Back to top
inuit inuit

Esquimoalèutica > Esquimal > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Grenlàndia

  • ca  inuit
  • ca  groenlandès sin. compl.
  • cod  inuktitut
  • cod  inupiaq
  • cod  kalaallisut
  • ar  إينوتية
  • cy  Inuit
  • cy  Esgimöeg sin. compl.
  • cy  Glasynyseg sin. compl.
  • de  Inuit
  • de  Eskimoisch sin. compl.
  • de  Grönländisch sin. compl.
  • en  Inuit
  • en  Eskimo sin. compl.
  • en  Greenlandic sin. compl.
  • en  Inuktitut sin. compl.
  • en  Inupiat sin. compl.
  • en  Inupiatun sin. compl.
  • es  inuí
  • es  esquimal sin. compl.
  • es  groenlandés sin. compl.
  • es  inuit sin. compl.
  • eu  inuitera
  • eu  groenlandiera sin. compl.
  • fr  inuit
  • fr  eskimo du groenland sin. compl.
  • fr  groenlandais sin. compl.
  • fr  inuit groenlandais sin. compl.
  • gl  inuit
  • gl  esquimó sin. compl.
  • gl  groenlandés sin. compl.
  • gn  inuit
  • gn  eskimal sin. compl.
  • gn  groenlandes sin. compl.
  • it  inuit
  • it  eschimese sin. compl.
  • it  groenlandese sin. compl.
  • it  inuktitut sin. compl.
  • it  inupiatun sin. compl.
  • it  kalaallisut sin. compl.
  • ja  イヌイット語
  • ja  エスキモ-語、グリ-ンランド語 sin. compl.
  • nl  Inuit
  • nl  Eskimotaal sin. compl.
  • nl  Groenlands sin. compl.
  • pt  inuíte
  • pt  esquimó sin. compl.
  • pt  gronelandês sin. compl.
  • pt  inuit sin. compl.
  • pt  inuíta sin. compl.
  • ru  Инуит
  • ru  Инупиак sin. compl.
  • ru  Инуитский sin. compl.
  • ru  Инуктитут sin. compl.
  • ru  Инупиатун sin. compl.
  • ru  Эскимосский sin. compl.
  • ru  Гренландский sin. compl.
  • zh  因纽特语
  • zh  爱斯基摩语、格林兰语 sin. compl.

Esquimoalèutica > Esquimal > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Grenlàndia

Definició
L'inuit consisteix en una cadena de dialectes parlats almenys en 165 establiments que van de Norton Sound (al nord-oest d'Alaska) fins a la costa oriental de Groenlàndia. Els tres dialectes més coneguts de l'inuit són l'inupiaq (Alaska), l'inuktitut (Canadà) i el groenlandès (Groenlàndia).

Dins la branca esquimal de la família esquimoalèutica, l'inuit té un parentiu especialment estret amb el iupik, parlat actualment al centre d'Alaska. A causa de la dispersió geogràfica, no hi ha un estàndard inuit. A Groenlàndia, on viuen més de la meitat dels inuits, els infants són escolaritzats en l'inuit groenlandès, la qual cosa propicia el creixement de parlants d'inuit a Groenlàndia, on la majoria d'adults són bilingües en inuit i en danès.

Actualment hi ha diaris, revistes, novel·les i llibres escolars en inuit a Groenlàndia, escrits en alfabet llatí. L'actual ortografia, molt acurada fonèticament, va ser introduïda el 1973. Al Canadà i Alaska, on les comunitats lingüístiques inuits són menors i més disperses, la llengua inuit no gaudeix pràcticament de mesures de protecció o promoció.

Els inuits, també coneguts com a esquimals (per bé que aquesta no és la designació pròpia), comparteixen una mateixa cultura, malgrat la dispersió geogràfica, basada tradicionalment en una vida nòmada vinculada al mar, amb el peix i els mamífers marins com a mitjà bàsic de subsistència.
inuna-ina (grup ètnic) inuna-ina (grup ètnic)

Àlgica > Algonquina > Arapaho, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  arapaho
  • ca  arapahoe sin. compl.
  • ca  arrapaho sin. compl.
  • ca  inuna-ina (grup ètnic) sin. compl.
  • cy  Arapaho
  • cy  Arapahoe sin. compl.
  • cy  Arrapaho sin. compl.
  • cy  Inuna-ina (enw'r grŵp ethnig) sin. compl.
  • de  Arapaho
  • de  Arapahoe sin. compl.
  • de  Arrapaho sin. compl.
  • de  Inuna-Ina (ethnische Gruppe) sin. compl.
  • en  Arapaho
  • en  Arapahoe sin. compl.
  • en  Arrapaho sin. compl.
  • en  Arrapahoe sin. compl.
  • es  arapaho
  • es  arapahoe sin. compl.
  • es  arrapaho sin. compl.
  • es  inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
  • eu  arapahoera
  • eu  arapaho sin. compl.
  • eu  arapahoe sin. compl.
  • eu  arrapaho sin. compl.
  • eu  inuna-ina (talde etnikoa) sin. compl.
  • fr  arapaho
  • fr  arapahoe sin. compl.
  • fr  arrapaho sin. compl.
  • fr  inuna-ina (groupe ethnique) sin. compl.
  • gl  arapaho
  • gl  arapahoe sin. compl.
  • gl  arrapaho sin. compl.
  • gl  inuna-ina sin. compl.
  • gn  arapaho
  • gn  arapahoe sin. compl.
  • gn  arrapaho sin. compl.
  • gn  inuna-ina (ta'ýi aty) sin. compl.
  • it  arapaho
  • it  arapahoe sin. compl.
  • it  arrapaho sin. compl.
  • it  inuna-ina (gruppo etnico) sin. compl.
  • pt  arapaho
  • pt  arapahoe sin. compl.
  • pt  arrapaho sin. compl.
  • pt  inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Àlgica > Algonquina > Arapaho, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

