tautosil·làbic -a
tautosil·làbic -a
- ca tautosil·làbic -a, adj
- es tautosilábico ‑ca
- fr tautosyllabique
- en tautosyllabic
Definició
Dit dels segments, vocàlics o consonàntics, que es troben en la mateixa síl·laba.
Nota
- S'oposa a heterosil·làbic.
taxema
taxema
- ca taxema, n m
- es taxema
- fr taxème
- en taxeme
Definició
En la terminologia de Leonard Bloomfield, tret mínim de disposició gramatical.
Nota
- El taxema és un tret abstracte mancat de significat que estableix amb la gramàtica una relació semblant a la que es dona entre el fonema i el lèxic. Són taxemes l'ordre dels mots, la modulació (o entonació), la modificació fonètica (o concordança) i la selecció de formes que tenen la mateixa disposició gramatical. En l'oració Corre!, la modulació d'entonació final exclamatòria constitueix un taxema. La combinació de taxemes, o sovint un taxema aïllat, d'una unitat gramatical convencional constitueix una forma tàctica. El terme taxema contrasta amb el de tagmema.
taxi
taxi
- ca taxi, n f
- es taxis
- fr taxis
- en taxis
Definició
En la terminologia de Roman Jakobson, categoria gramatical que expressa les relacions temporals i aspectuals que s'estableixen entre els verbs.
Nota
- A aquesta categoria pertanyen els procediments per mitjà dels quals un verb dependent assenyala anterioritat, simultaneïtat o posterioritat respecte al verb del qual depén. Segons Jakobson, aquesta categoria pertany al grup dels connectors. Leonard Bloomfield designa aquesta categoria amb el terme ordre.
taxi
taxi
- ca taxi, n f
- es taxis
- fr taxis
- en taxis
Definició
Distribució sistemàtica d'unitats en qualsevol nivell d'anàlisi.
Nota
- Així, es parla de fonotaxi, o disciplina que s'ocupa de la distribució dels sons, de morfotaxi, o disciplina que analitza la distribució dels morfemes, i de sintaxi, o disciplina que estudia la distribució de les unitats superiors al morfema.
taxonomia
taxonomia
- ca taxonomia, n f
- es taxonomía
- fr taxonomie
- en taxonomy
Definició
Disciplina lingüística que utilitza una metodologia descriptiva i té com a objectiu principal inventariar i organitzar qualsevol tipus d'entitat lingüística (trets, unitats, estructures, fenòmens, dialectes, llengües, etc.).
tecnicisme
tecnicisme
- ca tecnicisme, n m
- es tecnicismo
- fr technicisme
- en technical term
Definició
Mot o conjunt de mots pertanyent a un llenguatge d'especialitat amb què es designa una noció amb la major precisió possible i sense ambigüitats.
Nota
- El mot fòbia és, per exemple, un tecnicisme.
tecnolecte
tecnolecte
- ca llenguatge d'especialitat, n m
- ca tecnolecte, n m sin. compl.
- es lenguaje de especialidad
- es tecnolecto
- fr langue de spécialité
- fr technolecte
- en specialized language
- en specialized vocabulary
- en technical vocabulary
Definició
Subsistema lingüístic utilitzat pels especialistes d'una determinada disciplina científica o camp de coneixement.
tema
tema
- ca base temàtica, n f
- ca tema, n m sin. compl.
- es base temática
- es tema
- fr base thématique
- fr thème
- en thematical base
- en theme
Definició
Constituent morfològic al qual s'afigen les desinències o afixos de flexió pròpiament dits.
Nota
- Per exemple, en la forma verbal cantàvem, la base temàtica és canta. A aquesta base, formada per l'arrel (cant‑) i la vocal temàtica (‑a‑), s'hi afigen l'afix de temps, aspecte i mode (‑ve‑) i el de persona i nombre (‑m‑).
tema
tema
- ca tòpic, n m
- ca subjecte psicològic, n m sin. compl.
- ca tema, n m sin. compl.
- es sujeto psicológico
- es tema
- es tópico
- fr sujet psychologique
- fr thème
- fr topique
- en psycological subject
- en theme
- en topic
Definició
Constituent sintàctic, situat generalment a l'inici de l'oració, que serveix de base per a introduir la predicació que segueix.
Nota
- El tòpic pot ser un sintagma nominal (com la bicicleta en La bicicleta, l'he deixada lligada al carrer) o preposicional (com d'aquest tema en D'aquest tema, fa temps que no en parlem), però també altres elements com ara un sintagma adverbial (com políticament en Políticament, no hi ha hagut conseqüències) o una oració (Anar d'escalada no m'abelleix molt ara). El tòpic pot aparéixer introduït per determinades locucions com respecte a, pel que fa a, quant a, etc.: Quant als horaris de classe, no es preveuen canvis. El tòpic sol aparéixer desvinculat de la resta de l'oració per mitjà d'una inflexió tonal, que es pot reflectir en l'escriptura mitjançant una coma. Si admet la pronominalització és représ per mitjà d'un pronom feble, com en De pa, no en vull més. Per extensió, el terme tòpic també designa la funció informativa d'aquest constituent. Amb el mateix significat, també s'usa a vegades el terme tema, encara que no tots els autors els equiparen.
tema
tema
- ca tema, n m
- es tema
- fr thème
- en theme
Definició
Part de l'oració que presenta una informació ja coneguda pels interlocutors, que s'identifica amb l'element del qual es parla i que serveix de base per a introduir la informació que es presenta com a nova, anomenada rema.
Nota
- En una ordenació no marcada dels elements, el tema sol ocupar la primera posició oracional. Així, en l'oració Manel ens abandona, Manel és el tema sobre el qual s'aporta la informació nova ens abandona. En general, el tema tendeix a identificar-se amb el subjecte de l'oració, però no necessàriament; en La carta, l'escrigué Màrius, per exemple, el tema s'identifica amb el complement directe i el verb. En molts casos, els constituents temàtics solen quedar implícits o, si és possible, substituïts per pronoms. Per exemple, a una pregunta com Qui t'ha avisat? es podria respondre simplement La teva germana, deixant implícit el constituent temàtic m'ha avisat, i a una pregunta com Has portat la beguda? es podria respondre No l'he portada, pronominalitzant el constituent temàtic la beguda. El fet que els interlocutors coneguen la informació que aporta el tema pot deure's a diversos factors, com ara el context lingüístic en què es troba, els coneixements extralingüístics, etc. Amb el mateix significat s'usa a vegades el terme tòpic, encara que no tots els autors els equiparen. S'oposa a comentari.
