maracaibo i la ciutat italiana. Una hipòtesi alternativa afirma que Veneçuela és la deformació d'un mot anyú que significa 'aigua gran', en referència al llac de Maracaibo (vegeu 'El origen del nombre de Venezuela es indígena y quiere decir 'agua grande'').

Existeixen força estudis descriptius de la llengua fets per Marie-France Patte a les dècades del 1970 i 1980.
aona aona

Chon > Branca illenca, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile

  • ca  selknam
  • ca  aona sin. compl.
  • ca  ona sin. compl.
  • cod  chon (tacunt)
  • cod  elk'nam (taselknamt)
  • cod  shelknam (tacelknamt)
  • ar  سلكنامية
  • cy  Selknam
  • cy  Aona sin. compl.
  • cy  Ona sin. compl.
  • de  Selknam
  • de  Aona sin. compl.
  • de  Ona sin. compl.
  • de  Selk'nam sin. compl.
  • en  Selknam
  • en  Aona sin. compl.
  • en  Ona sin. compl.
  • es  selknam
  • es  aona sin. compl.
  • es  ona sin. compl.
  • eu  selknamera
  • eu  aona sin. compl.
  • eu  ona sin. compl.
  • fr  selknam
  • fr  aona sin. compl.
  • fr  ona sin. compl.
  • gl  selknam
  • gl  aona sin. compl.
  • gl  ona sin. compl.
  • gn  selknan
  • gn  aona sin. compl.
  • gn  ona sin. compl.
  • it  selknam
  • it  aona sin. compl.
  • it  ona sin. compl.
  • ja  シェルクナム語
  • ja  アオナ語、オナ語 sin. compl.
  • nl  Selknam
  • nl  Aona sin. compl.
  • nl  Ona sin. compl.
  • pt  selknam
  • pt  aona sin. compl.
  • pt  ona sin. compl.
  • ru  Селькнам
  • ru  Она sin. compl.
  • ru  Чон sin. compl.
  • ru  Аона sin. compl.
  • ru  Шелькнам sin. compl.
  • sw  Selknam
  • sw  Aona sin. compl.
  • sw  Ona sin. compl.
  • tmh  Taselknamt
  • zh  森尔纳姆
  • zh  欧纳 sin. compl.
  • zh  阿欧纳 sin. compl.

Chon > Branca illenca, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile

Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena (no és clar que pertanyi a aquesta família), teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.

L'ètnia selknam, de caçadors-recolectors i pescadors, va ser perseguida per caçadors de llúdries i foques, i per empresaris de l'or i ramaders que pagaven mercenaris per cada selknam que matessin. A començament del segle XX la comunitat ja s'havia desintegrat i cap al 1970 van morir els darrers parlants. Algunes fonts, tanmateix, estableixen entre 1 i 3 parlants a l'Argentina a començament dels anys 90.
aonik'enk o inaken aonik'enk o inaken

