amaguaco
amaguaco
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca amahuaca
- ca amaguaco sin. compl.
- ca amawaca sin. compl.
- ca amawaka sin. compl.
- ca amawáka sin. compl.
- ca amenguaca sin. compl.
- ca ameuhaque sin. compl.
- ca ipitineri sin. compl.
- ca sayacu sin. compl.
- ar الأماهواكية
- cy Amahuaca
- cy Amaguaco sin. compl.
- cy Amawaca sin. compl.
- cy Amawaka sin. compl.
- cy Amawáka sin. compl.
- cy Amenguaca sin. compl.
- cy Ameuhaque sin. compl.
- cy Ipitineri sin. compl.
- cy Sayacu sin. compl.
- de Amahuaca
- de Amaguaco sin. compl.
- de Amawaca sin. compl.
- de Amawaka sin. compl.
- de Amawáka sin. compl.
- de Amenguaca sin. compl.
- de Ameuhaque sin. compl.
- de Ipitineri sin. compl.
- de Sayacu sin. compl.
- en Amahuaca
- en Amaguaco sin. compl.
- en Amawaca sin. compl.
- en Amawaka sin. compl.
- en Amawáka sin. compl.
- en Amenguaca sin. compl.
- en Ameuhaque sin. compl.
- en Ipitineri sin. compl.
- en Sayaco sin. compl.
- es amahuaca
- es amaguaco sin. compl.
- es amawaka sin. compl.
- es amawáka sin. compl.
- es amenguaca sin. compl.
- es ameuhaque sin. compl.
- es ipitineri sin. compl.
- es sayacu sin. compl.
- eu amahuakera
- eu amaguaco sin. compl.
- eu amawaca sin. compl.
- eu amawaka sin. compl.
- eu amawáka sin. compl.
- eu amenguaca sin. compl.
- eu ameuhaque sin. compl.
- eu ipitineri sin. compl.
- eu sacayu sin. compl.
- fr amahuaca
- fr amaguaco sin. compl.
- fr amawaca sin. compl.
- fr amawaka sin. compl.
- fr amawáka sin. compl.
- fr amenguaca sin. compl.
- fr ameuhaque sin. compl.
- fr ipitineri sin. compl.
- fr sayacu sin. compl.
- gn amauáka
- gn amaguaco sin. compl.
- gn amawaca sin. compl.
- gn amawaka sin. compl.
- gn amawáka sin. compl.
- gn amenguaca sin. compl.
- gn ameuhaque sin. compl.
- it amahuaca
- it amaguaco sin. compl.
- it amawaca sin. compl.
- it amawaka sin. compl.
- it amawáka sin. compl.
- it amenguaca sin. compl.
- it ameuhaque sin. compl.
- it ipitineri sin. compl.
- it sayacu sin. compl.
- ja アマワカ語
- ja サヤコ語 sin. compl.
- ja アメワケ語 sin. compl.
- ja アマグワコ語 sin. compl.
- ja アメングワカ語 sin. compl.
- ja イピティネリ語 sin. compl.
- nl Amahuaca
- nl Amaguaco sin. compl.
- nl Amawaca sin. compl.
- nl Amawaka sin. compl.
- nl Amawáka sin. compl.
- nl Amenguaca sin. compl.
- nl Ameuhaque sin. compl.
- nl Ipitineri sin. compl.
- nl Sayacu sin. compl.
- pt amahuaca
- pt amaguaco sin. compl.
- pt amawaca sin. compl.
- pt amawaka sin. compl.
- pt amawáka sin. compl.
- pt amenguaca sin. compl.
- pt ameuhaque sin. compl.
- pt ipitineri sin. compl.
- pt sayacu sin. compl.
- ru Амауака
- ru Сайяко sin. compl.
- ru Амавака sin. compl.
- ru Амеуака sin. compl.
- ru Амагуако sin. compl.
- ru Ипитинери sin. compl.
- zh 阿玛瓦卡语
- zh 萨亚古 sin. compl.
- zh 阿门瓜卡 sin. compl.
- zh 阿玛瓜克 sin. compl.
- zh 阿玛瓦克 sin. compl.
- zh 阿玛瓦加 sin. compl.
- zh 阿玛瓦卡 sin. compl.
