Back to top

Diccionari de llengües del món

Presentació
achí achí

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

  • ca  achí
  • ca  k'iche' de Baixa Verapaz sin. compl.
  • cy  Achí
  • cy  K'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
  • de  Achí
  • de  Achi' sin. compl.
  • de  K'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
  • de  Quiché de Baja Verapaz sin. compl.
  • en  Achi'
  • en  Achi sin. compl.
  • en  Achí sin. compl.
  • en  Baja Verapaz K'iche' sin. compl.
  • es  achí
  • es  achí sin. compl.
  • es  quiché de Baja Verapaz sin. compl.
  • eu  achiera
  • eu  achi sin. compl.
  • eu  k'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
  • fr  achi
  • fr  achí sin. compl.
  • fr  quiché de Baja Verapaz sin. compl.
  • gl  achí
  • gl  k'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
  • gn  achi
  • gn  kiche de Baja Verapaz sin. compl.
  • it  achí
  • it  k'iche' di Baja Verapaz sin. compl.
  • pt  achi
  • pt  k'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala

Definició
La llengua achí és molt propera al k'iche' i, per això, també es coneix com a k'iche' de Baixa Verapaz. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i l'Estat guatemalenc reconeixen l'achí i el k'iche' com a llengües diferents.

Algunes fonts distingeixen l'achí de Rabinal del de Cubulco com a dues variants dialectals o dues llengües diferents.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
achomawi achomawi

Palaihnih, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  achumawi
  • ca  achomawi sin. compl.
  • ca  palaihnih sin. compl.
  • ca  pit river sin. compl.
  • cy  Achumawi
  • cy  Achomawi sin. compl.
  • cy  Palaihnih sin. compl.
  • cy  Pit river sin. compl.
  • de  Achumawi
  • de  Achomawi sin. compl.
  • de  Palaihnihan sin. compl.
  • de  Pit River sin. compl.
  • en  Achumawi
  • en  Achomawi sin. compl.
  • en  Ahjumawi sin. compl.
  • en  Ajumawi sin. compl.
  • en  Palaihnihan sin. compl.
  • en  Pit River sin. compl.
  • es  achumawi
  • es  achomawi sin. compl.
  • es  palaihnih sin. compl.
  • es  pit river sin. compl.
  • fr  achumawi
  • fr  achomawi sin. compl.
  • fr  palaihnih sin. compl.
  • fr  pit river sin. compl.
  • gl  achumawi
  • gl  achomawi sin. compl.
  • gl  palaihnih sin. compl.
  • gl  pit river sin. compl.
  • gn  achumawi
  • gn  achomawi sin. compl.
  • gn  palaihnih sin. compl.
  • gn  pit river sin. compl.
  • it  achumawi
  • it  achomawi sin. compl.
  • it  palaihnih sin. compl.
  • it  pit river sin. compl.
  • pt  achumawi
  • pt  achomawi sin. compl.
  • pt  palaihnih sin. compl.
  • pt  pit river sin. compl.

Palaihnih, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Els achumawi vivien originalment al llarg del curs del Pit (també són anomenats indis del riu Pit), al nord-est de Califòrnia. La llengua achumawi presenta dos blocs dialectals: per una banda, el del curs alt del riu, que comprèn el hammawi, el qosalektawi (/ kosalektawi), el hewisedawi, l'astariwawi i l'atwamsini; per altra banda, el del curs baix del riu, que comprèn l'ajumawi o fall river, l'ilmawi, el itsatawi i el madesiwi.

L'achumawi i l'atsugewi són les dues llengües que formen la família palaihnih. No hi ha intel·ligibilitat mútua entre els parlants d'aquestes llengües. El nom de la família respon a una denominació klamath (p'laikni 'montanyer, persona de la zona alta') segons una font de mitjans segle XIX. S'han proposat relacions amb d'altres llengües o famílies, però no s'han trobat prou evidències.