Dins de les llengües algonquines parlades a les planes, l'arapaho, l'atsina o gros ventre, el besawunena i el nawathinehena formen un grup emparentat. Les úniques que han arribat fins als nostres dies són l'arapaho i l'atsina o gros ventre, ja que la resta es van extingir durant la primera meitat del segle XX i només en coneixem llistats de paraules. Alguns lingüistes (Mithun 2001) consideren que aquestes llengües són varietats dialectals d'una sola llengua.

Es distingeixen dues varietats dialectals corresponents a dues comunitats: l'arapaho septentrional, parlat a la reserva de Wind River, i el meridional, parlat a Oklahoma.

La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els cheyennes. Les llengües d'ambdós grups no són intercomprensibles. Tot i que sempre es van mantenir pacífics davant dels invasors i van tendir a fer-hi acords, arapahos i xeienes van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek (1865).

Durant el segle XIX i la primera meitat del XX, els infants s'escolaritzaven en internats on l'arapaho estava rotundament prohibit. D'altra banda, la comunitat es va convèncer que calia abandonar la pròpia llengua a fi de ser ciutadans americans de ple dret.

Els intents de revitalització de la llengua es van iniciar als anys seixanta, quan els membres més grans de la comunitat de Wind River es van adonar de la importància de preservar-la. L'arapaho es va començar a ensenyar a l'escola de la reserva Wind River l'any 1978, però només durant un total de 45 hores cada any acadèmic. Els anys noranta es va implantar un programa d'immersió per als infants de preescolar i més hores de classe a l'educació primària. Com a resultat, ara l'arapaho septentrional compta amb una generació de parlants joves competents.

Actualment el grup s'identifica com a arapaho, però l'autodesignació històrica era inuna-ina, que significa 'la nostra gent'.
ioruba ioruba

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

  • ca  ioruba
  • cod  Èdèe Yorùbá
  • ar  إوروبا
  • cy  Iorwba
  • cy  Yariba sin. compl.
  • cy  Yooba sin. compl.
  • cy  Yoruba sin. compl.
  • de  Yoruba
  • de  Yariba sin. compl.
  • de  Yooba sin. compl.
  • en  Yoruba
  • en  Yariba sin. compl.
  • en  Yooba sin. compl.
  • es  yoruba
  • es  ioruba sin. compl.
  • es  yariba sin. compl.
  • es  yooba sin. compl.
  • es  yoruba sin. compl.
  • eu  yorubera
  • eu  yariba sin. compl.
  • eu  yooba sin. compl.
  • eu  yoruba sin. compl.
  • fr  yorouba
  • fr  yariba sin. compl.
  • fr  yooba sin. compl.
  • fr  yoruba sin. compl.
  • gl  ioruba
  • gl  yariba sin. compl.
  • gl  yooba sin. compl.
  • gl  yoruba sin. compl.
  • gn  iorúva
  • gn  iorúva sin. compl.
  • gn  jariva sin. compl.
  • gn  yoova sin. compl.
  • it  yoruba
  • it  yariba sin. compl.
  • it  yooba sin. compl.
  • ja  ヨルバ語
  • nl  Yoruba
  • nl  Yariba sin. compl.
  • nl  Yooba sin. compl.
  • nl  Yoruba sin. compl.
  • pt  ioruba
  • pt  yariba sin. compl.
  • pt  yooba sin. compl.
  • pt  yoruba sin. compl.
  • ru  Йоруба
  • ru  Йариба sin. compl.
  • zh  约鲁巴语
  • zh  尤卢巴、尤巴、亚利巴 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Benín, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Togo

Definició
El ioruba és una de les tres llengües més parlades a Nigèria (juntament amb el haussa i l'igbo): els iorubes constitueixen el 21% de la població total de l'estat. El País Ioruba (Ìlẹ-Yorùbá) és molt extens i està molt densament poblat. El ioruba és, a més, emprat com a llengua d'intercanvi interètnic a tot el sud-oest de Nigèria i a Benín, amb uns 2 milions de parlants com a segona llengua.