Chon, Amèrica > Argentina

  • ca  tehuelche
  • ca  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • ca  aoniken sin. compl.
  • ca  gununa-kena sin. compl.
  • ca  hongote sin. compl.
  • ca  inaquean sin. compl.
  • ca  patagones sin. compl.
  • ca  tsoneka sin. compl.
  • cod  aonek'enk (tawenkenkt)
  • ar  تويلتشية
  • cy  Tehuelche
  • cy  Aonik'enk neu inaken sin. compl.
  • cy  Aoniken sin. compl.
  • cy  Gununa-kena sin. compl.
  • cy  Hongote sin. compl.
  • cy  Inaquean sin. compl.
  • cy  Patagones sin. compl.
  • cy  Tsoneka sin. compl.
  • de  Tehuelche
  • de  Aonek'enk sin. compl.
  • de  Aoniken sin. compl.
  • de  Gününa-Küne sin. compl.
  • de  Patagones sin. compl.
  • de  Tsoneka sin. compl.
  • en  Tehuelche
  • en  Aonik'enk or Inaquen sin. compl.
  • en  Aoniken sin. compl.
  • en  Gununa-Kena sin. compl.
  • en  Hongote sin. compl.
  • en  Inaquean sin. compl.
  • en  Patagones sin. compl.
  • en  Tsoneka sin. compl.
  • es  tehuelche
  • es  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • es  aoniken sin. compl.
  • es  gununa-kena sin. compl.
  • es  hongote sin. compl.
  • es  inaquean sin. compl.
  • es  patagones sin. compl.
  • es  tsoneka sin. compl.
  • eu  tehuelcheera
  • eu  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • eu  aoniken sin. compl.
  • eu  gununa-kena sin. compl.
  • eu  hongote sin. compl.
  • eu  inaquean sin. compl.
  • eu  patagones sin. compl.
  • eu  tsoneka sin. compl.
  • fr  tehuelche
  • fr  aonnikén sin. compl.
  • fr  aonnikenk ou inaken sin. compl.
  • fr  gününa këna sin. compl.
  • fr  hongote sin. compl.
  • fr  patagones sin. compl.
  • fr  tsonek sin. compl.
  • gl  tehuelche
  • gl  aonik'enk ou inaken sin. compl.
  • gl  aoniken sin. compl.
  • gl  gununa-kena sin. compl.
  • gl  hongote sin. compl.
  • gl  inaquean sin. compl.
  • gl  patagones sin. compl.
  • gl  tsoneka sin. compl.
  • gn  tehuelche
  • gn  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • gn  aoniken sin. compl.
  • gn  gununa-kena sin. compl.
  • gn  hongote sin. compl.
  • gn  inakean sin. compl.
  • gn  patagones sin. compl.
  • gn  tsoneka sin. compl.
  • it  tehuelche
  • it  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • it  aoniken sin. compl.
  • it  gununa-kena sin. compl.
  • it  hongote sin. compl.
  • it  inaquean sin. compl.
  • it  patagones sin. compl.
  • it  tsoneka sin. compl.
  • ja  テウェルチェ語
  • ja  アオニケン語、アオニク・エンク語、イナケン語、イナケアン語、グヌナ・ケナ語、ツォネカ語、パタゴネス語、オンゴテ語 sin. compl.
  • nl  Tehuelche
  • nl  Aonik'enk of Inaken sin. compl.
  • nl  Aoniken sin. compl.
  • nl  Gununa-Kena sin. compl.
  • nl  Hongote sin. compl.
  • nl  Inaquean sin. compl.
  • nl  Patagones sin. compl.
  • nl  Tsoneka sin. compl.
  • pt  tehuelche
  • pt  aonik'enk ou inaken sin. compl.
  • pt  aoniken sin. compl.
  • pt  gununa-kena sin. compl.
  • pt  hongote sin. compl.
  • pt  inaquean sin. compl.
  • pt  patagones sin. compl.
  • pt  tsoneka sin. compl.
  • ru  Теуэльче
  • ru  Аоник-енк или инакен sin. compl.
  • ru  Онготе sin. compl.
  • ru  Цонека sin. compl.
  • ru  Аоникен sin. compl.
  • ru  Инакеан sin. compl.
  • ru  Техуэльче sin. compl.
  • ru  Гынына-кена sin. compl.
  • ru  Патагонский sin. compl.
  • sw  Tehuelche
  • sw  Aonik'enk o inaken sin. compl.
  • sw  Aoniken sin. compl.
  • sw  Gununa-kena sin. compl.
  • sw  Hongote sin. compl.
  • sw  Inaquean sin. compl.
  • sw  Patagones sin. compl.
  • sw  Tsoneka sin. compl.
  • tmh  Tahwalcit
  • zh  特华尔切
  • zh  奥尼肯 sin. compl.
  • zh  洪干特 sin. compl.
  • zh  依纳格安 sin. compl.
  • zh  塔索尼卡 sin. compl.
  • zh  巴塔岗内斯 sin. compl.
  • zh  古诺纳-肯纳 sin. compl.
  • zh  奥尼克恩克或依纳根 sin. compl.

Chon, Amèrica > Argentina

Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena (no és clar que pertanyi a aquesta família), teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.

El terme tehuelche és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.

Segons alguns autors, les llengües tehuelche i teushen (llengua extingida a la primera dècada del segle XX) tenen lèxic emparentat.
aoniken aoniken