Tan sols queden uns quants parlants de l'achumawi, tots d'edat avançada, de manera que la llengua es troba pràcticament extingida. Sembla que s'estan duent a terme alguns projectes de revitalització.
achual achual

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

  • ca  achuar
  • ca  achual sin. compl.
  • ca  achuar shiwiar sin. compl.
  • ca  ashuar sin. compl.
  • ca  jívaro sin. compl.
  • ca  maina sin. compl.
  • ca  shiwiar sin. compl.
  • ca  shuar sin. compl.
  • cod  achuar chicham (tacawart cicam)
  • cod  aents (tayents)
  • ar  أتشاوار ية
  • cy  Achuar
  • cy  Achual sin. compl.
  • cy  Achuar shiwiar sin. compl.
  • cy  Ashuar sin. compl.
  • cy  Jívaro sin. compl.
  • cy  Maina sin. compl.
  • cy  Shiwiar sin. compl.
  • cy  Shuar sin. compl.
  • de  Achuar
  • de  Achual sin. compl.
  • de  Achuale sin. compl.
  • de  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • de  Achuara sin. compl.
  • de  Ashuar sin. compl.
  • en  Achuar
  • en  Achual sin. compl.
  • en  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • en  Jivaro sin. compl.
  • en  Maina sin. compl.
  • en  Shiwiar sin. compl.
  • en  Shuar sin. compl.
  • es  achuar
  • es  achual sin. compl.
  • es  achuar shiwiar sin. compl.
  • es  ashuar sin. compl.
  • es  jívaro sin. compl.
  • es  maina sin. compl.
  • es  shiwiar sin. compl.
  • es  shuar sin. compl.
  • eu  achuarera
  • eu  achual sin. compl.
  • eu  achuar shiwiar sin. compl.
  • eu  ashuar sin. compl.
  • eu  jívaro sin. compl.
  • eu  maina sin. compl.
  • eu  shiwiar sin. compl.
  • eu  shuar sin. compl.
  • fr  achuar
  • fr  achual sin. compl.
  • fr  achuale sin. compl.
  • fr  achuar-shiwiar sin. compl.
  • fr  ashuar sin. compl.
  • fr  jivaro sin. compl.
  • fr  maina sin. compl.
  • fr  shiwiar sin. compl.
  • fr  shuar sin. compl.
  • gl  achuar
  • gl  achual sin. compl.
  • gl  achuar shiwiar sin. compl.
  • gl  ashuar sin. compl.
  • gl  maina sin. compl.
  • gl  shiwiar sin. compl.
  • gl  shuar sin. compl.
  • gl  xíbaro sin. compl.
  • gn  achuar
  • gn  achual sin. compl.
  • gn  achuar shiwiar sin. compl.
  • gn  ashuar sin. compl.
  • gn  jívaro sin. compl.
  • gn  maina sin. compl.
  • gn  shiwiar sin. compl.
  • gn  shuar sin. compl.
  • it  achuar
  • it  achual sin. compl.
  • it  achuar shiwiar sin. compl.
  • it  ashuar sin. compl.
  • it  jívaro sin. compl.
  • it  maina sin. compl.
  • it  shiwiar sin. compl.
  • it  shuar sin. compl.
  • ja  アチュアル語
  • ja  アシュアル語、アチュアル・シウィアル語、アチュアル語、ヒバロ語、マイナ語、シュワル語、シウィアル語 sin. compl.
  • nl  Achuar
  • nl  Achual sin. compl.
  • nl  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • nl  Jívaro sin. compl.
  • nl  Maina sin. compl.
  • nl  Shiwiar sin. compl.
  • nl  Shuar sin. compl.
  • pt  achuar
  • pt  achual sin. compl.
  • pt  achuar shiwiar sin. compl.
  • pt  ashuar sin. compl.
  • pt  jívaro sin. compl.
  • pt  maina sin. compl.
  • pt  shiwiar sin. compl.
  • pt  shuar sin. compl.
  • ru  Ачуар
  • ru  Шуар sin. compl.
  • ru  Ашуар sin. compl.
  • ru  Ачуал sin. compl.
  • ru  Майна sin. compl.
  • ru  Хибаро sin. compl.
  • ru  Хиваро sin. compl.
  • ru  Шивиар sin. compl.
  • ru  Шивьяр sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивиар sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивьяр sin. compl.
  • sw  Achuar
  • sw  Achual sin. compl.
  • sw  Achuar shiwiar sin. compl.
  • sw  Ashuar sin. compl.
  • sw  Jívaro sin. compl.
  • sw  Maina sin. compl.
  • sw  Shiwiar sin. compl.
  • sw  Shuar sin. compl.
  • tmh  Tacwart
  • zh  阿楚尔
  • zh  舒尔 sin. compl.
  • zh  什唯尔 sin. compl.
  • zh  阿楚尔 sin. compl.
  • zh  金瓦罗 sin. compl.
  • zh  玛依纳 sin. compl.
  • zh  阿楚阿尔 sin. compl.