- zh 阿玛瓦科 sin. compl.
- zh 阿玫哈克 sin. compl.
- zh 伊皮提内利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
Els amahuaques són originaris de la selva amazònica de l'est del Perú. Després dels primers contactes amb els europeus, i de les epidèmies i matances, van fugir riu Ucayali amunt fins al Brasil. En aquests tres segles les xifres demogràfiques han baixat dels 9.000 al mig miler d'individus.
Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.
En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.
En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
amahuaca
amahuaca
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca amahuaca
- ca amaguaco sin. compl.
- ca amawaca sin. compl.
- ca amawaka sin. compl.
- ca amawáka sin. compl.
- ca amenguaca sin. compl.
- ca ameuhaque sin. compl.
- ca ipitineri sin. compl.
- ca sayacu sin. compl.
- ar الأماهواكية
- cy Amahuaca
- cy Amaguaco sin. compl.
- cy Amawaca sin. compl.
- cy Amawaka sin. compl.
- cy Amawáka sin. compl.
- cy Amenguaca sin. compl.
- cy Ameuhaque sin. compl.
- cy Ipitineri sin. compl.
- cy Sayacu sin. compl.
- de Amahuaca
- de Amaguaco sin. compl.
- de Amawaca sin. compl.
- de Amawaka sin. compl.
- de Amawáka sin. compl.
- de Amenguaca sin. compl.
- de Ameuhaque sin. compl.
- de Ipitineri sin. compl.
- de Sayacu sin. compl.
- en Amahuaca
- en Amaguaco sin. compl.
- en Amawaca sin. compl.
- en Amawaka sin. compl.
- en Amawáka sin. compl.
- en Amenguaca sin. compl.
- en Ameuhaque sin. compl.
- en Ipitineri sin. compl.
- en Sayaco sin. compl.
- es amahuaca
- es amaguaco sin. compl.
- es amawaka sin. compl.
- es amawáka sin. compl.
- es amenguaca sin. compl.
- es ameuhaque sin. compl.
- es ipitineri sin. compl.
- es sayacu sin. compl.
- eu amahuakera
- eu amaguaco sin. compl.
- eu amawaca sin. compl.
- eu amawaka sin. compl.
- eu amawáka sin. compl.
- eu amenguaca sin. compl.
- eu ameuhaque sin. compl.
- eu ipitineri sin. compl.
- eu sacayu sin. compl.
- fr amahuaca
- fr amaguaco sin. compl.
- fr amawaca sin. compl.
- fr amawaka sin. compl.
- fr amawáka sin. compl.
- fr amenguaca sin. compl.
- fr ameuhaque sin. compl.
- fr ipitineri sin. compl.
- fr sayacu sin. compl.
- gn amauáka
- gn amaguaco sin. compl.
- gn amawaca sin. compl.
- gn amawaka sin. compl.
- gn amawáka sin. compl.
- gn amenguaca sin. compl.
- gn ameuhaque sin. compl.
- it amahuaca
- it amaguaco sin. compl.
- it amawaca sin. compl.
- it amawaka sin. compl.
- it amawáka sin. compl.
- it amenguaca sin. compl.
- it ameuhaque sin. compl.
- it ipitineri sin. compl.
- it sayacu sin. compl.
- ja アマワカ語
- ja サヤコ語 sin. compl.
- ja アメワケ語 sin. compl.
- ja アマグワコ語 sin. compl.
- ja アメングワカ語 sin. compl.
- ja イピティネリ語 sin. compl.
- nl Amahuaca
- nl Amaguaco sin. compl.
- nl Amawaca sin. compl.
- nl Amawaka sin. compl.
- nl Amawáka sin. compl.
- nl Amenguaca sin. compl.
- nl Ameuhaque sin. compl.
- nl Ipitineri sin. compl.
- nl Sayacu sin. compl.
- pt amahuaca
- pt amaguaco sin. compl.
- pt amawaca sin. compl.
- pt amawaka sin. compl.
- pt amawáka sin. compl.
- pt amenguaca sin. compl.
- pt ameuhaque sin. compl.
- pt ipitineri sin. compl.
- pt sayacu sin. compl.
- ru Амауака
- ru Сайяко sin. compl.
- ru Амавака sin. compl.
- ru Амеуака sin. compl.
