annabonense
annabonense
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca annobonès
- ca annabonense sin. compl.
- ca annobonense sin. compl.
- ca fa d'ambô sin. compl.
- cod fa d'Ambu
- ar أنّوبونيس
- cy Anoboneg
- cy Annabonense sin. compl.
- cy Annobonense sin. compl.
- cy Fa d'ambô sin. compl.
- de Annobonense
- de Annobonés sin. compl.
- de Annobonese sin. compl.
- de Fá d'Ambô sin. compl.
- de Fa d'Ambu sin. compl.
- en Annobonese
- en Fá d'Ambô sin. compl.
- en Fa d'Ambu sin. compl.
- es anobonés
- es annabonense sin. compl.
- es annobonense sin. compl.
- es fa d'Ambô sin. compl.
- eu annobonera
- eu annabonense sin. compl.
- eu annobonense sin. compl.
- eu annobonera sin. compl.
- eu annobonese sin. compl.
- eu fa d'Ambô sin. compl.
- fr annobonais
- fr annoboné sin. compl.
- fr fá d'Ambô sin. compl.
- gl annobonés
- gl annabonense sin. compl.
- gl annobonense sin. compl.
- gl fa d'Ambô sin. compl.
- gn anovones
- gn annavonense sin. compl.
- gn annovonense sin. compl.
- gn fa d'Ambô sin. compl.
- it annobonese
- it annabonense sin. compl.
- it annobonense sin. compl.
- it fá d'ambô sin. compl.
- it falar de ano bom sin. compl.
- it fla d'ambu sin. compl.
- pt anobonês
- pt anabonense sin. compl.
- pt anobonense sin. compl.
- pt fa d'ambô sin. compl.
- tmh Tannubunist
- tmh annabonense sin. compl.
- tmh Annobonense sin. compl.
- tmh fa n ambô sin. compl.
- zh 阿诺邦语
- num Sistema aràbic
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
L'annobonès, anomenat fa d'Ambo o llengua d'Annobon pels seus parlants, és una llengua criolla de base portuguesa. El terme Annobon prové del portuguès (Ano Bom significa 'bon any').
L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).
Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.
L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.
L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.
Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).
Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.
L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.
L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.
Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
annamita
annamita
Austroasiàtica > Mon-khmer > Viet-muong, Àsia > Cambodja, Àsia > Vietnam
- ca vietnamita
- ca annamita sin. compl.
- cod tiếng việt
- ar فيتنامية
- cy Fietnameg
- cy Anameg sin. compl.
- cy Kinh sin. compl.
- de Vietnamesisch
- de Annamitisch sin. compl.
- de Ching sin. compl.
- de Gin sin. compl.
- de Jing sin. compl.
- de Kinh sin. compl.
- de Viet sin. compl.
- en Vietnamese
- en Annamese sin. compl.
- en Kinh sin. compl.
- en Viet sin. compl.
- es vietnamita
- es anamés sin. compl.
- es kinh sin. compl.
- eu vietnamera
- eu annamera sin. compl.
- eu kinh sin. compl.
- fr vietnamien
- fr annamite sin. compl.
- fr kinh sin. compl.
- gl vietnamita
- gl annamita sin. compl.
- gl kinh sin. compl.
- gn vietnamíta
- gn annamas sin. compl.
- gn kinh sin. compl.
- it vietnamita
- it annamita sin. compl.
- it kinh sin. compl.
- ja ベトナム語
- ja キン語、安南語 sin. compl.
- nl Vietnamees
- nl Annamees sin. compl.
- nl Kinh sin. compl.
- pt vietnamita
- pt anamês sin. compl.
- pt kinh sin. compl.
- ru Вьетнамский
- ru Аннамский sin. compl.
- ru Аннамитский sin. compl.
- zh 越南语
- zh 京 sin. compl.