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

Definició
En territori equatorià hi ha un cert bilingüisme achuar-shuar, a causa de la presència de la Federación de Centros Shuar a la zona occidental del territori achuar. A la regió que queda entre els rius Pastaza i Corrientes, alguns homes són bilingües achuar-quítxua. Encara hi ha força achuar monolingües.

Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.

Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.

Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
achuar achuar

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

  • ca  achuar
  • ca  achual sin. compl.
  • ca  achuar shiwiar sin. compl.
  • ca  ashuar sin. compl.
  • ca  jívaro sin. compl.
  • ca  maina sin. compl.
  • ca  shiwiar sin. compl.
  • ca  shuar sin. compl.
  • cod  achuar chicham (tacawart cicam)
  • cod  aents (tayents)
  • ar  أتشاوار ية
  • cy  Achuar
  • cy  Achual sin. compl.
  • cy  Achuar shiwiar sin. compl.
  • cy  Ashuar sin. compl.
  • cy  Jívaro sin. compl.
  • cy  Maina sin. compl.
  • cy  Shiwiar sin. compl.
  • cy  Shuar sin. compl.
  • de  Achuar
  • de  Achual sin. compl.
  • de  Achuale sin. compl.
  • de  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • de  Achuara sin. compl.
  • de  Ashuar sin. compl.
  • en  Achuar
  • en  Achual sin. compl.
  • en  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • en  Jivaro sin. compl.
  • en  Maina sin. compl.
  • en  Shiwiar sin. compl.
  • en  Shuar sin. compl.
  • es  achuar
  • es  achual sin. compl.
  • es  achuar shiwiar sin. compl.
  • es  ashuar sin. compl.
  • es  jívaro sin. compl.
  • es  maina sin. compl.
  • es  shiwiar sin. compl.
  • es  shuar sin. compl.
  • eu  achuarera
  • eu  achual sin. compl.
  • eu  achuar shiwiar sin. compl.
  • eu  ashuar sin. compl.
  • eu  jívaro sin. compl.
  • eu  maina sin. compl.
  • eu  shiwiar sin. compl.
  • eu  shuar sin. compl.
  • fr  achuar
  • fr  achual sin. compl.
  • fr  achuale sin. compl.
  • fr  achuar-shiwiar sin. compl.
  • fr  ashuar sin. compl.
  • fr  jivaro sin. compl.
  • fr  maina sin. compl.
  • fr  shiwiar sin. compl.
  • fr  shuar sin. compl.
  • gl  achuar
  • gl  achual sin. compl.
  • gl  achuar shiwiar sin. compl.
  • gl  ashuar sin. compl.
  • gl  maina sin. compl.
  • gl  shiwiar sin. compl.
  • gl  shuar sin. compl.
  • gl  xíbaro sin. compl.
  • gn  achuar
  • gn  achual sin. compl.
  • gn  achuar shiwiar sin. compl.
  • gn  ashuar sin. compl.
  • gn  jívaro sin. compl.
  • gn  maina sin. compl.
  • gn  shiwiar sin. compl.
  • gn  shuar sin. compl.
  • it  achuar
  • it  achual sin. compl.
  • it  achuar shiwiar sin. compl.
  • it  ashuar sin. compl.
  • it  jívaro sin. compl.
  • it  maina sin. compl.
  • it  shiwiar sin. compl.
  • it  shuar sin. compl.
  • ja  アチュアル語
  • ja  アシュアル語、アチュアル・シウィアル語、アチュアル語、ヒバロ語、マイナ語、シュワル語、シウィアル語 sin. compl.
  • nl  Achuar
  • nl  Achual sin. compl.
  • nl  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • nl  Jívaro sin. compl.
  • nl  Maina sin. compl.
  • nl  Shiwiar sin. compl.
  • nl  Shuar sin. compl.
  • pt  achuar
  • pt  achual sin. compl.
  • pt  achuar shiwiar sin. compl.
  • pt  ashuar sin. compl.
  • pt  jívaro sin. compl.
  • pt  maina sin. compl.
  • pt  shiwiar sin. compl.
  • pt  shuar sin. compl.
  • ru  Ачуар
  • ru  Шуар sin. compl.
  • ru  Ашуар sin. compl.
  • ru  Ачуал sin. compl.
  • ru  Майна sin. compl.
  • ru  Хибаро sin. compl.
  • ru  Хиваро sin. compl.
  • ru  Шивиар sin. compl.
  • ru  Шивьяр sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивиар sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивьяр sin. compl.
  • sw  Achuar
  • sw  Achual sin. compl.
  • sw  Achuar shiwiar sin. compl.
  • sw  Ashuar sin. compl.
  • sw  Jívaro sin. compl.
  • sw  Maina sin. compl.
  • sw  Shiwiar sin. compl.
  • sw  Shuar sin. compl.
  • tmh  Tacwart
  • zh  阿楚尔
  • zh  舒尔 sin. compl.
  • zh  什唯尔 sin. compl.
  • zh  阿楚尔 sin. compl.
  • zh  金瓦罗 sin. compl.
  • zh  玛依纳 sin. compl.
  • zh  阿楚阿尔 sin. compl.

