Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  complement agent, n m
  • ca  ablatiu agent, n m sin. compl.
  • ca  agentiu, n m sin. compl.
  • es  ablativo agente
  • es  agentivo
  • es  complemento agente
  • fr  ablatif agent
  • fr  agentif
  • fr  complément d'agent
  • en  ablative of agent
  • en  agentive complement

Definició
En gramàtica tradicional, complement del verb en les oracions passives, que té un valor equivalent al subjecte de l'oració activa corresponent i va precedit de la preposició per.

Nota

  • Per exemple, pels estudiants en La conferència fou organitzada pels estudiants.
  • ca  alternança vocàlica, n f
  • ca  ablaut [de], n m sin. compl.
  • ca  apofonia, n f sin. compl.
  • es  ablaut
  • es  alternancia vocálica
  • es  apofonía
  • fr  ablaut
  • fr  alternance vocalique
  • fr  apophonie
  • en  ablaut
  • en  apophony
  • en  vowel alternation

Definició
Alternança condicionada morfològicament que es produeix per la variació vocàlica en el radical d'una forma lingüística.

Nota

  • Per exemple, l'alternança en anglés entre sing (present), sang (passat) i sung (participi de passat), o en català medieval entre vinc (primera persona del present d'indicatiu) i venc (primera persona del passat simple).
  • ca  truncament, n m
  • ca  abreujament, n m sin. compl.
  • es  abreviación
  • es  truncamiento
  • fr  troncation
  • en  clipping

Definició
Procediment de formació de mots consistent a reduir mots ja existents en la llengua sense alterar el significat ni la categoria sintàctica, especialment quan es tracta de formes lèxiques extenses d'ús freqüent.

Nota

  • Per exemple, la formació de mots com ara tele, prota a partir dels mots televisió i protagonista. Aquest procediment, usual en la llengua parlada, té l'efecte d'atorgar un caràcter menys formal al nou mot.
  • ca  abreujament, n m
  • es  abreviación
  • fr  abréviation
  • en  shortening

Definició
Procés de reducció de la quantitat fònica, especialment de les vocals.

Nota

  • En llatí clàssic, per exemple, tota vocal llarga seguida de vocal s'abreuja; per això VALĒS 'vals' té e llarga, i VALĔŌ 'valc', e breu.
  • ca  abreviació, n f
  • es  abreviación
  • fr  abréviation
  • en  abbreviation

Definició
Representació gràfica d'un mot o d'un sintagma per mitjà d'abreviatures, sigles o símbols.
  • ca  abreviatura, n m
  • es  abreviatura
  • fr  abréviation
  • fr  abréviature
  • en  abbreviation

Definició
Representació gràfica d'un mot o d'un sintagma per mitjà d'una o d'algunes de les seues lletres, com a mínim la inicial del mot o les inicials dels mots que integren el sintagma.

Nota

  • Les abreviatures, a diferència de les sigles i dels símbols, es tanquen generalment amb un punt, i excepcionalment amb una barra inclinada. Per exemple, C., de Crist, arit., de aritmètica, o c/, de carrer.
  • ca  absolut -a, adj
  • es  absoluto ‑ta
  • fr  absolu ‑ue
  • en  absolute

Definició
En fonètica, dit de la posició d'un so en relació amb una pausa llarga.

Nota

  • Quan el so precedeix la pausa es troba en posició final absoluta; quan la segueix, en inicial absoluta.
  • ca  absolut -a, adj
  • es  absoluto ‑ta
  • fr  absolu ‑ue
  • en  absolute

Definició
En sintaxi, dit de les construccions, categories lèxiques o categories gramaticals que no depenen de cap altre element oracional.

Nota

  • Per exemple, adjectiu absolut, construcció absoluta, ablatiu absolut, temps absolut, etc. S'oposa a relatiu.
  • ca  absolutiu, n m
  • es  absolutivo
  • fr  absolutif
  • en  absolutive

Definició
Cas gramatical que, en llengües com el basc, el georgià o l'esquimal, presenten tant el subjecte dels verbs intransitius com l'objecte dels transitius.

Nota

  • En aquest tipus de llengües, anomenades ergatives, el subjecte del verb transitiu apareix marcat amb un cas diferent de l'anterior, l'ergatiu. L'absolutiu és el cas no marcat. Per exemple, en les oracions basques Zure aita etorri da 'el teu pare ha vingut' i Nik zure aita ikusi dut 'jo he vist el teu pare', el subjecte del verb intransitiu de la primera i el complement directe de la segona estan en cas absolutiu i, per això, no tenen cap marca específica de cas (zure aita) i l'auxiliar verbal hi concorda mitjançant el prefix d- (da 'és' i dut 'he'), i això a diferència del subjecte del verb transitiu de la segona que està en cas ergatiu, i per això presenta la marca de cas ‑k (nik) i l'auxiliar verbal hi concorda mitjançant el sufix ‑t (dut 'he').
  • ca  absorció, n f
  • es  absorción
  • fr  absorption
  • en  absorption

Definició
En la teoria del règim i del lligam, procediment per mitjà del qual un element, normalment un clític o un afix, assumeix un cas abstracte o un paper temàtic que s'havia d'assignar a un determinat sintagma nominal.

Nota

  • En una oració com ara S'han construït molts edificis, el clític es (s') absorbeix el cas acusatiu que, en condicions normals, correspondria al sintagma nominal molts edificis; aquest sintagma, d'altra banda, passa a rebre cas nominatiu.