- zh 安南语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austroasiàtica > Mon-khmer > Viet-muong, Àsia > Cambodja, Àsia > Vietnam
Definició
El vietnamita és la llengua dels vietnamites (người Việt o người Kinh), que constitueix el 86% de la població de l'estat de Vietnam. També és parlat com a segona llengua per bona part dels individus que tenen com a llengua materna alguna de les 54 llengües parlades en aquest estat: llengües mon-khmer (24 llengües a part del vietnamita), tai-kadai (12 llengües), malaiopolinèsies (5 llengües) i tibetobirmanes (6 llengües).
La filiació del vietnamita ha estat llargament debatuda; durant molt de temps s'havia considerat una llengua sinotibetana; però sembla que els elements sinítics del vietnamita són manllevats, deguts a la influència del xinès durant més de dos mil anys (aproximadament un 60% del vocabulari del vietnamita és d'origen xinès). Actualment, el vietnamita és considerat un membre de la branca mon-khmer de la família lingüística austroasiàtica. El grup viet-muong inclou, de fet, el vietnamita i el muong, amb el qual comparteix un 75% del lèxic. Cal dir que el vietnamita sol té més parlants que la resta de llengües mon-khmer juntes, entre les quals les més difoses són el khmer i el mon.
Els tres dialectes principals del vietnamita són el septentrional (Hanoi), el central (Hue) i el meridional (Saigon). L'estàndard modern combina l'inventari consonàntic del dialecte central amb el sistema tonal del dialecte septentrional.
Originalment el vietnamita s'escrivia en escriptura xinesa, però actualment s'usa l'alfabet llatí amb l'addició de diacrítics per a la transcripció de tons i alguns sons peculiars.
La filiació del vietnamita ha estat llargament debatuda; durant molt de temps s'havia considerat una llengua sinotibetana; però sembla que els elements sinítics del vietnamita són manllevats, deguts a la influència del xinès durant més de dos mil anys (aproximadament un 60% del vocabulari del vietnamita és d'origen xinès). Actualment, el vietnamita és considerat un membre de la branca mon-khmer de la família lingüística austroasiàtica. El grup viet-muong inclou, de fet, el vietnamita i el muong, amb el qual comparteix un 75% del lèxic. Cal dir que el vietnamita sol té més parlants que la resta de llengües mon-khmer juntes, entre les quals les més difoses són el khmer i el mon.
Els tres dialectes principals del vietnamita són el septentrional (Hanoi), el central (Hue) i el meridional (Saigon). L'estàndard modern combina l'inventari consonàntic del dialecte central amb el sistema tonal del dialecte septentrional.
Originalment el vietnamita s'escrivia en escriptura xinesa, però actualment s'usa l'alfabet llatí amb l'addició de diacrítics per a la transcripció de tons i alguns sons peculiars.
annobonense
annobonense
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca annobonès
- ca annabonense sin. compl.
- ca annobonense sin. compl.
- ca fa d'ambô sin. compl.
- cod fa d'Ambu
- ar أنّوبونيس
- cy Anoboneg
- cy Annabonense sin. compl.
- cy Annobonense sin. compl.
- cy Fa d'ambô sin. compl.
- de Annobonense
- de Annobonés sin. compl.
- de Annobonese sin. compl.
- de Fá d'Ambô sin. compl.
- de Fa d'Ambu sin. compl.
- en Annobonese
- en Fá d'Ambô sin. compl.
- en Fa d'Ambu sin. compl.
- es anobonés
- es annabonense sin. compl.
- es annobonense sin. compl.
- es fa d'Ambô sin. compl.
- eu annobonera
- eu annabonense sin. compl.
- eu annobonense sin. compl.
- eu annobonera sin. compl.
- eu annobonese sin. compl.
- eu fa d'Ambô sin. compl.
- fr annobonais
- fr annoboné sin. compl.
- fr fá d'Ambô sin. compl.
- gl annobonés
- gl annabonense sin. compl.
- gl annobonense sin. compl.
- gl fa d'Ambô sin. compl.
- gn anovones
- gn annavonense sin. compl.
- gn annovonense sin. compl.
- gn fa d'Ambô sin. compl.