- ru Амагуако sin. compl.
- ru Ипитинери sin. compl.
- zh 阿玛瓦卡语
- zh 萨亚古 sin. compl.
- zh 阿门瓜卡 sin. compl.
- zh 阿玛瓜克 sin. compl.
- zh 阿玛瓦克 sin. compl.
- zh 阿玛瓦加 sin. compl.
- zh 阿玛瓦卡 sin. compl.
- zh 阿玛瓦科 sin. compl.
- zh 阿玫哈克 sin. compl.
- zh 伊皮提内利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
Els amahuaques són originaris de la selva amazònica de l'est del Perú. Després dels primers contactes amb els europeus, i de les epidèmies i matances, van fugir riu Ucayali amunt fins al Brasil. En aquests tres segles les xifres demogràfiques han baixat dels 9.000 al mig miler d'individus.
Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.
En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.
En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
amanavil
amanavil
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
- ca eman
- ca amanavil sin. compl.
- ca emane sin. compl.
- de Eman
- de Amanavie sin. compl.
- de Amayo sin. compl.
- de Emane sin. compl.
- en Eman
- en Amanavil sin. compl.
- en Emane sin. compl.
- es eman
- es amanavil sin. compl.
- es emane sin. compl.
- eu eman
- eu amanavil sin. compl.
- eu emane sin. compl.
- fr eman
- fr emane sin. compl.
- gl eman
- gl amanavil sin. compl.
- gl emane sin. compl.
- it eman
- it amanavil sin. compl.
- it emane sin. compl.
- nl Eman
- nl Emane sin. compl.
- pt eman
- pt amanavil sin. compl.
- pt emane sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
Definició
L'eman és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, a prop de la frontera nigeriana. És parlada per dos grups, el d'Amanavil, que anomena la seva parla elaka, i el d'Amayo; tots dos grups presenten algunes diferències dialectals. Segons algunes fonts, l'eman derivaria històricament de l'ipulo.
El grup tivoide, al qual pertany l'eman, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'eman formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
El grup tivoide, al qual pertany l'eman, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'eman formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
amarakaeri
amarakaeri
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca harakmbut
- ca amarakaeri sin. compl.
- ca harakmbet sin. compl.
- ca harakmbut ate sin. compl.
- ca mashco sin. compl.
- cod harakmbut háte
- ar هاراكمبوت
- cy Harakmbut
- cy Amarakaeri sin. compl.
- cy Harakmbet sin. compl.
- cy Harakmbut ate sin. compl.
- cy Mashco sin. compl.
- de Harakmbut
- de Amarakaeri sin. compl.
- de Harakmbet sin. compl.
- de Harakmbut Ate sin. compl.
- de Mashco sin. compl.
- en Harakmbut
- en Amarakaeri sin. compl.
- en Arakmbet sin. compl.
- en Arakmbut sin. compl.
- en Harakmbet sin. compl.
- en Harakmbut Ate sin. compl.
- en Mashco sin. compl.
- es harakambeto
- es amarakaerí sin. compl.
- es harakmbet sin. compl.
- es harakmbut sin. compl.
- es harakmbut ate sin. compl.
- es mashco sin. compl.
- eu harakmbut
- eu amarakaeri sin. compl.
- eu harakmbet sin. compl.
- eu harakmbut ate sin. compl.
- eu mashco sin. compl.
- fr harakmbut
- fr amarakaeri sin. compl.
- fr harakmbet sin. compl.
- fr harakmbut ate sin. compl.
- fr mashco sin. compl.
- gl harakmbut
- gl amarakaeri sin. compl.
- gl harakmbet sin. compl.
- gl harakmbut ate sin. compl.
- gl mashco sin. compl.
- it harakmbut
- it amarakaeri sin. compl.
- it harakmbet sin. compl.
- it harakmbut ate sin. compl.
- it mashco sin. compl.
- ja アラクンブット語
- ja マシュコ語 sin. compl.
- ja アマラカエリ語 sin. compl.
- nl Harakmbut
- nl Amarakaeri sin. compl.
- nl Harakmbet sin. compl.
- nl Harakmbut Ate sin. compl.
- nl Mashco sin. compl.
- pt harakmbut
- pt amarakaeri sin. compl.
- pt harakmbet sin. compl.
