tehuesh
tehuesh
Chon, Amèrica > Argentina
- ca teushen
- ca patagon sin. compl.
- ca tehuesh sin. compl.
- ar تويشينية
- cy Teushen
- cy Patagon sin. compl.
- cy Tehuesh sin. compl.
- de Teushen
- de Patagon sin. compl.
- de Tehues sin. compl.
- en Teushen
- en Patagon sin. compl.
- en Tehuesh sin. compl.
- es teushen
- es patagon sin. compl.
- es tehuesh sin. compl.
- eu teushenera
- eu patagon sin. compl.
- eu tehuesh sin. compl.
- fr teushen
- fr patagone sin. compl.
- fr tehuesh sin. compl.
- gl teushen
- gl patagon sin. compl.
- gl tehuesh sin. compl.
- gn teushen
- gn patagon sin. compl.
- gn tehuesh sin. compl.
- it teushen
- it patagon sin. compl.
- it tehuesh sin. compl.
- nl Teushen
- nl Patagon sin. compl.
- nl Tehuesh sin. compl.
- pt teushen
- pt patagónio sin. compl.
- pt tehuesh sin. compl.
- ru Теушен
- ru Теуэш sin. compl.
- ru Патагонский sin. compl.
- sw Teushen
- sw Patagon sin. compl.
- sw Tehuesh sin. compl.
- tmh Tawcent
- zh 特务什恩
- zh 帕塔甘 sin. compl.
- zh 特务什 sin. compl.
Chon, Amèrica > Argentina
Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena (no és clar que pertanyi a aquesta família), teushen, tehuelche, selknam o ona i haush. La llengua teushen es va extingir a la primera dècada del segle XX.
El terme teushen molt sovint s'ha confós amb el terme tehuelche. Aquest darrer terme és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües teushen i tehuelche tenen lèxic emparentat.
El terme teushen molt sovint s'ha confós amb el terme tehuelche. Aquest darrer terme és ambigu, ja que sovint s'ha fet servir com a nom genèric per a diferents grups ètnics de la Patagònia, des del Río Negro fins a l'estret de Magallanes. És a dir que tehuelche pot fer referència de manera indiscriminada a qualsevol dels pobles de la Patagònia, els quals parlaven com a mínim tres llengües diferents.
Segons alguns autors, les llengües teushen i tehuelche tenen lèxic emparentat.
tejuca
tejuca
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca tuyuca
- ca tejuca sin. compl.
- cod dujkafwara
- ar التويوكانية
- cy Tuyuca
- cy Tejuca sin. compl.
- de Tuyuka
- de Tejuca sin. compl.
- de Tuiuka sin. compl.
- de Tuyuca sin. compl.
- en Tuyuca
- en Tejuca sin. compl.
- es tuyuca
- es tejuca sin. compl.
- eu tuyukera
- eu tejuca sin. compl.
- fr tuyuca
- fr tejuca sin. compl.
- gl tuyuca
- gl tejuca sin. compl.
- gn tujuka
- gn tejuka sin. compl.
- it tuyuca
- it tejuca sin. compl.
- ja トゥユカ語
- ja テフカ語 sin. compl.
- nl Tuyuca
- nl Tejuca sin. compl.
- pt tuyuca
- pt tejuca sin. compl.
- ru Туюка
- ru Техука sin. compl.
- sw Tuyuca
- sw Tejuca sin. compl.
- tmh Tatuyakt
- zh 图尤卡
- zh 特乎卡 sin. compl.
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.
Com el barasana, el tuyuca forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.
Com el barasana, el tuyuca forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.
tekela
tekela
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca swati
- ca isiswazi sin. compl.
- ca phuthi sin. compl.
- ca siswati sin. compl.
- ca swazi sin. compl.
- ca tekela sin. compl.
- ca tekeza sin. compl.
- cod siswati
- ar سواتي
- cy Swati
- cy Isiswazi sin. compl.
- cy Phuthi sin. compl.
- cy Siswati sin. compl.
- cy Swazi sin. compl.
- cy Tekela sin. compl.
- cy Tekeza sin. compl.
- de Siswati
- de Isiswazi sin. compl.
- de Phuthi sin. compl.
- de Swati sin. compl.
- de Swazi sin. compl.
- de Tekela sin. compl.
- de Tekeza sin. compl.
- en Swati
- en Isiswazi sin. compl.
- en Phuthi sin. compl.
- en Siswati sin. compl.
- en Swazi sin. compl.