Segons les tradicions orals pròpies, l'avantpassat dels iorubes fou Oduduwa, fill d'Olúdùmarè, el déu suprem dels iorubes. Entre els segles XII i XVIII, el regne Ioruba va viure l'època de màxima prosperitat. Entre el 1700 i el 1900 el regne d'Oyo, en què els iorubes exercien també l'hegemonia política, va reemplaçar el regne Ioruba. També era ioruba el regne de Benín, que va prosperar entre el 1300 i el 1850. La civilització ioruba es caracteritza per una gran capacitat d'assimilació d'elements culturals dels pobles veïns, com ara de la civilització Nok (del 200 dC).

Abans de l'abolició del comerç d'esclaus, els iorubes eren coneguts pels europeus com a akú. L'extensió del terme ioruba aplicat a tots els parlants d'aquesta llengua sembla que no és anterior al segle XIX. Els iorubes van patir especialment l'esclavatge, i nombrosos trets culturals iorubes (lingüístics, musicals, religiosos) romanen en els descendents d'esclaus iorubes al Brasil i, especialment, al Carib.

Des del punt de vista dialectal, el ioruba constitueix un contínuum lingüístic sense fractures remarcables entre els dialectes. Es distingeixen tres blocs dialectals principals: dialectes nord-occidentals, parlats a les àrees d'Abeokuta, Ibadan, Oyo, Osun i Lagos; dialectes centrals, parlats a les àrees d'Igbomina, Ife, Ekiti, Akure, Efon i Ijesa, i dialectes sud-orientals, parlats a les àrees d'Okitipupa, Ondo, Owo, Sagamu i parts d'Ijebu. Tenint en compte que els dialectes nord-occidentals presenten un major nombre d'innovacions, els historiadors de la llengua ioruba pensen que les àrees on es parlen aquests dialectes, històricament part de l'imperi Oyo, van ser objecte d'una immigració de iorubes procedents de contrades més meridionals. Els dialectes sud-orientals s'associen amb l'expansió de l'imperi de Benín a partir del segle XV.

En comparació amb altres llengües veïnes (com l'akan el 1602 o l'ewe el 1658), els primers textos escrits en ioruba són tardans, concretament del 1819, quan Bowdich, un agent diplomàtic anglès, va publicar un petit vocabulari ioruba. Actualment, però, el corpus literari ioruba és d'una extensió i qualitat remarcables.

L'estàndard ioruba va començar a forjar-se vers el 1850, quan el bisbe ioruba Samuel A. Crowther (el primer bisbe africà) va publicar una gramàtica ioruba i va iniciar la seva traducció de la Bíblia. Encara que basat en gran part en els dialectes d'Oyo i Ibadan, l'estàndard ioruba incorpora trets d'altres dialectes; pròpiament, no reflecteix cap dialecte ioruba concret, però és comprès per tota la gent del País Ioruba i gaudeix d'una gran difusió: és present en tots els nivells de l'ensenyament i en tota mena de mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, cinema). L'ortografia vigent, de base llatina amb l'addició de diacrítics per a la representació de tons, data del 1966.

Hi ha comunitats lingüístiques iorubes a Togo i al centre-est de Ghana.
iowa-oto-missouria iowa-oto-missouria

Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Winnebago-chiwere, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  chiwere
  • ca  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • de  Chiwere
  • de  Iowa-Oto-Missouri sin. compl.
  • en  Chiwere
  • en  Iowa-oto-missouria sin. compl.
  • es  chiwere
  • es  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • eu  chiwere
  • eu  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • fr  chiwere
  • fr  iowa-Oto-Missouria sin. compl.
  • gl  chiwere
  • gl  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • it  chiwere
  • it  iowa-oto-missouria sin. compl.
  • nl  Chiwere
  • nl  Iowa-Oto-Missouria sin. compl.
  • pt  chiwere
  • pt  iowa-oto-missouria sin. compl.

Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Winnebago-chiwere, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava bona part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

El chiwere constava dels següents dialectes: ioway, originari d'Iowa; otoe, propi de Nebraska, i missouria, parlat antigament a Missouri.

A les acaballes del segle XVIII, els missouries van patir un fort descens demogràfic per efectes de les lluites amb els colonitzadors blancs i les malalties vingudes d'Europa. Per assegurar-se la subsistència, els missouries i els otoes es van unir en un sol grup i les diferències dialectals es van dissoldre progressivament. El darrer parlant d'otoe-missouria, Otoe Truman Dailey, va morir el 1996.

La mitja dotzena de parlants actuals de chiwere pertanyen al grup ioway que viu a Oklahoma. No són parlants nadius, sinó semiparlants amb una competència limitada de la llengua.

Abans de la mort dels darrers parlants nadius, es van fer esforços per enregistrar el màxim possible de documents sonors i escrits en chiwere. Això ha permès que actualment hi hagi un diccionari i anàlisis lingüístiques de la llengua. Tanmateix, no es fa res per preservar-ne l'ús.