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

Definició
En territori equatorià hi ha un cert bilingüisme achuar-shuar, a causa de la presència de la Federación de Centros Shuar a la zona occidental del territori achuar. A la regió que queda entre els rius Pastaza i Corrientes, alguns homes són bilingües achuar-quítxua. Encara hi ha força achuar monolingües.

Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.

Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.

Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
achuar shiwiar achuar shiwiar

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

  • ca  achuar
  • ca  achual sin. compl.
  • ca  achuar shiwiar sin. compl.
  • ca  ashuar sin. compl.
  • ca  jívaro sin. compl.
  • ca  maina sin. compl.
  • ca  shiwiar sin. compl.
  • ca  shuar sin. compl.
  • cod  achuar chicham (tacawart cicam)
  • cod  aents (tayents)
  • ar  أتشاوار ية
  • cy  Achuar
  • cy  Achual sin. compl.
  • cy  Achuar shiwiar sin. compl.
  • cy  Ashuar sin. compl.
  • cy  Jívaro sin. compl.
  • cy  Maina sin. compl.
  • cy  Shiwiar sin. compl.
  • cy  Shuar sin. compl.
  • de  Achuar
  • de  Achual sin. compl.
  • de  Achuale sin. compl.
  • de  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • de  Achuara sin. compl.
  • de  Ashuar sin. compl.
  • en  Achuar
  • en  Achual sin. compl.
  • en  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • en  Jivaro sin. compl.
  • en  Maina sin. compl.
  • en  Shiwiar sin. compl.
  • en  Shuar sin. compl.
  • es  achuar
  • es  achual sin. compl.
  • es  achuar shiwiar sin. compl.
  • es  ashuar sin. compl.
  • es  jívaro sin. compl.
  • es  maina sin. compl.
  • es  shiwiar sin. compl.
  • es  shuar sin. compl.
  • eu  achuarera
  • eu  achual sin. compl.
  • eu  achuar shiwiar sin. compl.
  • eu  ashuar sin. compl.
  • eu  jívaro sin. compl.
  • eu  maina sin. compl.
  • eu  shiwiar sin. compl.
  • eu  shuar sin. compl.
  • fr  achuar
  • fr  achual sin. compl.
  • fr  achuale sin. compl.
  • fr  achuar-shiwiar sin. compl.
  • fr  ashuar sin. compl.
  • fr  jivaro sin. compl.
  • fr  maina sin. compl.
  • fr  shiwiar sin. compl.
  • fr  shuar sin. compl.
  • gl  achuar
  • gl  achual sin. compl.
  • gl  achuar shiwiar sin. compl.
  • gl  ashuar sin. compl.
  • gl  maina sin. compl.
  • gl  shiwiar sin. compl.
  • gl  shuar sin. compl.
  • gl  xíbaro sin. compl.
  • gn  achuar
  • gn  achual sin. compl.
  • gn  achuar shiwiar sin. compl.
  • gn  ashuar sin. compl.
  • gn  jívaro sin. compl.
  • gn  maina sin. compl.
  • gn  shiwiar sin. compl.
  • gn  shuar sin. compl.
  • it  achuar
  • it  achual sin. compl.
  • it  achuar shiwiar sin. compl.
  • it  ashuar sin. compl.
  • it  jívaro sin. compl.
  • it  maina sin. compl.
  • it  shiwiar sin. compl.
  • it  shuar sin. compl.
  • ja  アチュアル語
  • ja  アシュアル語、アチュアル・シウィアル語、アチュアル語、ヒバロ語、マイナ語、シュワル語、シウィアル語 sin. compl.
  • nl  Achuar
  • nl  Achual sin. compl.
  • nl  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • nl  Jívaro sin. compl.
  • nl  Maina sin. compl.
  • nl  Shiwiar sin. compl.
  • nl  Shuar sin. compl.
  • pt  achuar
  • pt  achual sin. compl.
  • pt  achuar shiwiar sin. compl.
  • pt  ashuar sin. compl.
  • pt  jívaro sin. compl.
  • pt  maina sin. compl.
  • pt  shiwiar sin. compl.
  • pt  shuar sin. compl.
  • ru  Ачуар
  • ru  Шуар sin. compl.
  • ru  Ашуар sin. compl.
  • ru  Ачуал sin. compl.
  • ru  Майна sin. compl.
  • ru  Хибаро sin. compl.
  • ru  Хиваро sin. compl.
  • ru  Шивиар sin. compl.
  • ru  Шивьяр sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивиар sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивьяр sin. compl.
  • sw  Achuar
  • sw  Achual sin. compl.
  • sw  Achuar shiwiar sin. compl.
  • sw  Ashuar sin. compl.
  • sw  Jívaro sin. compl.
  • sw  Maina sin. compl.
  • sw  Shiwiar sin. compl.
  • sw  Shuar sin. compl.
  • tmh  Tacwart
  • zh  阿楚尔
  • zh  舒尔 sin. compl.
  • zh  什唯尔 sin. compl.
  • zh  阿楚尔 sin. compl.
  • zh  金瓦罗 sin. compl.
  • zh  玛依纳 sin. compl.
  • zh  阿楚阿尔 sin. compl.

Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú

Definició
En territori equatorià hi ha un cert bilingüisme achuar-shuar, a causa de la presència de la Federación de Centros Shuar a la zona occidental del territori achuar. A la regió que queda entre els rius Pastaza i Corrientes, alguns homes són bilingües achuar-quítxua. Encara hi ha força achuar monolingües.

Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.

Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.

Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
achumawi achumawi

Palaihnih, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  achumawi
  • ca  achomawi sin. compl.
  • ca  palaihnih sin. compl.
  • ca  pit river sin. compl.
  • cy  Achumawi
  • cy  Achomawi sin. compl.
  • cy  Palaihnih sin. compl.
  • cy  Pit river sin. compl.
  • de  Achumawi
  • de  Achomawi sin. compl.
  • de  Palaihnihan sin. compl.
  • de  Pit River sin. compl.
  • en  Achumawi
  • en  Achomawi sin. compl.
  • en  Ahjumawi sin. compl.
  • en  Ajumawi sin. compl.
  • en  Palaihnihan sin. compl.
  • en  Pit River sin. compl.
  • es  achumawi
  • es  achomawi sin. compl.
  • es  palaihnih sin. compl.
  • es  pit river sin. compl.
  • fr  achumawi
  • fr  achomawi sin. compl.
  • fr  palaihnih sin. compl.
  • fr  pit river sin. compl.
  • gl  achumawi
  • gl  achomawi sin. compl.
  • gl  palaihnih sin. compl.
  • gl  pit river sin. compl.
  • gn  achumawi
  • gn  achomawi sin. compl.
  • gn  palaihnih sin. compl.
  • gn  pit river sin. compl.
  • it  achumawi
  • it  achomawi sin. compl.
  • it  palaihnih sin. compl.
  • it  pit river sin. compl.
  • pt  achumawi
  • pt  achomawi sin. compl.
  • pt  palaihnih sin. compl.
  • pt  pit river sin. compl.