- en Tekela sin. compl.
- en Tekeza sin. compl.
- es suati
- es isiswazi sin. compl.
- es phuthi sin. compl.
- es siswati sin. compl.
- es swazi sin. compl.
- es tekela sin. compl.
- es tekeza sin. compl.
- eu swatiera
- eu isiswazi sin. compl.
- eu phuthi sin. compl.
- eu siswati sin. compl.
- eu swati sin. compl.
- eu swatiera sin. compl.
- eu swazi sin. compl.
- eu tekela sin. compl.
- eu tekeza sin. compl.
- fr swati
- fr isiswazi sin. compl.
- fr phuthi sin. compl.
- fr siswati sin. compl.
- fr swazi sin. compl.
- fr tekela sin. compl.
- fr tekeza sin. compl.
- gl swati
- gl isiswazi sin. compl.
- gl phuthi sin. compl.
- gl siswati sin. compl.
- gl swazi sin. compl.
- gl tekela sin. compl.
- gl tekeza sin. compl.
- gn swati
- gn isiswazi sin. compl.
- gn phuthi sin. compl.
- gn siswati sin. compl.
- gn swazi sin. compl.
- gn tekela sin. compl.
- gn tekeza sin. compl.
- it swati
- it isiswazi sin. compl.
- it phuthi sin. compl.
- it siswati sin. compl.
- it swazi sin. compl.
- it tekela sin. compl.
- it tekeza sin. compl.
- pt swati
- pt isiswazi sin. compl.
- pt phuthi sin. compl.
- pt siswati sin. compl.
- pt swazi sin. compl.
- pt tekela sin. compl.
- pt tekeza sin. compl.
- tmh Taswatit
- tmh Isiswazi sin. compl.
- tmh phuthi sin. compl.
- tmh siswati sin. compl.
- tmh swazi sin. compl.
- tmh tekela sin. compl.
- tmh tekeza sin. compl.
- zh 斯瓦蒂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definició
El grup etnolingüístic swati constitueix aproximadament el 88% de la població de Swazilàndia i el 2,5% de la població de la República de Sud-àfrica. En aquest últim país, el swati és la llengua majoritària de la província de Mpumalanga (30% de la població), seguida pel zulú (26,4%) i el ndebele (12,1%). El swati és lingüísticament proper al ndebele, el xhosa i el zulú, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
tekenika
tekenika
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
- ca yagan
- ca tekenika sin. compl.
- ca tequenica sin. compl.
- ca yaghan sin. compl.
- ca yàmana sin. compl.
- cod yagán
- ar ياغانية
- cy Ya(h)gan
- cy Tekenika sin. compl.
- cy Tequenica sin. compl.
- cy Yámana sin. compl.
- de Yagan
- de Tequenica sin. compl.
- de Yámana sin. compl.
- en Yagán
- en Tekenika sin. compl.
- en Tequenica sin. compl.
- en Yahgan sin. compl.
- en Yámana sin. compl.
- es ya(h)gán
- es tekenika sin. compl.
- es tequenica sin. compl.
- es yámana sin. compl.
- eu yaganera
- eu tekenika sin. compl.
- eu tequenica sin. compl.
- eu yahgan sin. compl.
- eu yàmana sin. compl.
- fr ya(h)gan
- fr tekenika sin. compl.
- fr tequenica sin. compl.
- fr yámana sin. compl.
- gl ya(h)gan
- gl tekenika sin. compl.
- gl tequenica sin. compl.
- gl yámana sin. compl.
- gn ja(h)gan
- gn jámana sin. compl.
- gn tekenika sin. compl.
- gn tequenica sin. compl.
- it yahgan
- it tekenika sin. compl.
- it tequenica sin. compl.
- it yamana sin. compl.
- ja ヤガン語
- ja ヤマナ語 sin. compl.
- ja テケニカ語 sin. compl.
- ja ヤーガン語 sin. compl.
- nl Ya(h)gan
- nl Tekenika sin. compl.
- nl Tequenica sin. compl.
- nl Yámana sin. compl.
- pt ya(h)gan
- pt tekenika sin. compl.
- pt tequenica sin. compl.
- pt yámana sin. compl.
- ru Яган
- ru Ямана sin. compl.
- ru Текеника sin. compl.
- sw Ya(h)gán
- sw Tekenika sin. compl.
- sw Tequenica sin. compl.
- sw Yàmana sin. compl.
- tmh Tayagant
- zh 亚（赫）干
- zh 亚马纳 sin. compl.