El nom chiwere és el que fan servir els otoes per autodesignar-se i que s'ha generalitzat per englobar les tres comunitats.
ipewi ipewi

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

  • ca  panarà
  • ca  creen-acarore sin. compl.
  • ca  ipewi sin. compl.
  • ca  kreen-akarore sin. compl.
  • ca  kren akarore sin. compl.
  • ca  krenakore sin. compl.
  • ca  krenhakarore sin. compl.
  • ca  panará sin. compl.
  • cod  panará
  • ar  بانارا
  • cy  Panará
  • cy  Creen-acarore sin. compl.
  • cy  Ipewi sin. compl.
  • cy  Kreen-akarore sin. compl.
  • cy  Kren akarore sin. compl.
  • cy  Krenakore sin. compl.
  • cy  Krenhakarore sin. compl.
  • de  Panara
  • de  Creen-Acarore sin. compl.
  • de  Ipewi sin. compl.
  • de  Kreen-Akarore sin. compl.
  • de  Kren Akarore sin. compl.
  • de  Krenakore sin. compl.
  • de  Krenhakarore sin. compl.
  • de  Panará sin. compl.
  • en  Panará
  • en  Creen-Acarore sin. compl.
  • en  Ipewi sin. compl.
  • en  Kreen-Akarore sin. compl.
  • en  Kren-Akarore sin. compl.
  • en  Krenakarore sin. compl.
  • en  Krenakore sin. compl.
  • en  Krenhakarore sin. compl.
  • es  panará
  • es  creen-acarore sin. compl.
  • es  ipewi sin. compl.
  • es  kreen-akarore sin. compl.
  • es  kren akarore sin. compl.
  • es  krenakore sin. compl.
  • es  krenhakarore sin. compl.
  • eu  panarera
  • eu  creen-acarore sin. compl.
  • eu  ipewi sin. compl.
  • eu  kreen-akarore sin. compl.
  • eu  kren akarore sin. compl.
  • eu  krenakore sin. compl.
  • eu  krenhakarore sin. compl.
  • eu  panará sin. compl.
  • fr  panara
  • fr  creen-acarore sin. compl.
  • fr  ipewi sin. compl.
  • fr  kreen-akarore sin. compl.
  • fr  kren akarore sin. compl.
  • fr  krenakore sin. compl.
  • fr  krenhakarore sin. compl.
  • fr  panará sin. compl.
  • gn  panara
  • gn  creen-acarore sin. compl.
  • gn  ipewi sin. compl.
  • gn  kreen-akarore sin. compl.
  • gn  kren akarore sin. compl.
  • gn  krenakore sin. compl.
  • gn  krenhakarore sin. compl.
  • gn  panará sin. compl.
  • it  panará
  • it  creen-acarore sin. compl.
  • it  ipewi sin. compl.
  • it  kreen-akarore sin. compl.
  • it  kren akarore sin. compl.
  • it  krenakore sin. compl.
  • it  krenhakarore sin. compl.
  • it  panará sin. compl.
  • ja  パナラ語
  • ja  クレエン・アカロレ語、クレン・アカロレ語、 クレナコレ語、イペウィ語 sin. compl.
  • nl  Panará
  • nl  Creen-Acarore sin. compl.
  • nl  Ipewi sin. compl.
  • nl  Kreen-Akarore sin. compl.
  • nl  Kren Akarore sin. compl.
  • nl  Krenakore sin. compl.
  • nl  Krenhakarore sin. compl.
  • pt  panará
  • pt  creen-acarore sin. compl.
  • pt  ipewi sin. compl.
  • pt  kreen-akarore sin. compl.
  • pt  kren akarore sin. compl.
  • pt  krenakore sin. compl.
  • pt  krenhakarore sin. compl.
  • pt  panara sin. compl.
  • ru  Панара
  • ru  Ипеви sin. compl.
  • ru  Кренакоре sin. compl.
  • ru  Кренакароре sin. compl.
  • ru  Крен-акароре sin. compl.
  • ru  Креньякароре sin. compl.
  • ru  Креен-акароре sin. compl.
  • zh  帕那拉语
  • zh  帕那拉、克林-阿卡罗勒、克伦-阿卡罗勒、克林-阿卡罗勒、克伦哈卡罗勒、克伦纳卡科勒、伊佩维 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definició
Els panaràs són descendents dels kayapós del sud, que al segle XVIII ocupaven una vasta zona del Brasil central. Se'n van escindir tot fugint dels explotadors de mines d'or. La llengua, però, és prou diferent per no considerar-la dialecte kayapó.

És una llengua molt propera a l'apaniekrà. Dins de la família je, presenta particularitats remarcables, com ara el sistema de classificadors nominals.

Els kayapós anomenen els panarans kren-akarore, en referència al tall de cabells típic dels membres del grup.

Els neobrasilers hi van entrar en contacte el 1973 a Peixoto de Azevedo, on vivien des del començament del segle XX. Al principi els van anomenar indis gegants, ja que abans de descobrir el grup sencer es va capturar un individu de dos metres i, a més, empraven armes molt grosses. En realitat, els panaràs tenen una alçada mitjana equivalent a la resta de població indígena je.

Durant els dos primers anys després del contacte, la població va disminuir dràsticament a causa de malalties importades (uns 600 habitants el 1968, 82 el 1975). El 1975 els supervivents van ser traslladats al Parc indígena del Xingu, fet que va comportar un fort desarrelament i una progressiva davallada demogràfica.