- pt harakmbut ate sin. compl.
- pt mashco sin. compl.
- ru Харакмбыт
- ru Машко sin. compl.
- ru Аракмбыт sin. compl.
- ru Харамбыт sin. compl.
- ru Хате туйонери sin. compl.
- ru Харакмбет sin. compl.
- ru Амаракаэри sin. compl.
- zh 哈拉克姆布特语
- zh 哈拉克姆贝特、马史可、哈拉克姆布塔特、阿马拉卡艾里 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Aïllada, Amèrica > Perú
Definició
L'autodenominació harakmbut háte significa 'la llengua dels homes'. Mashco és el nom que els mestissos donen al grup ètnic harakmbut i a la seva llengua.
La llengua consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: wachipaire, arasaire, amarakaeri i sapiteri. Es fa difícil situar-los geogràficament, ja que són un poble amb molta mobilitat. El nom amarakaeri de vegades s'empra com a sinònim de harakmbut per a designar la llengua o el grup ètnic sencer.
La regió del riu Madre de Dios i els seus afluents no va ser explorada sistemàticament fins al final del segle XIX, en època de l'explotació del cautxú. Les primeres missions evangelitzadores van entrar en contacte amb els harakmbuts vers el 1901.
La població harakmbut actual és bilingüe en espanyol, però es manté la transmissió de la llengua pròpia.
La llengua consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: wachipaire, arasaire, amarakaeri i sapiteri. Es fa difícil situar-los geogràficament, ja que són un poble amb molta mobilitat. El nom amarakaeri de vegades s'empra com a sinònim de harakmbut per a designar la llengua o el grup ètnic sencer.
La regió del riu Madre de Dios i els seus afluents no va ser explorada sistemàticament fins al final del segle XIX, en època de l'explotació del cautxú. Les primeres missions evangelitzadores van entrar en contacte amb els harakmbuts vers el 1901.
La població harakmbut actual és bilingüe en espanyol, però es manté la transmissió de la llengua pròpia.
amarinya
amarinya
Afroasiàtica > Semítica > Etiòpic, subgrup meridional, Àfrica > Etiòpia
- ca amhàric
- ca amarinya sin. compl.
- ca etíop modern sin. compl.
- cod amarinya
- ar أمهرية
- cy Amhareg
- cy Ethiopeg modern sin. compl.
- de Amharisch
- de Neu-Äthiopisch sin. compl.
- en Amharic
- en Abyssinian sin. compl.
- en Amarigna sin. compl.
- en Amarinya sin. compl.
- en Ethiopian sin. compl.
- es amárico
- es amhárico sin. compl.
- es etíope moderno sin. compl.
- eu amharera
- eu amharic sin. compl.
- eu etiopiar hizkuntza modernoa sin. compl.
- fr amharique
- fr amharigna sin. compl.
- fr éthiopien moderne sin. compl.
- gl amariña
- gl amariña sin. compl.
- gl amhárico sin. compl.
- gl etíope moderno sin. compl.
- gn amáriko
- gn amháriko sin. compl.
- gn etíope ágãgua sin. compl.
- it amarico
- it etiope moderno sin. compl.
- ja アムハラ語
- nl Amhaars
- nl Amhaars sin. compl.
- nl Modern Etiopisch sin. compl.
- pt amarinya
- pt amárico sin. compl.
- pt etíope moderno sin. compl.
- ru Амхарский
- ru Амаринья sin. compl.
- ru Абиссинский sin. compl.
- zh 阿姆哈拉语
- zh 阿姆哈拉语、现代埃塞俄比亚语 sin. compl.
- scr Alfabet amhàric
- num Sistema ge ez
Afroasiàtica > Semítica > Etiòpic, subgrup meridional, Àfrica > Etiòpia
Definició
Després de l'àrab, l'amhàric és la llengua semítica amb més parlants. Dins del grup etiòpic està emparentada amb el tigrinya (d'Eritrea) i el tigre (d'Eritrea i el Sudan). Totes provenen del ge'ez, llengua clàssica utilitzada actualment només en la litúrgia ortodoxa.
Els primers documents escrits en amhàric daten del segle XIV i són cançons imperials. Al segle XVII els missioners portuguesos van emprar la llengua per a difondre textos religiosos. Des del segle XVII és la llengua franca d'Etiòpia.
