accessibilitat
accessibilitat
- ca accessibilitat, n f
- ca accessibilitat cognitiva, n f sin. compl.
- es accesibilidad
- fr accessibilité
- en accessibility
Definició
En semàntica, suma de la informació disponible per al receptor amb un mínim cost de processament.
Nota
- La informació que resulta accessible inclou la representació de la informació visualment present, la informació ja representada amb anterioritat, la informació associada als conceptes que s'han utilitzat amb anterioritat, el contingut implícit d'un enunciat que es pot deduir de l'enunciat en combinació amb el context i la forma lògica de l'oració associada amb l'enunciat que s'està processant.
accessibilitat
accessibilitat
- ca accessibilitat, n f
- es accesibilidad
- fr accessibilité
- en accessibility
Definició
En gramàtica relacional, capacitat que té un determinat constituent de ser sotmés a una regla o a un procés gramatical.
Nota
- Per exemple, l'accessibilitat del sintagma nominal a la regla de relativització ha sigut descrita per mitjà de la jerarquia següent: subjecte < complement directe < complement indirecte < complement oblic principal < genitiu < complement de la comparació. D'acord amb aquesta jerarquia d'accessibilitat, si en una llengua concreta és possible relativitzar un sintagma nominal amb una funció determinada, també ha de ser possible relativitzar tots els sintagmes que presenten les funcions situades més a l'esquerra.
accessibilitat
accessibilitat
- ca relació d'accessibilitat, n f
- ca accessibilitat, n f sin. compl.
- ca alternativitat, n f sin. compl.
- es accesibilidad
- es alternatividad
- es relación de accesibilidad
- fr accessibilité
- fr alternativité
- fr relation d'accessibilité
- en accessibility
- en accessibility relation
- en alternativity
Definició
En lògica, lligam que un món possible estableix amb tots els altres mons en els quals són concebibles les proposicions que són vertaderes en el primer.
accessibilitat cognitiva
accessibilitat cognitiva
- ca accessibilitat, n f
- ca accessibilitat cognitiva, n f sin. compl.
- es accesibilidad
- fr accessibilité
- en accessibility
Definició
En semàntica, suma de la informació disponible per al receptor amb un mínim cost de processament.
Nota
- La informació que resulta accessible inclou la representació de la informació visualment present, la informació ja representada amb anterioritat, la informació associada als conceptes que s'han utilitzat amb anterioritat, el contingut implícit d'un enunciat que es pot deduir de l'enunciat en combinació amb el context i la forma lògica de l'oració associada amb l'enunciat que s'està processant.
accident gramatical
accident gramatical
- ca accident gramatical, n m
- es accidente gramatical
- fr accident
- en accidence
Definició
Modificacions formals que experimenta una paraula flexiva per a assenyalar diferents propietats gramaticals, com ara el cas, el gènere, el nombre, el temps, la persona, etc.
Nota
- V. flexió.
acció
acció
- ca acció, n f
- es acción
- fr action
- en action
Definició
Esdeveniment que pot ser controlat per un agent i que pot tenir una sèrie de repercussions en un objecte.
Nota
- En general, les accions exigeixen un agent que les instigue. Per exemple, córrer, menjar, trencar són verbs que denoten accions. S'oposa a estat.
acompanyatiu
acompanyatiu
- ca comitatiu, n m
- ca acompanyatiu, n m sin. compl.
- es comitativo
- fr comitatif
- en comitative
Definició
Cas gramatical que, en llengües com el finés, indica companyia.
Nota
- El terme s'utilitza igualment per a referir-se tant a la funció sintàctica denominada tradicionalment complement circumstancial de companyia com al paper semàntic del sintagma nominal d'aquest complement. Així, en l'oració Enric se n'anà amb Pere, amb Pere és el comitatiu. És notable l'afinitat del comitatiu amb l'instrumental, com demostra el fet que en moltes llengües té una expressió semblant.
acrofonia
acrofonia
- ca acrofonia, n f
- es acrofonía
- fr acrophonie
- en acrophonetic writing
Definició
Procediment d'escriptura que converteix un sistema ideogràfic en un de sil·làbic, atribuint a l'ideograma el valor fònic de la primera síl·laba del mot que representa.
Nota
- Aquest procediment s'usa, per exemple, en els alfabets semítics més antics.
acrolecte
acrolecte
- ca acrolecte, n m
- es acrolecto
- fr acrolecte
- en acrolect
Definició
Varietat lingüística pròpia de les classes socioculturalment més altes.
Nota
- Originàriament el terme s'utilitzava per a designar, en comunitats amb llengua criolla, la llengua estàndard amb la qual la llengua criolla es relaciona. Contrasta amb mesolecte i basilecte.
acronia
acronia
- ca acronia, n f
- es acronía
- fr achronie
- en achrony
Definició
Absència de determinacions temporals en l'estudi dels fets lingüístics.