- it annobonese
- it annabonense sin. compl.
- it annobonense sin. compl.
- it fá d'ambô sin. compl.
- it falar de ano bom sin. compl.
- it fla d'ambu sin. compl.
- pt anobonês
- pt anabonense sin. compl.
- pt anobonense sin. compl.
- pt fa d'ambô sin. compl.
- tmh Tannubunist
- tmh annabonense sin. compl.
- tmh Annobonense sin. compl.
- tmh fa n ambô sin. compl.
- zh 阿诺邦语
- num Sistema aràbic
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
L'annobonès, anomenat fa d'Ambo o llengua d'Annobon pels seus parlants, és una llengua criolla de base portuguesa. El terme Annobon prové del portuguès (Ano Bom significa 'bon any').
L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).
Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.
L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.
L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.
Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).
Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.
L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.
L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.
Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
annobonès
annobonès
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca annobonès
- ca annabonense sin. compl.
- ca annobonense sin. compl.
- ca fa d'ambô sin. compl.
- cod fa d'Ambu
- ar أنّوبونيس
- cy Anoboneg
- cy Annabonense sin. compl.
- cy Annobonense sin. compl.
- cy Fa d'ambô sin. compl.
- de Annobonense
- de Annobonés sin. compl.
- de Annobonese sin. compl.
- de Fá d'Ambô sin. compl.
- de Fa d'Ambu sin. compl.
- en Annobonese
- en Fá d'Ambô sin. compl.
- en Fa d'Ambu sin. compl.
- es anobonés
- es annabonense sin. compl.
- es annobonense sin. compl.
- es fa d'Ambô sin. compl.
- eu annobonera
- eu annabonense sin. compl.
- eu annobonense sin. compl.
- eu annobonera sin. compl.
- eu annobonese sin. compl.
- eu fa d'Ambô sin. compl.
- fr annobonais
- fr annoboné sin. compl.
- fr fá d'Ambô sin. compl.
- gl annobonés
- gl annabonense sin. compl.
- gl annobonense sin. compl.
- gl fa d'Ambô sin. compl.
- gn anovones
- gn annavonense sin. compl.
- gn annovonense sin. compl.
- gn fa d'Ambô sin. compl.
- it annobonese
- it annabonense sin. compl.
- it annobonense sin. compl.
- it fá d'ambô sin. compl.
- it falar de ano bom sin. compl.
- it fla d'ambu sin. compl.
- pt anobonês
- pt anabonense sin. compl.
- pt anobonense sin. compl.
- pt fa d'ambô sin. compl.
- tmh Tannubunist
- tmh annabonense sin. compl.
- tmh Annobonense sin. compl.
- tmh fa n ambô sin. compl.
- zh 阿诺邦语
- num Sistema aràbic
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
L'annobonès, anomenat fa d'Ambo o llengua d'Annobon pels seus parlants, és una llengua criolla de base portuguesa. El terme Annobon prové del portuguès (Ano Bom significa 'bon any').
L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).
Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.
L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.
L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.
Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).
Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.
L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.
L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.
Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
anodöb
anodöb
Makú, Amèrica > Brasil
- ca nadëb-kuyawi
- ca anodöb sin. compl.
- ca guariba sin. compl.
- ca kabori sin. compl.
- ca nadëb sin. compl.
- ca nadöbö sin. compl.
- ca xiriwai sin. compl.
- ar ناديبية- كوياوية
- cy Nadëb-Kuyawi
- cy Anodöb sin. compl.
- cy Guariba sin. compl.
- cy Kabori sin. compl.
- cy Nadëb sin. compl.
- cy Nadöbö sin. compl.
- cy Xiriwai sin. compl.
- de Nadëb-Kuyawi
- de Anodöb sin. compl.
- de Guariba sin. compl.
- de Kabori sin. compl.
- de Nadeb sin. compl.
- de Nadöbö sin. compl.
- de Xiriwai sin. compl.
- en Nadëb-Kuyawi
- en Anodöb sin. compl.
- en Guariba sin. compl.