En el lèxic de l'amhàric es nota una forta influència del ge'ez clàssic. A més, també ha rebut influències de l'oromo (família cuixítica), la llengua més parlada a Etiòpia, amb més de 25 milions de parlants.
Els primers documents escrits en amhàric daten del segle XIV i són cançons imperials. Al segle XVII els missioners portuguesos van emprar la llengua per a difondre textos religiosos. Des del segle XVII és la llengua franca d'Etiòpia.
En el lèxic de l'amhàric es nota una forta influència del ge'ez clàssic. A més, també ha rebut influències de l'oromo (família cuixítica), la llengua més parlada a Etiòpia, amb més de 25 milions de parlants.
amasi
amasi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca amasi
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- de Amasi
- en Amasi
- en Miguhni sin. compl.
- en Nguni sin. compl.
- en Ngunu sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es amasi
- es miguhni sin. compl.
- es nguni sin. compl.
- es ngunu sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- eu amasi
- eu miguhni sin. compl.
- eu nguni sin. compl.
- eu ngunu sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr amasi
- fr miguhni sin. compl.
- fr nguni sin. compl.
- fr ngunu sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl amasi
- gl miguhni sin. compl.
- gl nguni sin. compl.
- gl ngunu sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- it amasi
- it miguhni sin. compl.
- it nguni sin. compl.
- it ngunu sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- nl Amasi
- nl Miguhni sin. compl.
- nl Nguni sin. compl.
- nl Ngunu sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt amasi
- pt miguhni sin. compl.
- pt nguni sin. compl.
- pt ngunu sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
L'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, s'havia classificat com una variant del manta (llengua inclosa inicialment dins el grup tivoide i posteriorment dins el momo occidental), però actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
Els amasis es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns, les llengües dels quals han estat considerades variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. Tots aquests grups anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses. A més del ngwo i l'amasi, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
Els amasis es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns, les llengües dels quals han estat considerades variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. Tots aquests grups anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses. A més del ngwo i l'amasi, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
amawaca
amawaca
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca amahuaca
- ca amaguaco sin. compl.
- ca amawaca sin. compl.
- ca amawaka sin. compl.
- ca amawáka sin. compl.
- ca amenguaca sin. compl.
- ca ameuhaque sin. compl.
- ca ipitineri sin. compl.
- ca sayacu sin. compl.
- ar الأماهواكية
- cy Amahuaca
- cy Amaguaco sin. compl.
- cy Amawaca sin. compl.
- cy Amawaka sin. compl.
- cy Amawáka sin. compl.
- cy Amenguaca sin. compl.
- cy Ameuhaque sin. compl.
- cy Ipitineri sin. compl.
- cy Sayacu sin. compl.
- de Amahuaca
- de Amaguaco sin. compl.
- de Amawaca sin. compl.
- de Amawaka sin. compl.
- de Amawáka sin. compl.
- de Amenguaca sin. compl.
- de Ameuhaque sin. compl.
- de Ipitineri sin. compl.
- de Sayacu sin. compl.
- en Amahuaca
- en Amaguaco sin. compl.
- en Amawaca sin. compl.
- en Amawaka sin. compl.
- en Amawáka sin. compl.
- en Amenguaca sin. compl.
- en Ameuhaque sin. compl.
- en Ipitineri sin. compl.
- en Sayaco sin. compl.
- es amahuaca
- es amaguaco sin. compl.
- es amawaka sin. compl.
- es amawáka sin. compl.
- es amenguaca sin. compl.
- es ameuhaque sin. compl.
- es ipitineri sin. compl.
- es sayacu sin. compl.
- eu amahuakera
- eu amaguaco sin. compl.
- eu amawaca sin. compl.
- eu amawaka sin. compl.
- eu amawáka sin. compl.
- eu amenguaca sin. compl.
- eu ameuhaque sin. compl.
- eu ipitineri sin. compl.
- eu sacayu sin. compl.
- fr amahuaca
- fr amaguaco sin. compl.
- fr amawaca sin. compl.
- fr amawaka sin. compl.
- fr amawáka sin. compl.
- fr amenguaca sin. compl.
- fr ameuhaque sin. compl.
- fr ipitineri sin. compl.
