hipòtesi Sapir-Whorf
hipòtesi Sapir-Whorf
- ca hipòtesi Sapir-Whorf, n f
- ca determinisme lingüístic, n m sin. compl.
- ca relativitat lingüística, n f sin. compl.
- es determinismo lingüístico
- es hipótesis Sapir-Whorf
- es relatividad lingüística
- fr déterminisme linguistique
- fr hypothèse Sapir-Whorf
- fr relativité linguistique
- en linguistic determinism
- en linguistic relativity
- en Sapir-Whorf hypothesis
Definició
Hipòtesi formulada pel lingüista nord-americà Benjamin L. Whorf a partir dels treballs del també lingüista nord-americà Edward Sapir, segons la qual la llengua materna condiciona les categories mentals del parlant i la seua visió del món.
Nota
- Consegüentment, les persones que empren gramàtiques marcadament diferents tindran diferents tipus d'observacions i d'avaluacions de fets externs similars.
història de la llengua
història de la llengua
- ca història de la llengua, n f
- es historia de la lengua
- fr histoire de la langue
- en history of a language
Definició
Disciplina lingüística que estudia el conjunt de canvis experimentats per una llengua i per la comunitat lingüística que la parla al llarg del temps.
Nota
- La història d'una llengua pot ser externa o interna.
història externa
història externa
- ca història externa, n f
- es historia externa
- fr histoire externe
- en external history
Definició
Disciplina lingüística que estudia el conjunt de canvis produïts en la comunitat lingüística que parla una llengua, amb la finalitat de determinar les repercussions que aquests canvis han tingut sobre la llengua i sobre l'evolució d'aquesta.
història interna
història interna
- ca història interna, n f
- es historia interna
- fr histoire interne
- en internal history
Definició
Disciplina lingüística que estudia el conjunt de canvis experimentats en l'estructura d'una llengua al llarg del temps.
història transformacional
història transformacional
- ca història transformacional, n f
- es historia trasformacional
- fr histoire transformationnelle
- en transformational history
Definició
Conjunt de canvis experimentats per una oració des de l'estructura profunda fins a l'estructura superficial.
holofrase
holofrase
- ca holofrase, n f
- es holofrase
- fr holophrase
- en holophrase
Definició
Enunciat d'un únic mot produït pels infants en l'estadi de l'etapa prelingüística posterior al balboteig i a la introducció de paraules d'entonació.
Nota
- Per exemple, ma (per aigua), ací, etc.
holofrase
holofrase
- ca holofrase, n f
- es holofrase
- fr holophrase
- en holophrase
Definició
Signe lingüístic que, aïllat, expressa el contingut semàntic d'una oració completa.
Nota
- Per exemple, Atenció!
holònim
holònim
- ca holònim, n m
- es holónimo
- fr holonyme
- en holonym
Definició
Unitat lèxica que designa un objecte considerada en relació amb una altra unitat lèxica que designa una part d'aquell objecte.
Nota
- Per exemple, arbre és l'holònim de arrel, soca, cimal, branca o rama.
holonímia
holonímia
- ca holonímia, n f
- es holonimia
- fr holonymie
- en holonymy
Definició
Relació semàntica que un holònim estableix amb els seus merònims.
homodiegètic -a
homodiegètic -a
- ca homodiegètic -a, adj
- es homodiegético ‑ca
- fr homodiégétique
- en homodiegetic
Definició
En la terminologia de Gerard Genette, dit del narrador que narra la seua pròpia història.
Nota
- S'oposa a heterodiegètic.