Palaihnih, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Els achumawi vivien originalment al llarg del curs del Pit (també són anomenats indis del riu Pit), al nord-est de Califòrnia. La llengua achumawi presenta dos blocs dialectals: per una banda, el del curs alt del riu, que comprèn el hammawi, el qosalektawi (/ kosalektawi), el hewisedawi, l'astariwawi i l'atwamsini; per altra banda, el del curs baix del riu, que comprèn l'ajumawi o fall river, l'ilmawi, el itsatawi i el madesiwi.

L'achumawi i l'atsugewi són les dues llengües que formen la família palaihnih. No hi ha intel·ligibilitat mútua entre els parlants d'aquestes llengües. El nom de la família respon a una denominació klamath (p'laikni 'montanyer, persona de la zona alta') segons una font de mitjans segle XIX. S'han proposat relacions amb d'altres llengües o famílies, però no s'han trobat prou evidències.

Tan sols queden uns quants parlants de l'achumawi, tots d'edat avançada, de manera que la llengua es troba pràcticament extingida. Sembla que s'estan duent a terme alguns projectes de revitalització.
adasen adasen

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  addasen tinguian
  • ca  addasen sin. compl.
  • ca  adasen itneg sin. compl.
  • ca  adasen
  • ar  أداسينية
  • cy  Addasen tinguian
  • cy  Addasen sin. compl.
  • cy  Adasen itneg sin. compl.
  • cy  Adasen
  • de  Addasen Tinguian
  • de  Addasen sin. compl.
  • de  Adasen Itneg sin. compl.
  • de  Adasen
  • en  Itneg Adasen
  • en  Addasen Tinguian sin. compl.
  • en  Addasen sin. compl.
  • en  Adasen
  • es  addasen tinguian
  • es  addasen sin. compl.
  • es  adasen itneg sin. compl.
  • es  adasen
  • eu  addasen
  • eu  addasen tinguian sin. compl.
  • eu  adasen itneg sin. compl.
  • eu  adasen sin. compl.
  • eu  adasenera
  • fr  adasen
  • fr  adasen itneg sin. compl.
  • fr  addasen sin. compl.
  • fr  addasen tinguian sin. compl.
  • gl  adasen
  • gl  adasen itneg sin. compl.
  • gl  addasen sin. compl.
  • gl  addasen tinguian sin. compl.
  • gn  adasen
  • gn  adasen itneg sin. compl.
  • gn  addasen sin. compl.
  • gn  addasen tinguian sin. compl.
  • it  adasen
  • it  adasen itneg sin. compl.
  • it  addasen sin. compl.
  • it  addasen tinggian sin. compl.
  • pt  adasen
  • pt  adasen itneg sin. compl.
  • pt  addasen sin. compl.
  • pt  addasen tinguian sin. compl.
  • zh  阿达森语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüístic adasen s'inclou dins el grup itneg (o tinggian), que forma part del conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

La llengua adasen és lingüisticament força pròxima a l'isnag, parlat zona nord de la província de Kalinga-Apayao.
adasen itneg adasen itneg

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  addasen tinguian
  • ca  addasen sin. compl.
  • ca  adasen itneg sin. compl.
  • ca  adasen
  • ar  أداسينية
  • cy  Addasen tinguian
  • cy  Addasen sin. compl.
  • cy  Adasen itneg sin. compl.
  • cy  Adasen
  • de  Addasen Tinguian
  • de  Addasen sin. compl.
  • de  Adasen Itneg sin. compl.
  • de  Adasen
  • en  Itneg Adasen
  • en  Addasen Tinguian sin. compl.
  • en  Addasen sin. compl.
  • en  Adasen
  • es  addasen tinguian
  • es  addasen sin. compl.
  • es  adasen itneg sin. compl.
  • es  adasen
  • eu  addasen
  • eu  addasen tinguian sin. compl.
  • eu  adasen itneg sin. compl.
  • eu  adasen sin. compl.
  • eu  adasenera
  • fr  adasen
  • fr  adasen itneg sin. compl.
  • fr  addasen sin. compl.
  • fr  addasen tinguian sin. compl.
  • gl  adasen
  • gl  adasen itneg sin. compl.
  • gl  addasen sin. compl.
  • gl  addasen tinguian sin. compl.
  • gn  adasen
  • gn  adasen itneg sin. compl.
  • gn  addasen sin. compl.
  • gn  addasen tinguian sin. compl.
  • it  adasen
  • it  adasen itneg sin. compl.
  • it  addasen sin. compl.
  • it  addasen tinggian sin. compl.
  • pt  adasen
  • pt  adasen itneg sin. compl.
  • pt  addasen sin. compl.
  • pt  addasen tinguian sin. compl.
  • zh  阿达森语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüístic adasen s'inclou dins el grup itneg (o tinggian), que forma part del conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