- fr sayacu sin. compl.
- gn amauáka
- gn amaguaco sin. compl.
- gn amawaca sin. compl.
- gn amawaka sin. compl.
- gn amawáka sin. compl.
- gn amenguaca sin. compl.
- gn ameuhaque sin. compl.
- it amahuaca
- it amaguaco sin. compl.
- it amawaca sin. compl.
- it amawaka sin. compl.
- it amawáka sin. compl.
- it amenguaca sin. compl.
- it ameuhaque sin. compl.
- it ipitineri sin. compl.
- it sayacu sin. compl.
- ja アマワカ語
- ja サヤコ語 sin. compl.
- ja アメワケ語 sin. compl.
- ja アマグワコ語 sin. compl.
- ja アメングワカ語 sin. compl.
- ja イピティネリ語 sin. compl.
- nl Amahuaca
- nl Amaguaco sin. compl.
- nl Amawaca sin. compl.
- nl Amawaka sin. compl.
- nl Amawáka sin. compl.
- nl Amenguaca sin. compl.
- nl Ameuhaque sin. compl.
- nl Ipitineri sin. compl.
- nl Sayacu sin. compl.
- pt amahuaca
- pt amaguaco sin. compl.
- pt amawaca sin. compl.
- pt amawaka sin. compl.
- pt amawáka sin. compl.
- pt amenguaca sin. compl.
- pt ameuhaque sin. compl.
- pt ipitineri sin. compl.
- pt sayacu sin. compl.
- ru Амауака
- ru Сайяко sin. compl.
- ru Амавака sin. compl.
- ru Амеуака sin. compl.
- ru Амагуако sin. compl.
- ru Ипитинери sin. compl.
- zh 阿玛瓦卡语
- zh 萨亚古 sin. compl.
- zh 阿门瓜卡 sin. compl.
- zh 阿玛瓜克 sin. compl.
- zh 阿玛瓦克 sin. compl.
- zh 阿玛瓦加 sin. compl.
- zh 阿玛瓦卡 sin. compl.
- zh 阿玛瓦科 sin. compl.
- zh 阿玫哈克 sin. compl.
- zh 伊皮提内利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
Els amahuaques són originaris de la selva amazònica de l'est del Perú. Després dels primers contactes amb els europeus, i de les epidèmies i matances, van fugir riu Ucayali amunt fins al Brasil. En aquests tres segles les xifres demogràfiques han baixat dels 9.000 al mig miler d'individus.
Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.
En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.
En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
amawaka
amawaka
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca amahuaca
- ca amaguaco sin. compl.
- ca amawaca sin. compl.
- ca amawaka sin. compl.
- ca amawáka sin. compl.
- ca amenguaca sin. compl.
- ca ameuhaque sin. compl.
- ca ipitineri sin. compl.
- ca sayacu sin. compl.
- ar الأماهواكية
- cy Amahuaca
- cy Amaguaco sin. compl.
- cy Amawaca sin. compl.
- cy Amawaka sin. compl.
- cy Amawáka sin. compl.
- cy Amenguaca sin. compl.
- cy Ameuhaque sin. compl.
- cy Ipitineri sin. compl.
- cy Sayacu sin. compl.
- de Amahuaca
- de Amaguaco sin. compl.
- de Amawaca sin. compl.
- de Amawaka sin. compl.
- de Amawáka sin. compl.
- de Amenguaca sin. compl.
- de Ameuhaque sin. compl.
- de Ipitineri sin. compl.
- de Sayacu sin. compl.
- en Amahuaca
- en Amaguaco sin. compl.
- en Amawaca sin. compl.
- en Amawaka sin. compl.
- en Amawáka sin. compl.
- en Amenguaca sin. compl.
- en Ameuhaque sin. compl.
- en Ipitineri sin. compl.
- en Sayaco sin. compl.
- es amahuaca
- es amaguaco sin. compl.
- es amawaka sin. compl.
- es amawáka sin. compl.
- es amenguaca sin. compl.
- es ameuhaque sin. compl.
- es ipitineri sin. compl.
- es sayacu sin. compl.
- eu amahuakera
- eu amaguaco sin. compl.
- eu amawaca sin. compl.
- eu amawaka sin. compl.
- eu amawáka sin. compl.