Vint anys més tard van ser retornats a les valls del Peixoto de Azevedo, on han recuperat l'organització social tradicional.

La majoria dels panaràs actuals són monolingües, un cas excepcional a Brasil. Els estudis lingüístics sobre el panarà es deuen especialment a Luciana Dourado.
ipitineri ipitineri

Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

  • ca  amahuaca
  • ca  amaguaco sin. compl.
  • ca  amawaca sin. compl.
  • ca  amawaka sin. compl.
  • ca  amawáka sin. compl.
  • ca  amenguaca sin. compl.
  • ca  ameuhaque sin. compl.
  • ca  ipitineri sin. compl.
  • ca  sayacu sin. compl.
  • ar  الأماهواكية
  • cy  Amahuaca
  • cy  Amaguaco sin. compl.
  • cy  Amawaca sin. compl.
  • cy  Amawaka sin. compl.
  • cy  Amawáka sin. compl.
  • cy  Amenguaca sin. compl.
  • cy  Ameuhaque sin. compl.
  • cy  Ipitineri sin. compl.
  • cy  Sayacu sin. compl.
  • de  Amahuaca
  • de  Amaguaco sin. compl.
  • de  Amawaca sin. compl.
  • de  Amawaka sin. compl.
  • de  Amawáka sin. compl.
  • de  Amenguaca sin. compl.
  • de  Ameuhaque sin. compl.
  • de  Ipitineri sin. compl.
  • de  Sayacu sin. compl.
  • en  Amahuaca
  • en  Amaguaco sin. compl.
  • en  Amawaca sin. compl.
  • en  Amawaka sin. compl.
  • en  Amawáka sin. compl.
  • en  Amenguaca sin. compl.
  • en  Ameuhaque sin. compl.
  • en  Ipitineri sin. compl.
  • en  Sayaco sin. compl.
  • es  amahuaca
  • es  amaguaco sin. compl.
  • es  amawaka sin. compl.
  • es  amawáka sin. compl.
  • es  amenguaca sin. compl.
  • es  ameuhaque sin. compl.
  • es  ipitineri sin. compl.
  • es  sayacu sin. compl.
  • eu  amahuakera
  • eu  amaguaco sin. compl.
  • eu  amawaca sin. compl.
  • eu  amawaka sin. compl.
  • eu  amawáka sin. compl.
  • eu  amenguaca sin. compl.
  • eu  ameuhaque sin. compl.
  • eu  ipitineri sin. compl.
  • eu  sacayu sin. compl.
  • fr  amahuaca
  • fr  amaguaco sin. compl.
  • fr  amawaca sin. compl.
  • fr  amawaka sin. compl.
  • fr  amawáka sin. compl.
  • fr  amenguaca sin. compl.
  • fr  ameuhaque sin. compl.
  • fr  ipitineri sin. compl.
  • fr  sayacu sin. compl.
  • gn  amauáka
  • gn  amaguaco sin. compl.
  • gn  amawaca sin. compl.
  • gn  amawaka sin. compl.
  • gn  amawáka sin. compl.
  • gn  amenguaca sin. compl.
  • gn  ameuhaque sin. compl.
  • it  amahuaca
  • it  amaguaco sin. compl.
  • it  amawaca sin. compl.
  • it  amawaka sin. compl.
  • it  amawáka sin. compl.
  • it  amenguaca sin. compl.
  • it  ameuhaque sin. compl.
  • it  ipitineri sin. compl.
  • it  sayacu sin. compl.
  • ja  アマワカ語
  • ja  サヤコ語 sin. compl.
  • ja  アメワケ語 sin. compl.
  • ja  アマグワコ語 sin. compl.
  • ja  アメングワカ語 sin. compl.
  • ja  イピティネリ語 sin. compl.
  • nl  Amahuaca
  • nl  Amaguaco sin. compl.
  • nl  Amawaca sin. compl.
  • nl  Amawaka sin. compl.
  • nl  Amawáka sin. compl.
  • nl  Amenguaca sin. compl.
  • nl  Ameuhaque sin. compl.
  • nl  Ipitineri sin. compl.
  • nl  Sayacu sin. compl.
  • pt  amahuaca
  • pt  amaguaco sin. compl.
  • pt  amawaca sin. compl.
  • pt  amawaka sin. compl.
  • pt  amawáka sin. compl.
  • pt  amenguaca sin. compl.
  • pt  ameuhaque sin. compl.
  • pt  ipitineri sin. compl.
  • pt  sayacu sin. compl.
  • ru  Амауака
  • ru  Сайяко sin. compl.
  • ru  Амавака sin. compl.
  • ru  Амеуака sin. compl.
  • ru  Амагуако sin. compl.
  • ru  Ипитинери sin. compl.
  • zh  阿玛瓦卡语
  • zh  萨亚古 sin. compl.
  • zh  阿门瓜卡 sin. compl.
  • zh  阿玛瓜克 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦克 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦加 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦卡 sin. compl.
  • zh  阿玛瓦科 sin. compl.
  • zh  阿玫哈克 sin. compl.
  • zh  伊皮提内利 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definició
Els amahuaques són originaris de la selva amazònica de l'est del Perú. Després dels primers contactes amb els europeus, i de les epidèmies i matances, van fugir riu Ucayali amunt fins al Brasil. En aquests tres segles les xifres demogràfiques han baixat dels 9.000 al mig miler d'individus.