- zh 特根尼伽 sin. compl.
- zh 特根尼卡 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
Definició
El yagan (del terme yámana, 'home', en oposició a 'dona') és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el mapudungu i el kawésqar.
Malgrat que el yagan es considera generalment una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una possible relació entre el yagan i el kawésqar.
Aquesta llengua estava formada per cinc variants dialectals, parlades en diferents zones del seu territori: meridional, oriental, central, occidental i sud-occidental.
La seva cultura, igual que la dels kawésqar, era la dels pobles nòmades dedicats a la pesca i la caça marina. Segons alguns autors, els casaments interètnics yagan-kawésqar i yagan-ona van provocar influències lingüístiques recíproques.
Malgrat que el yagan es considera generalment una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una possible relació entre el yagan i el kawésqar.
Aquesta llengua estava formada per cinc variants dialectals, parlades en diferents zones del seu territori: meridional, oriental, central, occidental i sud-occidental.
La seva cultura, igual que la dels kawésqar, era la dels pobles nòmades dedicats a la pesca i la caça marina. Segons alguns autors, els casaments interètnics yagan-kawésqar i yagan-ona van provocar influències lingüístiques recíproques.
tekeza
tekeza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca swati
- ca isiswazi sin. compl.
- ca phuthi sin. compl.
- ca siswati sin. compl.
- ca swazi sin. compl.
- ca tekela sin. compl.
- ca tekeza sin. compl.
- cod siswati
- ar سواتي
- cy Swati
- cy Isiswazi sin. compl.
- cy Phuthi sin. compl.
- cy Siswati sin. compl.
- cy Swazi sin. compl.
- cy Tekela sin. compl.
- cy Tekeza sin. compl.
- de Siswati
- de Isiswazi sin. compl.
- de Phuthi sin. compl.
- de Swati sin. compl.
- de Swazi sin. compl.
- de Tekela sin. compl.
- de Tekeza sin. compl.
- en Swati
- en Isiswazi sin. compl.
- en Phuthi sin. compl.
- en Siswati sin. compl.
- en Swazi sin. compl.
- en Tekela sin. compl.
- en Tekeza sin. compl.
- es suati
- es isiswazi sin. compl.
- es phuthi sin. compl.
- es siswati sin. compl.
- es swazi sin. compl.
- es tekela sin. compl.
- es tekeza sin. compl.
- eu swatiera
- eu isiswazi sin. compl.
- eu phuthi sin. compl.
- eu siswati sin. compl.
- eu swati sin. compl.
- eu swatiera sin. compl.
- eu swazi sin. compl.
- eu tekela sin. compl.
- eu tekeza sin. compl.
- fr swati
- fr isiswazi sin. compl.
- fr phuthi sin. compl.
- fr siswati sin. compl.
- fr swazi sin. compl.
- fr tekela sin. compl.
- fr tekeza sin. compl.
- gl swati
- gl isiswazi sin. compl.
- gl phuthi sin. compl.
- gl siswati sin. compl.
- gl swazi sin. compl.
- gl tekela sin. compl.
- gl tekeza sin. compl.
- gn swati
- gn isiswazi sin. compl.
- gn phuthi sin. compl.
- gn siswati sin. compl.
- gn swazi sin. compl.
- gn tekela sin. compl.
- gn tekeza sin. compl.
- it swati
- it isiswazi sin. compl.
- it phuthi sin. compl.
- it siswati sin. compl.
- it swazi sin. compl.
- it tekela sin. compl.
- it tekeza sin. compl.
- pt swati
- pt isiswazi sin. compl.
- pt phuthi sin. compl.
- pt siswati sin. compl.
- pt swazi sin. compl.
- pt tekela sin. compl.
- pt tekeza sin. compl.
- tmh Taswatit
- tmh Isiswazi sin. compl.
- tmh phuthi sin. compl.
- tmh siswati sin. compl.
- tmh swazi sin. compl.
- tmh tekela sin. compl.
- tmh tekeza sin. compl.
- zh 斯瓦蒂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definició
El grup etnolingüístic swati constitueix aproximadament el 88% de la població de Swazilàndia i el 2,5% de la població de la República de Sud-àfrica. En aquest últim país, el swati és la llengua majoritària de la província de Mpumalanga (30% de la població), seguida pel zulú (26,4%) i el ndebele (12,1%). El swati és lingüísticament proper al ndebele, el xhosa i el zulú, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
teko
teko
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
- ca tektiteko
- ca b'a'aj sin. compl.