- eu amenguaca sin. compl.
- eu ameuhaque sin. compl.
- eu ipitineri sin. compl.
- eu sacayu sin. compl.
- fr amahuaca
- fr amaguaco sin. compl.
- fr amawaca sin. compl.
- fr amawaka sin. compl.
- fr amawáka sin. compl.
- fr amenguaca sin. compl.
- fr ameuhaque sin. compl.
- fr ipitineri sin. compl.
- fr sayacu sin. compl.
- gn amauáka
- gn amaguaco sin. compl.
- gn amawaca sin. compl.
- gn amawaka sin. compl.
- gn amawáka sin. compl.
- gn amenguaca sin. compl.
- gn ameuhaque sin. compl.
- it amahuaca
- it amaguaco sin. compl.
- it amawaca sin. compl.
- it amawaka sin. compl.
- it amawáka sin. compl.
- it amenguaca sin. compl.
- it ameuhaque sin. compl.
- it ipitineri sin. compl.
- it sayacu sin. compl.
- ja アマワカ語
- ja サヤコ語 sin. compl.
- ja アメワケ語 sin. compl.
- ja アマグワコ語 sin. compl.
- ja アメングワカ語 sin. compl.
- ja イピティネリ語 sin. compl.
- nl Amahuaca
- nl Amaguaco sin. compl.
- nl Amawaca sin. compl.
- nl Amawaka sin. compl.
- nl Amawáka sin. compl.
- nl Amenguaca sin. compl.
- nl Ameuhaque sin. compl.
- nl Ipitineri sin. compl.
- nl Sayacu sin. compl.
- pt amahuaca
- pt amaguaco sin. compl.
- pt amawaca sin. compl.
- pt amawaka sin. compl.
- pt amawáka sin. compl.
- pt amenguaca sin. compl.
- pt ameuhaque sin. compl.
- pt ipitineri sin. compl.
- pt sayacu sin. compl.
- ru Амауака
- ru Сайяко sin. compl.
- ru Амавака sin. compl.
- ru Амеуака sin. compl.
- ru Амагуако sin. compl.
- ru Ипитинери sin. compl.
- zh 阿玛瓦卡语
- zh 萨亚古 sin. compl.
- zh 阿门瓜卡 sin. compl.
- zh 阿玛瓜克 sin. compl.
- zh 阿玛瓦克 sin. compl.
- zh 阿玛瓦加 sin. compl.
- zh 阿玛瓦卡 sin. compl.
- zh 阿玛瓦科 sin. compl.
- zh 阿玫哈克 sin. compl.
- zh 伊皮提内利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
Els amahuaques són originaris de la selva amazònica de l'est del Perú. Després dels primers contactes amb els europeus, i de les epidèmies i matances, van fugir riu Ucayali amunt fins al Brasil. En aquests tres segles les xifres demogràfiques han baixat dels 9.000 al mig miler d'individus.
Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.
En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.
En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
amazic
amazic
Afroasiàtica > Berber, Àfrica > Algèria, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Egipte, Àfrica > Líbia, Àfrica > Mali, Àfrica > Marroc, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Tunísia
- ca amazic
- ca berber sin. compl.
- cod tamazight
- ar الأمازيغية
- cy Amaseg
- cy Berbereg sin. compl.
- de Berbersprache
- de Masirisch
- en Tamazight
- en Berber sin. compl.
- es amazige
- es bereber sin. compl.
- eu tamazight
- eu berberera sin. compl.
- fr amazigh
- fr berbère sin. compl.
- gl amazic
- gl bérber sin. compl.
- gn amasic
- gn verevére sin. compl.
- it amazigh
- it berbero sin. compl.
- ja アマジック語
- ja ベルベル語 sin. compl.
- nl Tamazight
- nl Amazight sin. compl.
- nl Berbers sin. compl.
- oc amazic
- oc berbèr sin. compl.
- pt amazigh
- pt berbere sin. compl.
- ru Амазиг
- ru Берберский язык sin. compl.