Al Perú la llengua està fortament amenaçada. En comunitats grans, com la de Sepahua, els infants ja no aprenen amahuaca com a llengua materna. Sí que l'aprenen, encara, en comunitats més isolades. Pel que fa al Brasil es distingeixen dos dialectes: l'inuvaken i el viwivaken.

En cap dels dos països no es preveu l'educació bilingüe. A l'escola l'amahuaca s'empra només en la conversa espontània. Hi ha alguns materials didàctics publicats (vegeu la pàgina de l'ILV al Perú), que gairebé no s'empren en cap de les comunitats.
ipugao ipugao

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  ifugao
  • ca  hilipan sin. compl.
  • ca  ifugaw sin. compl.
  • ca  ipugao sin. compl.
  • ca  quiangan sin. compl.
  • ca  ypugao sin. compl.
  • ar  إيفوغاو
  • cy  Ifugao
  • cy  Hilipan sin. compl.
  • cy  Ifugaw sin. compl.
  • cy  Ipugao sin. compl.
  • cy  Quiangan sin. compl.
  • cy  Ypugao sin. compl.
  • de  Ifugao
  • de  Batad sin. compl.
  • de  Hilipan sin. compl.
  • de  Ifugaw sin. compl.
  • de  Ipugao sin. compl.
  • de  Quiangan sin. compl.
  • de  Ypugao sin. compl.
  • en  Ifugao
  • en  Hilipan sin. compl.
  • en  Ifugaw sin. compl.
  • en  Ipugao sin. compl.
  • en  Quiangan sin. compl.
  • en  Ypugao sin. compl.
  • es  ifugao
  • es  hilipan sin. compl.
  • es  ifugaw sin. compl.
  • es  ipugao sin. compl.
  • es  quiangan sin. compl.
  • es  ypugao sin. compl.
  • eu  ifugaoera
  • eu  hilipan sin. compl.
  • eu  ifugao sin. compl.
  • eu  ifugaw sin. compl.
  • eu  ipugao sin. compl.
  • eu  quiangan sin. compl.
  • eu  ypugao sin. compl.
  • fr  ifugao
  • fr  batad sin. compl.
  • fr  hilipan sin. compl.
  • fr  ifugaw sin. compl.
  • fr  ipugao sin. compl.
  • fr  quiangan sin. compl.
  • fr  ypugao sin. compl.
  • gl  ifugao
  • gl  hilipan sin. compl.
  • gl  ifugaw sin. compl.
  • gl  ipugao sin. compl.
  • gl  quiangan sin. compl.
  • gl  ypugao sin. compl.
  • gn  ifugao
  • gn  hilipan sin. compl.
  • gn  ifugaw sin. compl.
  • gn  ipugao sin. compl.
  • gn  quiangan sin. compl.
  • gn  ypugao sin. compl.
  • it  ifugao
  • it  hilipan sin. compl.
  • it  ifugaw sin. compl.
  • it  ipugao sin. compl.
  • it  quiangan sin. compl.
  • it  ypugao sin. compl.
  • pt  ifugao
  • pt  hilipan sin. compl.
  • pt  ifugaw sin. compl.
  • pt  ipugao sin. compl.
  • pt  quiangan sin. compl.
  • pt  ypugao sin. compl.
  • zh  伊富高语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
Els ifugao s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

El terme ifugao deriva d'ipugo, que significa 'de la muntanya'. Segons la mitologia ifugao, però, el mot ipugo fa referència al gra d'arròs que els va donar el seu déu Matungulan.

El grup ifugao contitueix una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon. L'ifugao és la llengua dominant a diversos municipis de la província d'Ifuago: Banaue, Lagawe, Kiangan i Mayaoyao. Aquesta llengua limita amb el bontok (al nord), el kankanaey (a l'oest), el gaddang (a l'est) i el kallahan (al sud).

Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou l'ifugao (banaue), també anomenat ifugao amganad; ifugao (kiangan), i ifugao (oriental), també anomenat batad ifugao.