- en Kabori sin. compl.
- en Nadëb sin. compl.
- en Nadöbö sin. compl.
- en Xiriwai sin. compl.
- es nadëb-kuyawi
- es anodöb sin. compl.
- es guariba sin. compl.
- es kabori sin. compl.
- es nadëb sin. compl.
- es nadöbö sin. compl.
- es xiriwai sin. compl.
- eu nadeb-kuyawiera
- eu anodöb sin. compl.
- eu guariba sin. compl.
- eu kabori sin. compl.
- eu nadëb sin. compl.
- eu nadöbö sin. compl.
- eu xiriwai sin. compl.
- fr nadëb-kuyawi
- fr anodöb sin. compl.
- fr guariba sin. compl.
- fr kabori sin. compl.
- fr nadëb sin. compl.
- fr nadöbö sin. compl.
- fr xiriwai sin. compl.
- gl nadëb-kuyawi
- gl anodöb sin. compl.
- gl guariba sin. compl.
- gl kabori sin. compl.
- gl nadëb sin. compl.
- gl nadöbö sin. compl.
- gl xiriwai sin. compl.
- gn nadev-kujawi
- gn anodov sin. compl.
- gn guariva sin. compl.
- gn kavori sin. compl.
- gn nadev sin. compl.
- gn nadovo sin. compl.
- gn xiriwai sin. compl.
- it nadëb-kuyawi
- it anodöb sin. compl.
- it guariba sin. compl.
- it kabori sin. compl.
- it nadëb sin. compl.
- it nadöbö sin. compl.
- it xiriwai sin. compl.
- ja ナドゥブ・クヤウィ語
- ja カボリ語 sin. compl.
- ja ナデブ語 sin. compl.
- ja ナドボ語 sin. compl.
- ja ワリバ語 sin. compl.
- ja アノドブ語 sin. compl.
- ja シリワイ語 sin. compl.
- nl Nadëb-Kuyawi
- nl Anodöb sin. compl.
- nl Guariba sin. compl.
- nl Kabori sin. compl.
- nl Nadëb sin. compl.
- nl Nadöbö sin. compl.
- nl Xiriwai sin. compl.
- pt nadëb-kuyawi
- pt anodöb sin. compl.
- pt guariba sin. compl.
- pt kabori sin. compl.
- pt nadëb sin. compl.
- pt nadöbö sin. compl.
- pt xiriwai sin. compl.
- ru Надэб-куяви
- ru Надэб sin. compl.
- ru Надеб sin. compl.
- ru Анодёб sin. compl.
- ru Кабори sin. compl.
- ru Надёбё sin. compl.
- ru Гуариба sin. compl.
- ru Шириваи sin. compl.
- sw Nadëb-kuyawi
- sw Anodöb sin. compl.
- sw Guariba sin. compl.
- sw Kabori sin. compl.
- sw Nadëb sin. compl.
- sw Nadöbö sin. compl.
- sw Xiriwai sin. compl.
- tmh Tanadibt-takuyawt
- zh 纳德布-库亚维
- zh 卡伯里 sin. compl.
- zh 瓜里巴 sin. compl.
- zh 纳多博 sin. compl.
- zh 纳德布 sin. compl.
- zh 阿诺多布 sin. compl.
- zh 西里瓦依 sin. compl.
Makú, Amèrica > Brasil
Definició
Els nadëb i els kuyawi són dos grups ètnics que parlen una mateixa llengua. Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
anta
anta
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
- ca manta
- ca anta sin. compl.
- ca banta sin. compl.
- ca bantakpa sin. compl.
- ca menta sin. compl.
- cod kisam
- cod tinta
- de Manta
- de Anta sin. compl.
- de Banta sin. compl.
- de Bantakpa sin. compl.
- de Menta sin. compl.
- en Manta
- en Anta sin. compl.
- en Banta sin. compl.
- en Bantakpa sin. compl.
- en Menta sin. compl.
- es manta
- es anta sin. compl.
- es banta sin. compl.