La llengua adasen és lingüisticament força pròxima a l'isnag, parlat zona nord de la província de Kalinga-Apayao.
addasen addasen

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  addasen tinguian
  • ca  addasen sin. compl.
  • ca  adasen itneg sin. compl.
  • ca  adasen
  • ar  أداسينية
  • cy  Addasen tinguian
  • cy  Addasen sin. compl.
  • cy  Adasen itneg sin. compl.
  • cy  Adasen
  • de  Addasen Tinguian
  • de  Addasen sin. compl.
  • de  Adasen Itneg sin. compl.
  • de  Adasen
  • en  Itneg Adasen
  • en  Addasen Tinguian sin. compl.
  • en  Addasen sin. compl.
  • en  Adasen
  • es  addasen tinguian
  • es  addasen sin. compl.
  • es  adasen itneg sin. compl.
  • es  adasen
  • eu  addasen
  • eu  addasen tinguian sin. compl.
  • eu  adasen itneg sin. compl.
  • eu  adasen sin. compl.
  • eu  adasenera
  • fr  adasen
  • fr  adasen itneg sin. compl.
  • fr  addasen sin. compl.
  • fr  addasen tinguian sin. compl.
  • gl  adasen
  • gl  adasen itneg sin. compl.
  • gl  addasen sin. compl.
  • gl  addasen tinguian sin. compl.
  • gn  adasen
  • gn  adasen itneg sin. compl.
  • gn  addasen sin. compl.
  • gn  addasen tinguian sin. compl.
  • it  adasen
  • it  adasen itneg sin. compl.
  • it  addasen sin. compl.
  • it  addasen tinggian sin. compl.
  • pt  adasen
  • pt  adasen itneg sin. compl.
  • pt  addasen sin. compl.
  • pt  addasen tinguian sin. compl.
  • zh  阿达森语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüístic adasen s'inclou dins el grup itneg (o tinggian), que forma part del conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

La llengua adasen és lingüisticament força pròxima a l'isnag, parlat zona nord de la província de Kalinga-Apayao.
addasen tinguian addasen tinguian

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  addasen tinguian
  • ca  addasen sin. compl.
  • ca  adasen itneg sin. compl.
  • ca  adasen
  • ar  أداسينية
  • cy  Addasen tinguian
  • cy  Addasen sin. compl.
  • cy  Adasen itneg sin. compl.
  • cy  Adasen
  • de  Addasen Tinguian
  • de  Addasen sin. compl.
  • de  Adasen Itneg sin. compl.
  • de  Adasen
  • en  Itneg Adasen
  • en  Addasen Tinguian sin. compl.
  • en  Addasen sin. compl.
  • en  Adasen
  • es  addasen tinguian
  • es  addasen sin. compl.
  • es  adasen itneg sin. compl.
  • es  adasen
  • eu  addasen
  • eu  addasen tinguian sin. compl.
  • eu  adasen itneg sin. compl.
  • eu  adasen sin. compl.
  • eu  adasenera
  • fr  adasen
  • fr  adasen itneg sin. compl.
  • fr  addasen sin. compl.
  • fr  addasen tinguian sin. compl.
  • gl  adasen
  • gl  adasen itneg sin. compl.
  • gl  addasen sin. compl.
  • gl  addasen tinguian sin. compl.
  • gn  adasen
  • gn  adasen itneg sin. compl.
  • gn  addasen sin. compl.
  • gn  addasen tinguian sin. compl.
  • it  adasen
  • it  adasen itneg sin. compl.
  • it  addasen sin. compl.
  • it  addasen tinggian sin. compl.
  • pt  adasen
  • pt  adasen itneg sin. compl.
  • pt  addasen sin. compl.
  • pt  addasen tinguian sin. compl.
  • zh  阿达森语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
El grup etnolingüístic adasen s'inclou dins el grup itneg (o tinggian), que forma part del conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

La llengua adasen és lingüisticament força pròxima a l'isnag, parlat zona nord de la província de Kalinga-Apayao.