Segons algunes fonts, les creences populars restringeixen la utilització de certes paraules, les quals s'han de substituir per unes altres. Hi ha paraules, per exemple, que no es poden dir cap al vespre (com per exemple apuy, 'foc', que s'ha de substituir per danum, 'aigua') o que s'han d'evitar quan s'és lluny de casa (com ara ga-yang, 'corb', per hamuti, 'ocell'). Segons aquestes creences, el fet de pronunciar aquests mots pot tenir conseqüències terribles o provocar el càstig dels esperits.
ipulo ipulo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun

  • ca  ipulo
  • ca  assumbo sin. compl.
  • ca  asumbo sin. compl.
  • ca  badzumbo sin. compl.
  • de  Ipulo
  • de  Assumbo sin. compl.
  • de  Asumbo sin. compl.
  • de  Badzumbo sin. compl.
  • de  Etongo sin. compl.
  • en  Ipulo
  • en  Assumbo sin. compl.
  • en  asumbo sin. compl.
  • en  Badzumbo sin. compl.
  • es  ipulo
  • es  assumbo sin. compl.
  • es  asumbo sin. compl.
  • es  badzumbo sin. compl.
  • eu  ipulo
  • eu  assumbo sin. compl.
  • eu  asumbo sin. compl.
  • eu  badzumbo sin. compl.
  • fr  ipulo
  • fr  assumbo sin. compl.
  • fr  asumbo sin. compl.
  • fr  badzumbo sin. compl.
  • gl  ipulo
  • gl  assumbo sin. compl.
  • gl  asumbo sin. compl.
  • gl  badzumbo sin. compl.
  • it  ipulo
  • it  assumbo sin. compl.
  • it  asumbo sin. compl.
  • it  badzumbo sin. compl.
  • nl  Ipulo
  • nl  Assumbo sin. compl.
  • nl  Asumbo sin. compl.
  • nl  Badzumbo sin. compl.
  • pt  ipulo
  • pt  assumbo sin. compl.
  • pt  asumbo sin. compl.
  • pt  badzumbo sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun

Definició
L'ipulo és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, a prop de la frontera nigeriana. És parlat per tres grups, el de Tinta, el d'Olulu i el d'Etongo, els quals presenten algunes diferències dialectals.

El grup tivoide, al qual pertany l'ipulo, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ipulo formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
Segons algunes fonts, l'eman derivaria històricament de l'ipulo. Alguns ipulos també parlen eman o caka.
ipurinã ipurinã

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

  • ca  apurinà
  • ca  apurinã sin. compl.
  • ca  ipurinã sin. compl.
  • ca  kangite sin. compl.
  • ca  popengare sin. compl.
  • ar  الأبورينية
  • cy  Apuriná
  • cy  Apurinã sin. compl.
  • cy  Ipurinã sin. compl.
  • cy  Kangite sin. compl.
  • cy  Popengare sin. compl.
  • de  Apurinã
  • de  Apurina sin. compl.
  • de  Apuriná sin. compl.
  • de  Ipurinã sin. compl.
  • de  Kangite sin. compl.
  • de  Popengare sin. compl.
  • en  Apurinã
  • en  Ipurinãn sin. compl.
  • en  Kangite sin. compl.
  • en  Popengare sin. compl.
  • es  apuriná
  • es  apurinã sin. compl.
  • es  ipurinã sin. compl.
  • es  kangite sin. compl.
  • es  popengare sin. compl.
  • eu  apurinera
  • eu  apurinã sin. compl.
  • eu  ipurinã sin. compl.
  • eu  kangite sin. compl.
  • eu  popengare sin. compl.
  • fr  apurina
  • fr  apurinã sin. compl.
  • fr  ipurinã sin. compl.
  • fr  kangite sin. compl.
  • fr  popengare sin. compl.
  • gn  apurina
  • gn  apurinã sin. compl.
  • gn  ipurinã sin. compl.
  • gn  kangite sin. compl.
  • gn  popengare sin. compl.
  • it  apurina
  • it  apurinã sin. compl.
  • it  ipurinã sin. compl.
  • it  kangite sin. compl.
  • it  popengare sin. compl.
  • ja  アプリナ語
  • ja  イプリナ語 sin. compl.
  • ja  カンジテ語 sin. compl.
  • ja  アプリニャ語 sin. compl.
  • ja  ポペンガレ語 sin. compl.
  • nl  Apuriná
  • nl  Apurinã sin. compl.
  • nl  Ipurinã sin. compl.
  • nl  Kangite sin. compl.
  • nl  Popengare sin. compl.
  • pt  apurinã
  • pt  apuriná sin. compl.
  • pt  ipurinã sin. compl.
  • pt  kangite sin. compl.
  • pt  popengare sin. compl.
  • ru  Апурина
  • ru  Ипурина sin. compl.
  • ru  Кангите sin. compl.
  • ru  Попенгаре sin. compl.
  • zh  阿普里纳语
  • zh  勘吉特 sin. compl.
  • zh  伊普里瑙 sin. compl.
  • zh  阿普里瑙 sin. compl.
  • zh  波彭加勒c sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definició
Entre els apurinàs hi ha la creença que la varietat més pura de la llengua és la parlada a la localitat de Tumiã. De fet, és la localitat on els parlants han romàs monolingües durant més temps (encara n'hi havia força el 1990). Un dels dialectes de l'apurinà és el caxiriri o cacharari, que no s'ha de confondre amb la llengua caxararí (família pano).

Els apurinàs mantenen contactes permanents (intercanvis comercials de matèries primeres i productes manufacturats o medicaments) amb la societat nacional; els més reticents han estat els habitants de Tumiã, però l'aïllament es va trencar cap als anys 1980.

