omega
omega
- ca omega, n f
- es omega
- fr oméga
- en omega
Definició
En psicomecànica, cronotip passat, real i decadent del present.
omega
omega
- ca omega, n f
- es omega
- fr oméga
- en símbol
Definició
En gramàtica liminar, primera unitat, de símbol ω, de cadascun dels nivells d'anàlisi utilitzats en aquesta gramàtica.
Nota
- El valor funcional d'aquesta unitat varia segons el nivell en què es trobe. En el nivell d'ordre (ω / φ), per exemple, omega té el valor funcional de tema o antecedent; en el nivell de concordança (ω = φ), en canvi, té el valor d'unitat concordant. S'oposa a antiomega.
ona
ona
- ca ona, n f
- es onda
- fr onde
- en wave
Definició
En gramàtica històrica, forma de propagació de les innovacions lingüístiques segons la qual una innovació, originada en un punt del domini lingüístic, s'estén cap a la perifèria, perd progressivament força i interseca amb unes altres ones.
Nota
- La teoria basada en aquesta concepció de la innovació lingüística s'anomena teoria de les ones.
ona sonora
ona sonora
- ca ona sonora, n f
- es onda sonora
- fr onde sonore
- en sound wave
Definició
Moviment de propagació d'una vibració a través d'un mitjà natural, com l'aire, que pot donar lloc a la percepció d'un so.
onomasiologia
onomasiologia
- ca onomasiologia, n f
- es onomasiología
- fr onomasiologie
- en onomasiology
Definició
Branca de la semàntica que estudia les denominacions dels signes lingüístics partint dels conceptes que s'hi associen.
Nota
- Per exemple, els diferents recursos lingüístics de què disposa el parlant per a expressar la sensació de dolor: Tinc mal de…, em fa mal…, Tinc dolor de… Aquest procediment s'ha utilitzat molt en dialectologia, especialment en la confecció d'atles lingüístics. L'onomasiologia utilitza un procediment d'anàlisi invers al de la semasiologia.
onomasiològic -a
onomasiològic -a
- ca onomasiològic -a, adj
- es onomasiológico ‑ca
- fr onomasiologique
- en onomasiological
Definició
Que parteix del significat per a arribar al mot o els mots que s'hi associen.
onomàstica
onomàstica
- ca onomàstica, n f
- es onomástica
- fr onomastique
- en onomastics
Definició
Branca de la lexicografia que estudia el sentit, l'etimologia i l'evolució dels noms propis.
Nota
- S'ocupa tant dels noms de lloc (toponímia), com dels de persona (antroponímia).
onomatopeia
onomatopeia
- ca onomatopeia, n f
- es onomatopeya
- fr onomatopée
- en onomatopoeia
Definició
Procediment de formació de mots a partir de significants estretament lligats a la percepció acústica de sons naturals.
onomatopeia
onomatopeia
- ca onomatopeia, n f
- es onomatopeya
- fr onomatopée
- en onomatopoeia
Definició
Unitat lèxica creada a partir del procediment de formació de mots de l'onomatopeia.
Nota
- Per exemple, els mots piular, xiuxiueig o rum-rum, que reflecteixen en la seua pròpia constitució fonològica els significats respectius.
ontiu -iva
ontiu -iva
- ca ontiu -iva, adj
- es ontivo ‑va
- fr ontif ‑ive
- en ontive
Definició
En la terminologia de Lucien Tesnière, dit de la primera i segona persones del verb, que es refereixen al subjecte i a l'objecte de l'acte de comunicació (jo i tu).
Nota
- S'oposa a anontiu.
