accent principal
accent principal
- ca accent primari, n m
- ca accent principal, n m sin. compl.
- es acento primario
- es acento principal
- fr accent primaire
- fr accent principal
- en primary stress
Definició
Accent més fort o prominent d'una de les síl·labes d'un mot.
Nota
- Si un mot té un únic accent aquest és necessàriament el primari. S'oposa a accent secundari.
accent rítmic
accent rítmic
- ca accent rítmic, n m
- es acento rítmico
- fr accent rythmique
- en rhythmic stress
Definició
Accent poc prominent de posició variable, determinat per la distribució dins d'una seqüència dels accents primaris i secundaris.
accent secundari
accent secundari
- ca accent secundari, n m
- es acento secundario
- fr accent secondaire
- en secondary stress
Definició
Accent més feble o menys prominent que l'accent primari d'un mot.
Nota
- S'oposa a accent primari.
accent subjacent
accent subjacent
- ca accent subjacent, n m
- es acento subyacente
- fr accent sous‑jacent
- en underlying stress
Definició
En fonologia generativa, accent que forma part de l'estructura subjacent d'un morfema i que es converteix en l'accent lèxic si el mot no conté cap altre accent subjacent situat després.
Nota
- Per a donar compte de les diferències accentuals existents entre parle, parlava i parlaré, es pot partir de la idea que el radical verbal parl-, la vocal temàtica a i el morfema de futur re presenten un accent subjacent i que una regla elimina, dins del mot, tots els accents subjacents excepte l'últim. Així, /páɾle/ però /páɾláva/ > /paɾláva/ i /páɾláɾé/ > /paɾlaɾé/.
accent tonal
accent tonal
- ca accent tonal, n m
- es acento tonal
- fr accent tonal
- en pitch accent
- en tonal accent
Definició
Elevació, manteniment o caiguda del to que es produeix entorn de les síl·labes accentuades.
Nota
- Per exemple, l'accent tonal alt i molt emfàtic que s'utilitza per a indicar que a Ador és el focus contrastiu en una oració com Vam anar a Ador (i no a Vilallonga).
accentuació
accentuació
- ca accentuació, n f
- es acentuación
- fr accentuation
- en accentuation
Definició
Representació gràfica dels accents.
accentuació
accentuació
- ca accentuació, n f
- es acentuación
- fr accentuation
- en accentuation
Definició
En fonètica, fenomen pel qual s'atorga un grau superior de prominència a una síl·laba respecte a les altres d'un mot o un grup de mots, per mitjà d'una major durada, intensitat o altura.
accepció
accepció
- ca accepció, n f
- es acepción
- fr acception
- en sense
Definició
Cadascun dels significats que posseeix un terme polisèmic (o bé únic significat d'un terme monosèmic).
Nota
- El substantiu cap, per exemple, té diferents accepcions: part del cos, persona que ocupa un lloc de preferència, extremitat, accident geogràfic, etc. En un diccionari, les diferents accepcions apareixen generalment numerades o separades per mitjà de dues barres verticals.
acceptabilitat
acceptabilitat
- ca acceptabilitat, n f
- es aceptabilidad
- fr acceptabilité
- en acceptability
Definició
Propietat de tota manifestació lingüística considerada natural i intel·ligible pels parlants nadius d'una determinada llengua.
Nota
- Cal no confondre l'acceptabilitat amb la gramaticalitat: una manifestació lingüística pot estar gramaticalment ben formada però ser inacceptable per raons de percepció, de memòria o d'estil. Una oració com ara La companya del xic la germana del qual estudià alemany a Magúncia perquè hi vivien uns parents seus és a Màlaga és gramatical però resulta difícilment acceptable. En gramàtica generativa, es considera que l'acceptabilitat pertany a l'àmbit de l'actuació i la gramaticalitat a l'àmbit de la competència. L'acceptabilitat, com la gramaticalitat, és sovint una qüestió de grau, ja que una determinada construcció pot resultar acceptable per a alguns parlants i inacceptable per a d'altres.
accessibilitat
accessibilitat
- ca accessibilitat, n f
- es accesibilidad
- fr accessibilité
- en accessibility
Definició
En didàctica de les llengües, grau de dificultat que presenta una unitat lingüística per a ser apresa.