- es bantakpa sin. compl.
- es menta sin. compl.
- eu manta
- eu anta sin. compl.
- eu banta sin. compl.
- eu bantakpa sin. compl.
- eu menta sin. compl.
- fr manta
- fr anta sin. compl.
- fr banta sin. compl.
- fr bantakpa sin. compl.
- fr menta sin. compl.
- gl manta
- gl anta sin. compl.
- gl banta sin. compl.
- gl bantakpa sin. compl.
- gl menta sin. compl.
- it manta
- it anta sin. compl.
- it banta sin. compl.
- it bantakpa sin. compl.
- it menta sin. compl.
- nl Manta
- nl Anta sin. compl.
- nl Banta sin. compl.
- nl Bantakpa sin. compl.
- nl Menta sin. compl.
- pt manta
- pt anta sin. compl.
- pt banta sin. compl.
- pt bantakpa sin. compl.
- pt menta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
Definició
La llengua manta és parlada per unes 5.200 persones en una vintena de pobles situats en una franja d'uns trenta kilòmetres al nord-oest de Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Els mantes s'autodenominen manta o banta; pel que fa a la llengua, als pobles del nord rep el nom de kisam i als del sud s'anomena tinta. Segons la propia tradició, els mantes són originaris de la zona on actualment es parla moghamo i menka, al sud-est de la seva ubicació actual.
La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.
Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.
Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
antipolo ifugao
antipolo ifugao
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca keley-i
- ca antipolo ifugao sin. compl.
- ca hanalulo sin. compl.
- ca kallahan keley-i sin. compl.
- ca keley-i kalanguya sin. compl.
- ca keleyqiq ifugao sin. compl.
- ar كيلي-ي
- cy Keley-i
- cy Antipolo ifugao sin. compl.
- cy Hanalulo sin. compl.
- cy Kallahan keley-i sin. compl.
- cy Keley-i kalanguya sin. compl.
- cy Keleyqiq ifugao sin. compl.
- de Keley-i
- de Antipolo Ifugao sin. compl.
- de Hanalulo sin. compl.
- de Kallahan Keley-i sin. compl.
- de Keley-i Kalanguya sin. compl.
- de Keleyqiq Ifugao sin. compl.
- en Keley-i
- en Antipolo Ifugao sin. compl.
- en Hanalulo sin. compl.
- en Keley-i Kalanguya sin. compl.
- en Keley-i Kallahan sin. compl.
- en Keleyi sin. compl.
- en Keleyqiq Ifugao sin. compl.
- es kele-i
- es antipolo ifugao sin. compl.
- es hanalulo sin. compl.
- es kallahan kele-i sin. compl.
- es kele-i kalanguya sin. compl.
- es keleyqiq ifugao sin. compl.
- eu keley-i
- eu antipolo ifugao sin. compl.
- eu hanalulo sin. compl.
- eu kallahan keley-i sin. compl.
- eu keley-i kalanguya sin. compl.
- eu keleyi sin. compl.
- eu keleyqiq ifugao sin. compl.
- fr keley-i
- fr antipolo ifugao sin. compl.
- fr hanalulo sin. compl.
- fr kallahan keley-i sin. compl.
- fr keley-i kalanguya sin. compl.
- fr keleyqiq ifugao sin. compl.
- gl keley-i
- gl antipolo ifugao sin. compl.
- gl hanalulo sin. compl.
- gl kallahan keley-i sin. compl.
- gl keley-i kalanguya sin. compl.
- gl keleyqiq ifugao sin. compl.
- gn keley-i
- gn antipolo ifugao sin. compl.
- gn hanalulo sin. compl.
- gn kallahan keley-i sin. compl.
- gn keley-i kalanguya sin. compl.
- gn keleyqiq ifugao sin. compl.
- it keley-i
- it antipolo ifugao sin. compl.
- it hanalulo sin. compl.
- it kallahan keley-i sin. compl.
- it keley-i kalanguya sin. compl.
- it keleyqiq ifugao sin. compl.