- zh 阿尔及利亚柏柏尔语
Afroasiàtica > Berber, Àfrica > Algèria, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Egipte, Àfrica > Líbia, Àfrica > Mali, Àfrica > Marroc, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Tunísia
Definició
La llengua amaziga és la llengua dels amazics (o berbers, que és com va ser anomenat aquest poble pels grecs i romans ) i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d'Àfrica. Tot i el retrocés territorial, a conseqüència de la islamització i l'arabització dels seus parlants a partir del segle VII, el seu territori s'estén, de manera discontínua, des de l'oceà Atlàntic fins a l'oest d'Egipte, on encara és parlada a l'oasi de Siwa.
L'amazic s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí, en l'antiguitat, a l'anglès i el francès, en l'època de les colonitzacions europees, principalment.
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.
Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica, són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazic i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
L'amazic té un sistema d'escriptura alfabètica propi, el tifinag, que hom emparenta amb l'alfabet líbic. El tifinag (o libicotifinag) es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).
La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinag, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina, acompanyada d'un ús simbòlic del tifinag. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.
L'amazic s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí, en l'antiguitat, a l'anglès i el francès, en l'època de les colonitzacions europees, principalment.
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.
Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica, són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazic i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
L'amazic té un sistema d'escriptura alfabètica propi, el tifinag, que hom emparenta amb l'alfabet líbic. El tifinag (o libicotifinag) es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).
La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinag, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina, acompanyada d'un ús simbòlic del tifinag. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.
amazonas macusa
amazonas macusa
Filiació desconeguda, Amèrica > Colòmbia
- ca carabayo
- ca amazonas macusa sin. compl.
- ca juri sin. compl.
- ca yuri sin. compl.
- ca yurí sin. compl.
- ar كارابايو
- cy Carabayo
- cy Amazonas macusa sin. compl.
- cy Juri sin. compl.
- cy Yuri sin. compl.
- cy Yurí sin. compl.
- de Carabayo
- de Amazonas Macusa sin. compl.
- de Juri sin. compl.
- de Yuri sin. compl.
- de Yurí sin. compl.
- en Carabayo
- en Amazonas Macusa sin. compl.
- en Jurí sin. compl.
- en Yuri sin. compl.
- en Yurí sin. compl.
- es carabayo
- es amazonas macusa sin. compl.
- es juri sin. compl.
- es yuri sin. compl.
- es yurí sin. compl.
- eu carabayoera
- eu amazonas macusa sin. compl.
- eu carabayo sin. compl.
- eu juri sin. compl.
- eu yuri sin. compl.
- eu yurí sin. compl.
- eu yuriera sin. compl.
- fr carabayo
- fr amazonas macusa sin. compl.
- fr juri sin. compl.
- fr yuri sin. compl.
- fr yurí sin. compl.
- gl carabayo
- gl amazonas macusa sin. compl.
- gl juri sin. compl.
- gl yuri sin. compl.
- gl yurí sin. compl.
- it carabayo
- it amazonas macusa sin. compl.
- it juri sin. compl.
- it yuri sin. compl.
- it yurí sin. compl.
- ja カラバヨ語
- ja ユリ語 sin. compl.
- ja アマゾン・マクサ語 sin. compl.
- nl Carabayo
- nl Amazonas Macusa sin. compl.
- nl Juri sin. compl.
- nl Yuri sin. compl.
- nl Yurí sin. compl.
- pt carabayo
- pt amazonas macusa sin. compl.
- pt juri sin. compl.
- pt yuri sin. compl.
- pt yurí sin. compl.
- ru Карабайо
- ru Юри sin. compl.
- ru Жури sin. compl.
- ru Амазонский макуши sin. compl.
- zh 卡拉巴约语
- zh 亚马逊马库萨语、尤里、尤利、居利 sin. compl.
Filiació desconeguda, Amèrica > Colòmbia
Definició
És probable que cap membre del grup ètnic carabayo ja no parli la llengua, però no hi ha dades clares sobre això. També hi ha força confusió sobre la situació geogràfica precisa del grup.
Alguns lingüistes han proposat parentius diversos per a aquesta llengua. Se l'ha emparentat amb el ticuna, la família arawak i la carib. No hi ha estudis concloents.
El terme macusa és pejoratiu, significa 'salvatge'.
Alguns lingüistes han proposat parentius diversos per a aquesta llengua. Se l'ha emparentat amb el ticuna, la família arawak i la carib. No hi ha estudis concloents.
El terme macusa és pejoratiu, significa 'salvatge'.