- ca teco sin. compl.
- ca tectitán sin. compl.
- ca tectiteco sin. compl.
- ca teko sin. compl.
- cy Tektiteko
- cy B'a'aj sin. compl.
- cy Teco sin. compl.
- cy Tectitán sin. compl.
- cy Tectiteco sin. compl.
- cy Teko sin. compl.
- de Tectiteco
- de B'a'aj sin. compl.
- de Teco sin. compl.
- de Tectitán sin. compl.
- de Teko sin. compl.
- de Tektiteko sin. compl.
- en Tektiteko
- en B'a'aj sin. compl.
- en Teco sin. compl.
- en Tectitán Mam sin. compl.
- en Tectitec sin. compl.
- en Tectiteco sin. compl.
- en Teko sin. compl.
- en Tektitek sin. compl.
- es tectiteco
- es b'a'aj sin. compl.
- es teco sin. compl.
- es tectitán sin. compl.
- es teko sin. compl.
- es tektiteko sin. compl.
- eu tektitekera
- eu b'a'aj sin. compl.
- eu teco sin. compl.
- eu tectitán sin. compl.
- eu tectiteco sin. compl.
- eu teko sin. compl.
- eu tektitekera sin. compl.
- eu tektiteko sin. compl.
- fr tectitèque
- fr b'a'aj sin. compl.
- fr teco sin. compl.
- fr tectitán sin. compl.
- fr tectiteco sin. compl.
- fr teko sin. compl.
- gl tektiteko
- gl b'a'aj sin. compl.
- gl teco sin. compl.
- gl tectitán sin. compl.
- gl tectiteco sin. compl.
- gl teko sin. compl.
- gn tektitéko
- gn b'a'aj sin. compl.
- gn teco sin. compl.
- gn tectitan sin. compl.
- gn tectiteco sin. compl.
- gn teko sin. compl.
- it tektiteko
- it b'a'aj sin. compl.
- it teco sin. compl.
- it tectitán sin. compl.
- it tectiteco sin. compl.
- it teko sin. compl.
- pt tektiteco
- pt b'a'aj sin. compl.
- pt teco sin. compl.
- pt tectitán sin. compl.
- pt tectiteco sin. compl.
- pt teko sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
Definició
A Mèxic, i més concretament a l'estat de Chiapas, hi ha població tektiteka, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
teko
teko
Tupí > Tupí-guaraní > Wayampí, Amèrica > Guaiana Francesa
- ca emerillon
- ca teko sin. compl.
- cod emerillon
- ar إيميريونية
- cy Emerillon
- cy Teko sin. compl.
- de Emerillon
- de Teko sin. compl.
- en Emerillon
- en Teko sin. compl.
- es emerillón
- es teko sin. compl.
- eu emerillonera
- eu teko sin. compl.
- fr émerillon
- fr teko sin. compl.
- gl emerillon
- gl teko sin. compl.
- gn emerillon
- gn teko sin. compl.
- it emerillon
- it teko sin. compl.
- ja エメリロン語
- nl Emerillon
- nl Teko sin. compl.
- pt emerillon
- ru Эмерильон
- ru Теко sin. compl.
- sw Emerillón
- sw Teko sin. compl.
- tmh Tamiryunt
- zh 艾美利永
- zh 特克 sin. compl.
Tupí > Tupí-guaraní > Wayampí, Amèrica > Guaiana Francesa
Definició
L'emerillon és l'única llengua de la Guaiana Francesa parlada exclusivament en aquest territori. A mitjan segle XX els emerillons es van trobar al límit de l'extinció (amb només 50 individus), però sembla que s'estan recuperant des del punt de vista demogràfic i també lingüístic, gràcies a la millora de l'assistència sanitària i a una política matrimonial amb els grups veïns (wayana i wayampi). Recentment també s'han detectat alguns akurios i trios entre els emerillons de l'alt Maroni.
tektiteko
tektiteko
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
- ca tektiteko
- ca b'a'aj sin. compl.
- ca teco sin. compl.
- ca tectitán sin. compl.
- ca tectiteco sin. compl.
- ca teko sin. compl.
- cy Tektiteko
- cy B'a'aj sin. compl.
- cy Teco sin. compl.
- cy Tectitán sin. compl.
- cy Tectiteco sin. compl.
- cy Teko sin. compl.
- de Tectiteco
- de B'a'aj sin. compl.
- de Teco sin. compl.
- de Tectitán sin. compl.
- de Teko sin. compl.