- pt keley-i
- pt antipolo ifugao sin. compl.
- pt hanalulo sin. compl.
- pt kallahan keley-i sin. compl.
- pt keley-i kalanguya sin. compl.
- pt keleyqiq ifugao sin. compl.
- zh 克雷伊语
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El keley-i és una llengua parlada al centre de la regió nord de l'illa de Luzon. L'àrea lingüística d'aquesta llengua limita amb l'ifugao i l'ibaloi.
Els parlants d'keley-i són culturalment ifugao, els quals s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots. La seva llengua, però, forma part d'un altre grup lingüístic.
El keley-i és lingüísticament proper al kallahan. Aquestes dues llengües s'inclouen dins el mateix grup lingüístic (cordillera meridional).
Els parlants d'keley-i són culturalment ifugao, els quals s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots. La seva llengua, però, forma part d'un altre grup lingüístic.
El keley-i és lingüísticament proper al kallahan. Aquestes dues llengües s'inclouen dins el mateix grup lingüístic (cordillera meridional).
antiqueño
antiqueño
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca kinaray-a
- ca antiqueño sin. compl.
- ca ati sin. compl.
- ca hinaray-a sin. compl.
- ca karay-a sin. compl.
- ca kiniray-a sin. compl.
- ca panayano sin. compl.
- ar كيناراي-أ
- cy Kinaray-a
- cy Antiqueño sin. compl.
- cy Ati sin. compl.
- cy Hinaray-a sin. compl.
- cy Karay-a sin. compl.
- cy Kiniray-a sin. compl.
- cy Panayano sin. compl.
- de Kinaray-a
- de Antiqueño sin. compl.
- de Ati sin. compl.
- de Hinaray-a sin. compl.
- de Karay-a sin. compl.
- de Kiniray-a sin. compl.
- de Panayano sin. compl.
- en Kinaray-a
- en Antiqueño sin. compl.
- en Ati sin. compl.
- en Hinaray-a sin. compl.
- en Karay-a sin. compl.
- en Kiniray-a sin. compl.
- en Panayano sin. compl.
- es kinarai-a
- es antiqueño sin. compl.
- es ati sin. compl.
- es hinaray-a sin. compl.
- es karay-a sin. compl.
- es kiniray-a sin. compl.
- es panayano sin. compl.
- eu kinarayera
- eu antiqueño sin. compl.
- eu ati sin. compl.
- eu hinaray-a sin. compl.
- eu karay-a sin. compl.
- eu kinaray-a sin. compl.
- eu kiniray-a sin. compl.
- eu panayano sin. compl.
- fr kinaray-a
- fr antiqueño sin. compl.
- fr ati sin. compl.
- fr hinaray-a sin. compl.
- fr karay-a sin. compl.
- fr kiniray-a sin. compl.
- fr panayano sin. compl.
- gl kinaray-a
- gl antiqueño sin. compl.
- gl ati sin. compl.
- gl hinaray-a sin. compl.
- gl karay-a sin. compl.
- gl kiniray-a sin. compl.
- gl panayano sin. compl.
- gn kinaray-a
- gn antiqueño sin. compl.
- gn ati sin. compl.
- gn hinaray-a sin. compl.
- gn karay-a sin. compl.
- gn kiniray-a sin. compl.
- gn panayano sin. compl.
- it kinaray-a
- it antiqueño sin. compl.
- it ati sin. compl.
- it hinaray-a sin. compl.
- it karay-a sin. compl.
- it kiniray-a sin. compl.
- it panayano sin. compl.
- pt kinaray-a
- pt antiqueño sin. compl.
- pt ati sin. compl.
- pt hinaray-a sin. compl.
- pt karay-a sin. compl.
- pt kiniray-a sin. compl.
- pt panayano sin. compl.