L'interès dels apurinà per relacionar-se amb els blancs va venir, d'entrada, per la necessitat d'obtenir medicaments i va comportar l'acceptació de les mesures evangelitzadores dels missioners. A més, mantenen relacions amb els paumarís, jamamadís i katukines. Els apurinàs són una societat tradicionalment endogàmica.

Els estudis comparatius del lèxic apurinà i d'altres llengües de la regió palesen semblances degudes al contacte lingüístic. S'observen manlleus en les dues direccions entre l'apurinà i el nheengatú, jamamadí, paumarí i arawà. En alguns casos, els manlleus es troben en el parlar dels diversos poblats apurinà, fet que fa pensar en un contacte històric, antic. En d'altres, es tracta de manlleus recents que han entrat en el parlar de només algun grup apurinà.

Actualment, els infants aprenen la llengua dels pares només en dues localitats, Tumiã i Tawamirim, mentre que a la resta s'ha interromput la transmissió intergeneracional. El procés de substitució lingüística en favor del portuguès està molt avançat.

La llengua s'ha començat a ensenyar a les escoles els darrers anys del segle XX. Hi ha una ortografia fixada i alguns materials educatius. L'ús de la llengua varia segons la localitat, però en general s'empra només en converses amb la gent més gran.

Hi ha referències bibliogràfiques sobre l'apurinà des de mitjan segle XIX (Chandless 1866). En textos anteriors es parla de llengües veïnes, però no d'aquesta.
iquito iquito

Zaparoana, Amèrica > Perú

  • ca  iquito
  • ca  amacacore sin. compl.
  • ca  hamacore sin. compl.
  • ca  puca-uma sin. compl.
  • ca  quiturran sin. compl.
  • ar  إيكيتوية
  • cy  Iquito
  • cy  Amacacore sin. compl.
  • cy  Hamacore sin. compl.
  • cy  Puca-uma sin. compl.
  • cy  Quiturran sin. compl.
  • de  Iquito
  • de  Amacacore sin. compl.
  • de  Hamacore sin. compl.
  • de  Ikito sin. compl.
  • de  Iquita sin. compl.
  • de  Puca-Uma sin. compl.
  • de  Quiturran sin. compl.
  • en  Iquito
  • en  Amacacore sin. compl.
  • en  Hamacore sin. compl.
  • en  Puca-Uma sin. compl.
  • en  Quiturran sin. compl.
  • es  iquito
  • es  amacacore sin. compl.
  • es  hamacore sin. compl.
  • es  puca-uma sin. compl.
  • es  quiturran sin. compl.
  • eu  iquitoera
  • eu  amacacore sin. compl.
  • eu  hamacore sin. compl.
  • eu  puca-uma sin. compl.
  • eu  quiturran sin. compl.
  • fr  iquito
  • fr  amacacore sin. compl.
  • fr  hamacore sin. compl.
  • fr  puca-uma sin. compl.
  • fr  quiturran sin. compl.
  • gl  iquito
  • gl  amacacore sin. compl.
  • gl  hamacore sin. compl.
  • gl  puca-uma sin. compl.
  • gl  quiturran sin. compl.
  • gn  ikito
  • gn  amakakore sin. compl.
  • gn  hamakore sin. compl.
  • gn  kiturran sin. compl.
  • gn  puka-uma sin. compl.
  • it  iquito
  • it  amacacore sin. compl.
  • it  hamacore sin. compl.
  • it  puca-uma sin. compl.
  • it  quiturran sin. compl.
  • ja  イキート語
  • ja  ハマコレ語 sin. compl.
  • ja  アマカコレ語 sin. compl.
  • ja  キトゥラン語 sin. compl.
  • ja  プカ・ウマ語 sin. compl.
  • nl  Iquito
  • nl  Amacacore sin. compl.
  • nl  Hamacore sin. compl.
  • nl  Puca-Uma sin. compl.
  • nl  Quiturran sin. compl.
  • pt  iquito
  • pt  amacacore sin. compl.
  • pt  hamacore sin. compl.
  • pt  puca-uma sin. compl.
  • pt  quiturran sin. compl.
  • ru  Икито
  • ru  Амакоре sin. compl.
  • ru  Китурран sin. compl.
  • ru  Пука-ума sin. compl.
  • ru  Амакакоре sin. compl.
  • sw  Iquito
  • sw  Amacacore sin. compl.
  • sw  Hamacore sin. compl.
  • sw  Puca-uma sin. compl.
  • sw  Quiturran sin. compl.
  • tmh  Takitut
  • zh  依基多
  • zh  基图朗 sin. compl.
  • zh  阿马考勒 sin. compl.
  • zh  布卡-乌玛 sin. compl.
  • zh  阿马卡考勒 sin. compl.

Zaparoana, Amèrica > Perú

Definició
Fa uns 350 anys eren un grup extens que habitava la zona on ara se situa la ciutat d'Iquitos. Als anys 60 del segle XX hi havia cent parlants ja molt aculturats. Actualment només algunes persones grans parlen iquito. Per tant, es pot considerar la llengua pràcticament extingida.

Alguns autors consideren l'iquito i el cahuarano dues variants d'una mateixa llengua.