- de Tektiteko sin. compl.
- en Tektiteko
- en B'a'aj sin. compl.
- en Teco sin. compl.
- en Tectitán Mam sin. compl.
- en Tectitec sin. compl.
- en Tectiteco sin. compl.
- en Teko sin. compl.
- en Tektitek sin. compl.
- es tectiteco
- es b'a'aj sin. compl.
- es teco sin. compl.
- es tectitán sin. compl.
- es teko sin. compl.
- es tektiteko sin. compl.
- eu tektitekera
- eu b'a'aj sin. compl.
- eu teco sin. compl.
- eu tectitán sin. compl.
- eu tectiteco sin. compl.
- eu teko sin. compl.
- eu tektitekera sin. compl.
- eu tektiteko sin. compl.
- fr tectitèque
- fr b'a'aj sin. compl.
- fr teco sin. compl.
- fr tectitán sin. compl.
- fr tectiteco sin. compl.
- fr teko sin. compl.
- gl tektiteko
- gl b'a'aj sin. compl.
- gl teco sin. compl.
- gl tectitán sin. compl.
- gl tectiteco sin. compl.
- gl teko sin. compl.
- gn tektitéko
- gn b'a'aj sin. compl.
- gn teco sin. compl.
- gn tectitan sin. compl.
- gn tectiteco sin. compl.
- gn teko sin. compl.
- it tektiteko
- it b'a'aj sin. compl.
- it teco sin. compl.
- it tectitán sin. compl.
- it tectiteco sin. compl.
- it teko sin. compl.
- pt tektiteco
- pt b'a'aj sin. compl.
- pt teco sin. compl.
- pt tectitán sin. compl.
- pt tectiteco sin. compl.
- pt teko sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam, Amèrica > Guatemala
Definició
A Mèxic, i més concretament a l'estat de Chiapas, hi ha població tektiteka, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.
El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
telaki
telaki
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca tsuvan
- ca matsuvan sin. compl.
- ca motsuvan sin. compl.
- ca tchede sin. compl.
- ca telaki sin. compl.
- ca teleki sin. compl.
- ca terki sin. compl.
- cod matsuvan
- cod motsuvan
- de Tsuvan
- de Tchede sin. compl.
- de Teleki sin. compl.
- de Terki sin. compl.
- en Tsuvan
- en Chede sin. compl.
- en Matsuvan sin. compl.
- en Motsuvan sin. compl.
- en Telaki sin. compl.
- en Teleki sin. compl.
- en Terki sin. compl.
- es tsuvan
- es chede sin. compl.
- es matsuvan sin. compl.
- es motsuvan sin. compl.
- es telaki sin. compl.
- es teleki sin. compl.
- es terki sin. compl.
- eu tsuvan
- eu chede sin. compl.
- eu matsuvan sin. compl.
- eu motsuvan sin. compl.
- eu telaki sin. compl.
- eu teleki sin. compl.
- eu terki sin. compl.
- fr tsuvan
- fr tchédé sin. compl.
- fr téléki sin. compl.
- fr terki sin. compl.
- gl tsuvan
- gl chede sin. compl.
- gl matsuvan sin. compl.
- gl motsuvan sin. compl.
- gl telaki sin. compl.
- gl teleki sin. compl.
- gl terki sin. compl.
- it tsuvan
- it chede sin. compl.
- it matsuvan sin. compl.
- it motsuvan sin. compl.
- it telaki sin. compl.
- it teleki sin. compl.
- it terki sin. compl.
- nl Tsuvan
- nl Tchede sin. compl.
- nl Teleki sin. compl.
- nl Terki sin. compl.
- pt tsuvan
- pt chede sin. compl.
- pt matsuvan sin. compl.
- pt motsuvan sin. compl.
- pt telaki sin. compl.
- pt teleki sin. compl.
- pt terki sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El tsuvan és molt proper lingüísticament al jimi, el sharwa i el gude.
El grup ètnic tsuvan era originari de Nigèria. Va migrar cap al territori actual al mateix temps que altres pobles veïns, com el jimi.
Els tsuvans utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. En les interaccions amb els grups veïns, empren el ful; sembla que les generacions més grans de 50 anys no coneixen el ful, a diferència de les més joves. A causa del contacte més freqüent i dels matrimonis interètnics, una part dels tsuvans entenen el jimi, el daba i el sharwa.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Es calcula que segueixen l'escolarització primària un 50% dels infants. No hi ha programes d'alfabetització en tsuvan.