- zh 基纳拉伊语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El terme kinaray-a fa referència a un dels principals grups etnolingüístics del grup de les illes Visayas, concretament de l'illa de Panay. El kinaray-a és la llengua majoritària a la província d'Antique (d'hamtik, 'formiga vermella' o 'vespa'), on supera en nombre de parlants el híligaynon (llengua dominant a bona part de Panay i que s'utilitza com a llengua franca a la regió). El kinaray-a és la dotzena llengua més parlada de les Filipines i els seus parlants generalment tenen el híligaynon com a segona llengua.
El nom kiniray-a (o hiniray-a) prové dels mots iraya, 'riu' o 'corrent amunt', i ka, 'company'.
Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística i les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou el kinaray i l'aklanon), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). El kinaray és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central estan estretament emparentades i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
El kirinay-a està format per diverses variants dialectals: l'anini-y, el guimaras, l'hamtik, el lambunao, el miag-ao, el pandan i el pototan.
El nom kiniray-a (o hiniray-a) prové dels mots iraya, 'riu' o 'corrent amunt', i ka, 'company'.
Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística i les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou el kinaray i l'aklanon), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). El kinaray és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central estan estretament emparentades i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
El kirinay-a està format per diverses variants dialectals: l'anini-y, el guimaras, l'hamtik, el lambunao, el miag-ao, el pandan i el pototan.
añu
añu
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Veneçuela
- ca anyú
- ca añu sin. compl.
- ca añún sin. compl.
- ca paraujano sin. compl.
- cod añú
- ar أنيو
- cy Añú
- cy Añu sin. compl.
- cy Añún sin. compl.
- cy Paraujano sin. compl.
- de Añú
- de Añu sin. compl.
- de Añún sin. compl.
- de Paraujano sin. compl.
- en Añú
- en Añu sin. compl.
- en Parahujano sin. compl.
- en Parauhano sin. compl.
- en Paraujano sin. compl.
- es añú
- es añu sin. compl.
- es añún sin. compl.
- es parajuano sin. compl.
- eu añuera
- eu añu sin. compl.
- eu añú sin. compl.
- eu añún sin. compl.
- eu paraujano sin. compl.
- fr añun
- fr añu sin. compl.
- fr añún sin. compl.
- fr paraujano sin. compl.
- gn añu
- gn añu sin. compl.
- gn añún sin. compl.
- gn paraujano sin. compl.
- it añú
- it añu sin. compl.
- it añún sin. compl.
- it paraujano sin. compl.
- ja アニュー語
- ja アニューン語 sin. compl.
- ja パラウジャノ語 sin. compl.
- nl Añú
- nl Añu sin. compl.
- nl Añún sin. compl.
- nl Paraujano sin. compl.
- pt añú
- pt añu sin. compl.
- pt añún sin. compl.
- pt paraujano sin. compl.
- ru Анью
- ru Анюн sin. compl.
- ru Аньюн sin. compl.
- ru Параукан sin. compl.
- ru Параухано sin. compl.
- zh 阿纽语
- zh 阿纽 sin. compl.
- zh 阿纽恩 sin. compl.
- zh 帕拉乌加诺 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro, Amèrica > Veneçuela
Definició
Els anyú han viscut sempre a la mateixa zona, almenys des dels primers registres de principis del segle XVI.
Tota la població sap espanyol i una bona part parla també guajiro, llengua veïna. A començament del segle XXI la llengua havia sofert un retrocés important que l'havia reduït a uns quants parlants d'edat avançada, tots localitzats al voltant de la llacuna de Sinamaica. A la zona del riu Maracaibo ja no hi quedaven parlants.
Recentment, però, la comunitat anyú ha iniciat un procés conscient de revitalització lingüística i cultural. S'estan fent treballs conjunts entre la comunitat i els investigadors de la Universidad del Zulia (amb el suport d'UNICEF) per tal de reunir tots els parlants i semiparlants, aprofundir en l'estudi gramatical de la llengua, enregistrar testimonis sonors de la cultura oral anyú, potenciar l'ús de la llengua, ensenyar-la a les escoles i, el més important tot i que encara és incipient, reprendre la transmissió intergeneracional.