Chon, Amèrica > Argentina

  • ca  tehuelche
  • ca  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • ca  aoniken sin. compl.
  • ca  gununa-kena sin. compl.
  • ca  hongote sin. compl.
  • ca  inaquean sin. compl.
  • ca  patagones sin. compl.
  • ca  tsoneka sin. compl.
  • cod  aonek'enk (tawenkenkt)
  • ar  تويلتشية
  • cy  Tehuelche
  • cy  Aonik'enk neu inaken sin. compl.
  • cy  Aoniken sin. compl.
  • cy  Gununa-kena sin. compl.
  • cy  Hongote sin. compl.
  • cy  Inaquean sin. compl.
  • cy  Patagones sin. compl.
  • cy  Tsoneka sin. compl.
  • de  Tehuelche
  • de  Aonek'enk sin. compl.
  • de  Aoniken sin. compl.
  • de  Gününa-Küne sin. compl.
  • de  Patagones sin. compl.
  • de  Tsoneka sin. compl.
  • en  Tehuelche
  • en  Aonik'enk or Inaquen sin. compl.
  • en  Aoniken sin. compl.
  • en  Gununa-Kena sin. compl.
  • en  Hongote sin. compl.
  • en  Inaquean sin. compl.
  • en  Patagones sin. compl.
  • en  Tsoneka sin. compl.
  • es  tehuelche
  • es  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • es  aoniken sin. compl.
  • es  gununa-kena sin. compl.
  • es  hongote sin. compl.
  • es  inaquean sin. compl.
  • es  patagones sin. compl.
  • es  tsoneka sin. compl.
  • eu  tehuelcheera
  • eu  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • eu  aoniken sin. compl.
  • eu  gununa-kena sin. compl.
  • eu  hongote sin. compl.
  • eu  inaquean sin. compl.
  • eu  patagones sin. compl.
  • eu  tsoneka sin. compl.
  • fr  tehuelche
  • fr  aonnikén sin. compl.
  • fr  aonnikenk ou inaken sin. compl.
  • fr  gününa këna sin. compl.
  • fr  hongote sin. compl.
  • fr  patagones sin. compl.
  • fr  tsonek sin. compl.
  • gl  tehuelche
  • gl  aonik'enk ou inaken sin. compl.
  • gl  aoniken sin. compl.
  • gl  gununa-kena sin. compl.
  • gl  hongote sin. compl.
  • gl  inaquean sin. compl.
  • gl  patagones sin. compl.
  • gl  tsoneka sin. compl.
  • gn  tehuelche
  • gn  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • gn  aoniken sin. compl.
  • gn  gununa-kena sin. compl.
  • gn  hongote sin. compl.
  • gn  inakean sin. compl.
  • gn  patagones sin. compl.
  • gn  tsoneka sin. compl.
  • it  tehuelche
  • it  aonik'enk o inaken sin. compl.
  • it  aoniken sin. compl.
  • it  gununa-kena sin. compl.
  • it  hongote sin. compl.
  • it  inaquean sin. compl.
  • it  patagones sin. compl.
  • it  tsoneka sin. compl.
  • ja  テウェルチェ語
  • ja  アオニケン語、アオニク・エンク語、イナケン語、イナケアン語、グヌナ・ケナ語、ツォネカ語、パタゴネス語、オンゴテ語 sin. compl.
  • nl  Tehuelche
  • nl  Aonik'enk of Inaken sin. compl.
  • nl  Aoniken sin. compl.
  • nl  Gununa-Kena sin. compl.
  • nl  Hongote sin. compl.
  • nl  Inaquean sin. compl.
  • nl  Patagones sin. compl.
  • nl  Tsoneka sin. compl.
  • pt  tehuelche
  • pt  aonik'enk ou inaken sin. compl.
  • pt  aoniken sin. compl.
  • pt  gununa-kena sin. compl.
  • pt  hongote sin. compl.
  • pt  inaquean sin. compl.
  • pt  patagones sin. compl.
  • pt  tsoneka sin. compl.
  • ru  Теуэльче
  • ru  Аоник-енк или инакен sin. compl.
  • ru  Онготе sin. compl.
  • ru  Цонека sin. compl.
  • ru  Аоникен sin. compl.
  • ru  Инакеан sin. compl.
  • ru  Техуэльче sin. compl.
  • ru  Гынына-кена sin. compl.
  • ru  Патагонский sin. compl.
  • sw  Tehuelche
  • sw  Aonik'enk o inaken sin. compl.
  • sw  Aoniken sin. compl.
  • sw  Gununa-kena sin. compl.
  • sw  Hongote sin. compl.
  • sw  Inaquean sin. compl.
  • sw  Patagones sin. compl.
  • sw  Tsoneka sin. compl.
  • tmh  Tahwalcit
  • zh  特华尔切
  • zh  奥尼肯 sin. compl.
  • zh  洪干特 sin. compl.
  • zh  依纳格安 sin. compl.
  • zh  塔索尼卡 sin. compl.
  • zh  巴塔岗内斯 sin. compl.
  • zh  古诺纳-肯纳 sin. compl.
  • zh  奥尼克恩克或依纳根 sin. compl.

Chon, Amèrica > Argentina

Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena (no és clar que pertanyi a aquesta família), teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.

El terme tehuelche és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.

Segons alguns autors, les llengües tehuelche i teushen (llengua extingida a la primera dècada del segle XX) tenen lèxic emparentat.