L'ús de les designacions pròpies de la llengua, motsuvan i matsuvan, depèn de la població d'origen del parlant. De fet, la llengua no presenta variacions dialectals remarcables.
El grup ètnic tsuvan era originari de Nigèria. Va migrar cap al territori actual al mateix temps que altres pobles veïns, com el jimi.
Els tsuvans utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. En les interaccions amb els grups veïns, empren el ful; sembla que les generacions més grans de 50 anys no coneixen el ful, a diferència de les més joves. A causa del contacte més freqüent i dels matrimonis interètnics, una part dels tsuvans entenen el jimi, el daba i el sharwa.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Es calcula que segueixen l'escolarització primària un 50% dels infants. No hi ha programes d'alfabetització en tsuvan.
L'ús de les designacions pròpies de la llengua, motsuvan i matsuvan, depèn de la població d'origen del parlant. De fet, la llengua no presenta variacions dialectals remarcables.
teleki
teleki
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca tsuvan
- ca matsuvan sin. compl.
- ca motsuvan sin. compl.
- ca tchede sin. compl.
- ca telaki sin. compl.
- ca teleki sin. compl.
- ca terki sin. compl.
- cod matsuvan
- cod motsuvan
- de Tsuvan
- de Tchede sin. compl.
- de Teleki sin. compl.
- de Terki sin. compl.
- en Tsuvan
- en Chede sin. compl.
- en Matsuvan sin. compl.
- en Motsuvan sin. compl.
- en Telaki sin. compl.
- en Teleki sin. compl.
- en Terki sin. compl.
- es tsuvan
- es chede sin. compl.
- es matsuvan sin. compl.
- es motsuvan sin. compl.
- es telaki sin. compl.
- es teleki sin. compl.
- es terki sin. compl.
- eu tsuvan
- eu chede sin. compl.
- eu matsuvan sin. compl.
- eu motsuvan sin. compl.
- eu telaki sin. compl.
- eu teleki sin. compl.
- eu terki sin. compl.
- fr tsuvan
- fr tchédé sin. compl.
- fr téléki sin. compl.
- fr terki sin. compl.
- gl tsuvan
- gl chede sin. compl.
- gl matsuvan sin. compl.
- gl motsuvan sin. compl.
- gl telaki sin. compl.
- gl teleki sin. compl.
- gl terki sin. compl.
- it tsuvan
- it chede sin. compl.
- it matsuvan sin. compl.
- it motsuvan sin. compl.
- it telaki sin. compl.
- it teleki sin. compl.
- it terki sin. compl.
- nl Tsuvan
- nl Tchede sin. compl.
- nl Teleki sin. compl.
- nl Terki sin. compl.
- pt tsuvan
- pt chede sin. compl.
- pt matsuvan sin. compl.
- pt motsuvan sin. compl.
- pt telaki sin. compl.
- pt teleki sin. compl.
- pt terki sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El tsuvan és molt proper lingüísticament al jimi, el sharwa i el gude.
El grup ètnic tsuvan era originari de Nigèria. Va migrar cap al territori actual al mateix temps que altres pobles veïns, com el jimi.
Els tsuvans utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. En les interaccions amb els grups veïns, empren el ful; sembla que les generacions més grans de 50 anys no coneixen el ful, a diferència de les més joves. A causa del contacte més freqüent i dels matrimonis interètnics, una part dels tsuvans entenen el jimi, el daba i el sharwa.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Es calcula que segueixen l'escolarització primària un 50% dels infants. No hi ha programes d'alfabetització en tsuvan.
L'ús de les designacions pròpies de la llengua, motsuvan i matsuvan, depèn de la població d'origen del parlant. De fet, la llengua no presenta variacions dialectals remarcables.
El grup ètnic tsuvan era originari de Nigèria. Va migrar cap al territori actual al mateix temps que altres pobles veïns, com el jimi.
Els tsuvans utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. En les interaccions amb els grups veïns, empren el ful; sembla que les generacions més grans de 50 anys no coneixen el ful, a diferència de les més joves. A causa del contacte més freqüent i dels matrimonis interètnics, una part dels tsuvans entenen el jimi, el daba i el sharwa.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Es calcula que segueixen l'escolarització primària un 50% dels infants. No hi ha programes d'alfabetització en tsuvan.
L'ús de les designacions pròpies de la llengua, motsuvan i matsuvan, depèn de la població d'origen del parlant. De fet, la llengua no presenta variacions dialectals remarcables.