Es diu que el nom de Veneçuela significa 'la petita Venècia' i que el va encunyar el navegant florentí Américo Vespucio tot palesant les semblances entre la costa de Maracaibo i la ciutat italiana. Una hipòtesi alternativa afirma que Veneçuela és la deformació d'un mot anyú que significa 'aigua gran', en referència al llac de Maracaibo (vegeu 'El origen del nombre de Venezuela es indígena y quiere decir 'agua grande'').
Existeixen força estudis descriptius de la llengua fets per Marie-France Patte a les dècades del 1970 i 1980.
Tota la població sap espanyol i una bona part parla també guajiro, llengua veïna. A començament del segle XXI la llengua havia sofert un retrocés important que l'havia reduït a uns quants parlants d'edat avançada, tots localitzats al voltant de la llacuna de Sinamaica. A la zona del riu Maracaibo ja no hi quedaven parlants.
Recentment, però, la comunitat anyú ha iniciat un procés conscient de revitalització lingüística i cultural. S'estan fent treballs conjunts entre la comunitat i els investigadors de la Universidad del Zulia (amb el suport d'UNICEF) per tal de reunir tots els parlants i semiparlants, aprofundir en l'estudi gramatical de la llengua, enregistrar testimonis sonors de la cultura oral anyú, potenciar l'ús de la llengua, ensenyar-la a les escoles i, el més important tot i que encara és incipient, reprendre la transmissió intergeneracional.
Es diu que el nom de Veneçuela significa 'la petita Venècia' i que el va encunyar el navegant florentí Américo Vespucio tot palesant les semblances entre la costa de Maracaibo i la ciutat italiana. Una hipòtesi alternativa afirma que Veneçuela és la deformació d'un mot anyú que significa 'aigua gran', en referència al llac de Maracaibo (vegeu 'El origen del nombre de Venezuela es indígena y quiere decir 'agua grande'').
Existeixen força estudis descriptius de la llengua fets per Marie-France Patte a les dècades del 1970 i 1980.
añuja
añuja
Witoto, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca ocaina
- ca añuja sin. compl.
- ca dukaya sin. compl.
- ca okaina sin. compl.
- cod dyo'xaiya (dyucaya)
- cod ivó'tsa (ibotsa)
- ar أوكاينية
- cy Ocaina
- cy Añuja sin. compl.
- cy Dukaya sin. compl.
- cy Okaina sin. compl.
- de Ocaina
- de Okaina sin. compl.
- en Ocaina
- en Dukaiya sin. compl.
- en Okaina sin. compl.
- es ocaina
- es añuja sin. compl.
- es dukaya sin. compl.
- es okaina sin. compl.
- eu okainera
- eu añuja sin. compl.
- eu dukaya sin. compl.
- eu okaina sin. compl.
- fr ocaina
- fr añuja sin. compl.
- fr dukaya sin. compl.
- fr okaina sin. compl.
- gl ocaina
- gl añuja sin. compl.
- gl dukaya sin. compl.
- gl okaina sin. compl.
- gn okáina
- gn añuja sin. compl.
- gn dukaja sin. compl.
- gn okaina sin. compl.
- it ocaina
- it añuja sin. compl.
- it dukaya sin. compl.
- it okaina sin. compl.
- ja オカイナ語
- nl Ocaina
- nl Añuja sin. compl.
- nl Dukaya sin. compl.
- nl Okaina sin. compl.
- pt ocaina
- pt añuja sin. compl.
- pt dukaya sin. compl.
- pt okaina sin. compl.
- ru Окайна
- ru Дукаия sin. compl.
- sw Ocaina
- sw Añuja sin. compl.
- sw Dukaya sin. compl.
- sw Okaina sin. compl.
- tmh Tukaynat
- zh 欧卡伊纳
- zh 欧卡伊纳 sin. compl.
- zh 都卡伊雅 sin. compl.
Witoto, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definició
Els ocaines s'estan integrant en comunitats bores i huitotos: hi ha un 55-60% de matrimonis mixtos amb aquests dos grups.
