actitud proposicional
actitud proposicional
- ca actitud proposicional, n f
- es actitud proposicional
- fr attitude propositionnelle
- en propositional attitude
Definició
En lògica i semàntica, conjunt de creences, desitjos, esperances, etc., que poden ser formalitzats per mitjà d'operadors.
activa tantum [la]
activa tantum [la]
- ca activa tantum [la], n m
- es activa tantum
- fr activa tantum
- en activa tantum
Definició
Verb o classe de verbs que només disposen de veu activa.
activador
activador
- ca activador, n m
- ca inductor, n m sin. compl.
- es activador
- es inductor
- fr inducteur
- en trigger
Definició
Element lingüístic que possibilita la presència d'un altre element en l'oració o que provoca un determinat comportament sintàctic, semàntic o morfològic.
Nota
- Els interrogatius, per exemple, són activadors de la inversió del sintagma nominal subjecte: On comprà Lluís el quadre? El verb voler, així mateix, és l'activador del mode subjuntiu en la subordinada de l'oració composta Vol que l'ajudem a traslladar els mobles.
activador negatiu
activador negatiu
- ca activador negatiu, n m
- es activador negativo
- fr activeur négatif
- en negative trigger
Definició
Activador que es caracteritza sintàcticament pel fet que permet que en una oració s'utilitzen mots com ara ningú, mai, res, etc., anomenats termes de polaritat negativa.
Nota
- En les oracions No hi ha anat mai, Hi has anat mai? i L'estima més que mai, els activadors negatius són, respectivament, l'adverbi no, la interrogació i la construcció comparativa de superioritat. Els activadors negatius constitueixen una classe heterogènia integrada per adverbis (no), verbs (dubtar, ignorar, impedir), preposicions (sense), conjuncions (sense que, abans que), adjectius (primer, últim) i modalitats oracionals (interrogació, exclamació).
activador pressuposicional
activador pressuposicional
- ca activador pressuposicional, n m
- es activador presuposicional
- fr activeur présupositionnel
- en presuppositional trigger
Definició
Activador que provoca que una part del contingut oracional tinga un caràcter pressuposicional i haja de ser assumida com a vertadera per l'emissor i el receptor.
Nota
- Són activadors pressuposicionals les expressions definides, els verbs factius (lamentar, saber greu, etc.), els verbs que indiquen canvi d'estat (deixar, començar, continuar, etc.), alguns connectors temporals (abans que, des que, mentre, etc.), les oracions de relatiu explicatives, etc. Per exemple, en l'oració Antoni ha deixat de fumar, el verb deixar activa una pressuposició parafrasejable per l'oració Antoni fumava.
activitat
activitat
- ca activitat, n f
- es actividad
- fr activité
- en activity
Definició
En la classificació dels esdeveniments verbals de Zeno Vendler, acció que no necessita arribar a un punt final o superar un límit.
Nota
- Córrer o tocar el piano, per exemple, denoten activitats.
actor
actor
- ca agent, n m
- ca actor, n m sin. compl.
- es actor
- es agente
- fr acteur
- fr agent
- en actor
- en agent
Definició
Paper semàntic que designa l'entitat animada que instiga l'acció verbal.
Nota
- L'agent es caracteritza perquè controla i realitza voluntàriament l'acció verbal. En l'oració La xiqueta trencà el vidre l'agent s'identifica amb el subjecte la xiqueta. S'han proposat diverses proves per a determinar el caràcter agentiu o no dels subjectes. De manera general, una oració amb subjecte agent admet la substitució del predicat per la proforma fer-ho (La xiqueta trencà el vidre però no volia fer-ho), la conversió en imperativa (Trenca-ho!) i la modificació d'adverbis com ara intencionadament (La xiqueta trencà intencionadament el vidre).
actor
actor
- ca actor, n m
- es actor
- fr acteur
- en actor
Definició
En la gramàtica del paper i la referència, macropaper que s'identifica amb el participant més actiu d'una construcció transitiva i que agrupa els papers semàntics que poden associar-se al subjecte d'una oració transitiva (agent, força, instrumental, origen i experimentador).
actuació
actuació
- ca actuació, n f
- es actuación
- fr performance
- en performance
Definició
En gramàtica generativa, actualització de la competència lingüística dels parlants nadius aplicada en una situació concreta a la comprensió i la producció lingüística.
Nota
- Les realitzacions contenen trets irrellevants per a les regles d'una gramàtica, com ara les vacil·lacions, els errors comesos per lapsus de memòria, els anacoluts, etc. S'oposa a competència. La dicotomia competència/actuació suposa un desenvolupament de la dicotomia de Ferdinand de Saussure de llengua/parla, però oposant una concepció dinamicogenerativa a la sistematicoestàtica saussureana.
actualització
actualització
- ca actualització, n f
- es actualización
- fr actualisation
- en actualization
Definició
Funció desenvolupada pels actualitzadors, especialment pels articles.
