sedació
sedació
Tractament
- ca sedació, n f
- oc sedacion, n f
- es sedación, n f
- fr sédation, n f
- gl sedación, n f
- pt sedação, n f
- en sedation, n
- nl sedatie, n
- eu sedazio, n
- ar تخدير
Tractament
Definició
Disminució de l'estat de consciència d'una persona mitjançant l'administració de fàrmacs.
Nota
- La sedació pot tenir diversos graus, segons l'estat del pacient i el propòsit terapèutic o pal·liatiu.
selinexor
selinexor
Principis actius
- ca selinexor, n m
- oc selinexor, n m
- es selinexor, n m
- fr selinexor, n m
- gl selinexor, n m
- pt selinexor, n m
- en selinexor, n
- nl selinexor, n
- eu selinexor, n
- ar سيلينكسور
- CAS 1393477-72-9
Principis actius
Definició
Fàrmac inhibidor selectiu de l'exportació nuclear, mitjançant la inhibició de l'exportina 1, que bloca el transport de diverses proteïnes relacionades amb el creixement de cèl·lules canceroses i provoca l'aturada del cicle cel·lular i la inducció de l'apoptosi.
Nota
- 1. El selinexor s'empra en el tractament del mieloma múltiple, en combinació amb la dexametasona. Està en una fase clínica de desenvolupament avançada com a possible tractament per a la COVID-19. És d'origen sintètic.
- 2. La denominació selinexor és la forma catalana corresponent a la DCI.
semiologia
semiologia
Clínica
- ca simptomatologia, n f
- ca semiologia, n f sin. compl.
- oc semiologia, n f
- oc simptomatologia, n f
- es semiología, n f
- fr séméiologie, n f
- fr sémiologie, n f
- gl semioloxía, n f
- gl sintomatoloxía, n f
- pt sintomatologia, n f
- ptPT semiologia, n f
- en semeiology, n
- en semiology, n
- nl semiologie, n
- nl symptomatologie, n
- eu semiologia, n
- ar علم دراسة الأعراض
Clínica
Definició
Conjunt dels símptomes d'una malaltia o d'un malalt.
sèpsia
sèpsia
Clínica
- ca sèpsia, n f
- oc sepsia, n f
- es sepsis, n f
- fr sepsie, n f
- gl sepse, n f
- gl sepsia, n f
- pt sepsia, n f
- ptBR sepse, n f
- en sepsis, n
- nl sepsis, n
- eu sepsi, n
- ar إنتان
Clínica
Definició
Disfunció orgànica potencialment mortal causada per una resposta desregulada de l'hoste a una infecció.
Nota
- Encara que la sèpsia es presenta sovint clínicament amb una resposta inflamatòria i leucocitosi, actualment es considera que va associada sempre a una fallida orgànica per alteracions de la perfusió d'òrgans vitals.
seqüela
seqüela
Clínica
- ca seqüela, n f
- oc seqüèla, n f
- es secuela, n f
- fr séquelle, n f
- gl secuela, n f
- pt sequela, n f
- en sequel, n
- nl gevolg, n
- nl naverschijnsel, n
- eu ondorio, n
- eu sekuela, n
- ar آثار
- ar تبعات
Clínica
Definició
Alteració funcional o orgànica, amb tendència a persistir, que apareix com a conseqüència d'una malaltia, un traumatisme, una intervenció quirúrgica o un tractament mèdic.
serologia
serologia
Diagnòstic
- ca serologia, n f
- oc serologia, n f
- es serología, n f
- fr sérologie, n f
- gl seroloxía, n f
- ptPT serologia, n f
- ptBR sorologia, n f
- en serology, n
- nl serologie, n
- eu serologia, n
- ar علم الأمصال
Diagnòstic
Definició
Branca de la immunologia que estudia les reaccions dels antígens amb els anticossos i que s'ocupa del diagnòstic de malalties mitjançant l'estudi in vitro de les reaccions antigen-anticòs.
seroprevalença
seroprevalença
Epidemiologia
- ca seroprevalença, n f
- oc seroprevalença, n f
- es seroprevalencia, n f
- fr séroprévalence, n f
- gl seroprevalencia, n f
- ptPT seroprevalência, n f
- ptBR soroprevalência, n f
- en seroprevalence, n
- nl seroprevalentie, n
- nl serumprevalentie, n
- eu seroprebalentzia, n
- ar انتشار مَصلي
Epidemiologia
Definició
Nombre de persones seropositives respecte a un antigen concret amb relació al nombre total de persones a les quals s'ha realitzat una prova serològica.
seroteràpia
seroteràpia
Tractament
- ca seroteràpia, n f
- oc seroterapia, n f
- es seroterapia, n f
- fr sérothérapie, n f
- gl seroterapia, n f
- ptPT seroterapia, n f
- ptBR soroterapia antiveneno, n f
- en serotherapy, n
- nl serotherapie, n
- eu seroterapia, n
- ar علاج مصلي
Tractament
Definició
Tractament d'una malaltia infecciosa mitjançant l'administració d'un antisèrum, que pot conferir immunització passiva.
serotip
serotip
Etiopatogènia
- ca serotip, n m
- ca serotipus, n m sin. compl.
- ca serovar, n f sin. compl.
- oc serotip, n m
- oc serotipe, n m
- oc serovar, n m
- es serotipo, n m
- fr sérotype, n m
- fr sérovar, n m
- fr type sérologique, n m
- gl serotipo, n m
- gl serovar, n m
- ptPT serotipagem, n f
- ptPT serótipo, n m
- ptBR sorotipo, n m
- en serotype, n
- en serovar, n
- nl serotype, n
- nl serovar, n
- eu serotipo, n
- ar نمط مصلي
Etiopatogènia
Definició
Categoria taxonòmica subespecífica que s'aplica a les soques d'un microorganisme que presenten característiques antigèniques distintives.
Nota
- La denominació serotip i els sinònims serotipus i serovar deriven del fet que, inicialment, per a identificar les diferents soques de microorganismes s'usaven antisèrums específics.
serotipus
serotipus
Etiopatogènia
- ca serotip, n m
- ca serotipus, n m sin. compl.
- ca serovar, n f sin. compl.
- oc serotip, n m
- oc serotipe, n m
- oc serovar, n m
- es serotipo, n m
- fr sérotype, n m
- fr sérovar, n m
- fr type sérologique, n m
- gl serotipo, n m
- gl serovar, n m
- ptPT serotipagem, n f
- ptPT serótipo, n m
- ptBR sorotipo, n m
- en serotype, n
- en serovar, n
- nl serotype, n
- nl serovar, n
- eu serotipo, n
- ar نمط مصلي
Etiopatogènia
Definició
Categoria taxonòmica subespecífica que s'aplica a les soques d'un microorganisme que presenten característiques antigèniques distintives.
Nota
- La denominació serotip i els sinònims serotipus i serovar deriven del fet que, inicialment, per a identificar les diferents soques de microorganismes s'usaven antisèrums específics.
