accent de mot
accent de mot
- ca accent de mot, n m
- ca accent lèxic, n m sin. compl.
- es acento de palabra
- es acento léxico
- fr accent de mot
- fr accent lexical
- en lexical stress
- en word stress
Definició
Accent que presenta una determinada síl·laba dins d'un mot.
Nota
- L'accent de mot pot ser lliure o fix. Atenent a l'accent de mot, es poden diferenciar els mots tònics, que són la majoria i tenen accent de mot, dels clítics, que no tenen accent de mot. Són tònics, per exemple, casa, córrer, bé, nostre o aquest, i clítics, l'article, les preposicions àtones o els pronoms febles.
accent demarcatiu
accent demarcatiu
- ca accent fix, n m
- ca accent demarcatiu, n m sin. compl.
- es acento demarcativo
- es acento fijo
- fr accent démarcatif
- fr accent fixe
- en bound stress
- en fixed stress
Definició
Accent que recau sempre sobre la mateixa posició sil·làbica dels mots.
Nota
- Per exemple, en txec l'accent recau sobre la primera síl·laba, en polonés sobre la penúltima i en francés sobre la darrera. S'oposa a accent lliure.
accent diacrític
accent diacrític
- ca accent diacrític, n m
- es acento diacrítico
- fr accent diacritique
- en diacritic accent
Definició
Accent gràfic que serveix per a establir una distinció formal entre mots que, en aplicació de les regles generals d'accentuació, no s'accentuarien gràficament.
Nota
- La reforma de l'any 2016 de l'ortografia catalana va reduir a quinze el nombre de mots amb accent diacrític preceptiu: bé —adverbi i nom masculí 'allò que proporciona un avantatge' (pl. béns)—, déu —nom masculí 'divinitat' (pl. déus)—, és —forma del verb ser—, mà —nom femení—, més —adverbi, quantitatiu i nom masculí 'signe de l'addició'—, món —nom masculí—, pèl —nom masculí—, què —relatiu (precedit de preposició), interrogatiu i nom masculí (pl. quès)—, sé —forma del verb saber—, sí —adverbi i nom masculí 'afirmació' (pl. sís)—, sòl —nom masculí 'superfície del terreny' (pl. sòls)—, són —forma del verb ser—, té —forma del verb tenir—, ús —nom masculí i primera persona del present d'indicatiu del verb usar en baleàric— i vós —pronom fort—; enfront de les respectives formes inaccentuades be, deu, es, ma, mes, mon, pel, que, se, si, sol, son, te, us i vos.
accent fix
accent fix
- ca accent fix, n m
- ca accent demarcatiu, n m sin. compl.
- es acento demarcativo
- es acento fijo
- fr accent démarcatif
- fr accent fixe
- en bound stress
- en fixed stress
Definició
Accent que recau sempre sobre la mateixa posició sil·làbica dels mots.
Nota
- Per exemple, en txec l'accent recau sobre la primera síl·laba, en polonés sobre la penúltima i en francés sobre la darrera. S'oposa a accent lliure.
accent gràfic
accent gràfic
- ca accent, n m
- ca accent gràfic, n m sin. compl.
- es acento
- es tilde
- fr accent
- en accent
Definició
En ortografia, signe escrit sobre una vocal segons les convencions de cada llengua per a assenyalar que pertany a la síl·laba més prominent, per a precisar-ne el timbre, per a indicar que s'han elidit determinats elements etimològics o per a distingir un mot d'un altre de significat diferent.
accent greu
accent greu
- ca accent greu, n m
- es acento grave
- fr accent grave
- en grave accent
Definició
Accent gràfic que consisteix en un traç inclinat del tipus (`).
Nota
- En català indica que la vocal és oberta: llunyà, comèdia, melòdic.
accent lèxic
accent lèxic
- ca accent de mot, n m
- ca accent lèxic, n m sin. compl.
- es acento de palabra
- es acento léxico
- fr accent de mot
- fr accent lexical
- en lexical stress
- en word stress
Definició
Accent que presenta una determinada síl·laba dins d'un mot.
Nota
- L'accent de mot pot ser lliure o fix. Atenent a l'accent de mot, es poden diferenciar els mots tònics, que són la majoria i tenen accent de mot, dels clítics, que no tenen accent de mot. Són tònics, per exemple, casa, córrer, bé, nostre o aquest, i clítics, l'article, les preposicions àtones o els pronoms febles.
accent lliure
accent lliure
- ca accent lliure, n m
- es acento libre
- fr accent libre
- en free stress
Definició
Accent que pot incidir sobre qualsevol de les síl·labes d'un mot i que pot tenir un caràcter contrastiu.
Nota
- En català, per exemple, un mot pot ser esdrúixol (estètica), pla (estàtic) o agut (estat). S'oposa a accent fix.
accent nuclear
accent nuclear
- ca accent de frase, n m
- ca accent contrastiu, n m sin. compl.
- ca accent d'èmfasi, n m sin. compl.
- ca accent nuclear, n m sin. compl.
- es acento contrastivo
- es acento de énfasis
- es acento de frase
- es acento nuclear
- fr accent contrastif
- fr accent de phrase
- fr accent emphatique
- fr accent nucléaire
- en contrastive stress
- en emphatic stress
- en nuclear pitch accent
- en phrase stress
Definició
Accent més prominent dins un sintagma o una frase, que queda destacat respecte a la resta d'accents.
Nota
- En situacions no marcades, l'accent de frase recau en la darrera síl·laba tònica de la seqüència; per exemple en la síl·laba ne del sintagma l'home amb barret negre i en la síl·laba pat de la frase o oració L'home amb barret negre sembla preocupat. Aquest patró accentual, però, es pot alterar quan es vol remarcar un altre mot o constituent de la seqüència. En l'oració anterior, per exemple, l'accent també podria recaure sobre la síl·laba tònica del mot home (si es vol fer referència expressa a un home per contraposició a una dona o un xiquet), del mot barret (per contraposició a una altra peça de roba) o del mot negre (per contraposició a un altre color).
accent primari
accent primari
- ca accent primari, n m
- ca accent principal, n m sin. compl.
- es acento primario
- es acento principal
- fr accent primaire
- fr accent principal
- en primary stress
Definició
Accent més fort o prominent d'una de les síl·labes d'un mot.
Nota
- Si un mot té un únic accent aquest és necessàriament el primari. S'oposa a accent secundari.
