desnodriment
desnodriment
- ca desnodriment, n m
- ca sagnia, n f sin. compl.
- es sangría
- fr bleeding
- en bleeding
Definició
Situació en què l'aplicació d'una regla crea un context que elimina la possibilitat d'aplicar una altra regla.
Nota
- En aquesta situació es diu que la primera regla desnodreix la segona. El terme desnodriment va ser introduït pel lingüísta Paul Kiparsky. Contrasta amb nodriment.
despalatalització
despalatalització
- ca despalatalització, n f
- es despalatalización
- fr dépalatalisation
- en depalatalization
Definició
Procés de pèrdua del tret palatal d'una articulació, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica.
Nota
- Per exemple, la despalatalització de la segona consonant en la pronúncia col·loquial valenciana llunt del mot lluny, o sincrònicament, la despalatalització parcial de /ʃ/ en seqüències com ara mateix zoo.
desplaçament
desplaçament
- ca translació, n f
- ca desplaçament, n m sin. compl.
- ca transposició, n f sin. compl.
- ca trasllat, n m sin. compl.
- es desplazamiento
- es movimiento
- es traslación
- es trasposición
- fr déplacement
- fr mouvement
- fr translation
- fr transposition
- en movement
- en transfer
Definició
En la terminologia de Lucien Tesnière, fenomen pel qual un mot experimenta un canvi de categoria lèxica amb l'ajuda d'un mot gramatical o translatiu.
desplaçament del sintagma nominal pesant
desplaçament del sintagma nominal pesant
- ca desplaçament del sintagma nominal pesant, n m
- es desplazamiento del sintagma nominal pesado
- fr déplacement du syntagme nominal pesant
- en heavy noun phrase shift
Definició
En gramàtica generativa, regla estilística que col·loca un sintagma nominal, normalment amb funció de complement directe, en l'última posició oracional a causa de la seua llargària i complexitat estructural.
Nota
- Aquest és el cas, per exemple, del sintagma nominal un llibre del meu autor favorit en l'oració Vaig comprar a Barcelona un llibre del meu autor favorit.
dessonorització
dessonorització
- ca ensordiment, n m
- ca dessonorització, n m sin. compl.
- es desonorización
- es ensordecimiento
- fr assourdissement
- fr dévoisement
- en devoicing
Definició
Procés de pèrdua del tret sonor d'una articulació, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica motivada pel context.
Nota
- Per exemple, l'ensordiment de les obstruents sonores en posició final absoluta o, diacrònicament, l'ensordiment de les sibilants sonores en el dialecte apitxat.
destinació
destinació
- ca meta, n f
- ca destinació, n f sin. compl.
- es destino
- es meta
- fr but
- en goal
Definició
Paper semàntic que designa la destinació d'un moviment o intercanvi.
Nota
- Aquesta destinació pot ser animada, com en Portar roses a algú, en què algú assumeix el paper de meta, o inanimada, com en Anar a València, en què València assumeix aquest paper.
destinador
destinador
- ca emissor, n m
- ca destinador, n m sin. compl.
- ca locutor, n m sin. compl.
- ca subjecte de l'enunciació, n m sin. compl.
- es destinador
- es emisor
- es locutor
- es sujeto de la enunciación
- fr destinateur
- fr émetteur
- fr locuteur
- fr sujet de l'énonciation
- en sender
- en speaker
Definició
En la teoria de la comunicació, agent animat o aparell que produeix un missatge d'acord amb les regles d'un codi determinat, a través d'un canal i que va adreçat a un receptor.
Nota
- En lingüística, el terme emissor s'utilitza normalment amb un sentit més restrictiu; concretament, com la persona que codifica un missatge i realitza un acte de parla. En la terminologia de Roman Jakobson s'anomena destinador.
destinador
destinador
- ca destinador, n m
- es destinador
- fr destinateur
- en sender
- en speaker
Definició
En la terminologia de Roman Jakobson i, en general, en la terminologia utilitzada en semiòtica, subjecte de l'enunciació.
Nota
- En altres terminologies equival a parlant, a emissor o a enunciador. Contrasta amb destinatari.
destinatari
destinatari
- ca destinatari, n m
- es destinatario
- fr destinataire
- en receiver
Definició
En el model actancial de Lucien Tesnière, persona a qui es dirigeix l'esdeveniment verbal o en benefici de la qual es realitza.
Nota
- És el cas del sintagma a la seua estimada en l'oració Albert escriu un sonet a la seua estimada.
destinatari
destinatari
- ca destinatari, n m
- es destinatario
- fr destinataire
- en receiver
Definició
En la terminologia de Roman Jakobson i, en general, en la terminologia utilitzada en semiòtica, instància discursiva a qui va destinada l'enunciació.
Nota
- En altres terminologies equival a oient, receptor o enunciatari. Contrasta amb destinador.
