designació
designació
- ca denotació, n f
- ca denominació, n f sin. compl.
- ca designació, n f sin. compl.
- ca referència, n f sin. compl.
- es denominación
- es denotación
- es designación
- fr dénomination
- fr dénotation
- fr désignation
- en denomination
- en denotation
- en designation
Definició
Operació a través de la qual s'estableix una correspondència o una associació entre un signe lingüístic i un concepte o referent.
Nota
- La funció denotativa per excel·lència és realitzada pels noms propis i pels sintagmes definits, en la mesura que designen entitats unívocament identificables.
designació
designació
- ca referència, n f
- ca denotació, n f sin. compl.
- ca designació, n f sin. compl.
- ca extensió, n f sin. compl.
- es referencia
- fr référence
- en reference
Definició
Relació semàntica establida entre una expressió lingüística i l'entitat del món real o conceptual que designa.
Nota
- Gottlob Frege establí una clara diferència entre la referència i el sentit d'una expressió. Dues expressions com ara l'estrella del matí i l'estrella de la nit tenen la mateixa referència, per tal com totes dues denoten el planeta Venus, però diferents sentits, ja que defineixen l'objecte de maneres diferents. Des d'aquesta perspectiva, referència és sinònim de denotació, designació i extensió.
designador
designador
- ca significant, n m
- ca designador, n m sin. compl.
- es designador
- es significante
- fr désignateur
- fr signifiant
- en designator
- en signifiant
- en signifier
Definició
Imatge acústica o material que es troba lligada a un significat o concepte amb el qual forma el signe lingüístic.
Nota
- La propietat més característica del significant d'un signe lingüístic és la linealitat, per tal com els elements que l'integren se succeeixen en el temps formant una cadena i diferenciant-se així d'altres tipus de signes. El terme equivalent designador va ser proposat pel filòsof i semiòtic nord-americà Charles W. Morris.
designador
designador
- ca designador, n m
- es designador
- fr désignateur
- en designator
Definició
En la terminologia de Roman Jakobson, categoria gramatical que caracteritza un únic element relatat (l'esdeveniment o els protagonistes del relat).
Nota
- El gènere, el nombre i la persona són, per exemple, designadors. S'oposa a connector.
designador rígid
designador rígid
- ca designador rígid, n m
- es designador rígido
- fr désignateur rigide
- en rigid designator
Definició
En lògica i semàntica, característica semàntica dels noms propis relacionada amb el fet que tenen una referència constant i han de ser traduïts com a constants lògiques.
designans [la]
designans [la]
- ca signe lingüístic, n m
- ca designans [la], n m sin. compl.
- es designans
- es signo lingüístico
- fr designans
- fr signe linguistique
- en designans
- en linguistic sign
Definició
Associació particular que s'estableix entre un concepte i una imatge acústica o, de manera més precisa, entre un significat i un significant.
Nota
- Per a Ferdinand de Saussure, les principals propietats del signe lingüístic són la linealitat, la inseparabilitat dels dos constituents que l'integren i el caràcter arbitrari, immotivat o no obligatori de la relació establida entre aquests constituents. La suposada arbitrarietat del signe lingüístic va ser criticada per Émile Benveniste, per a qui la relació entre significant i significat no sols respon a un costum sinó que és obligatòria per a tots els membres de la comunitat lingüística. El terme signe lingüístic permet substituir-ne un altre de més tradicional i ambigu, el de mot. La denominació equivalent designans va ser proposada pel filòsof i semiòtic nord-americà Charles W. Morris.
designatum [la]
designatum [la]
- ca significat, n m
- ca designatum [la], n m sin. compl.
- es designatum
- es significado
- fr designatum
- fr signifié
- en designatum
- en meaning
Definició
Concepte o contingut semàntic que es troba lligat a un significant amb el qual forma el signe lingüístic.
Nota
- Aquest valor del terme significat correspon a la concepció saussureana del signe lingüístic. El concepte de significat varia segons el corrent lingüístic. Així, per exemple, per a l'estructuralisme europeu té un caràcter clarament mentalista, enfront de l'estructuralisme americà, que delimita el significat únicament a partir de les reaccions externes (les respostes) provocades per un signe (l'estímul); d'altres concepcions consideren el significat com una funció que relaciona signes amb objectes o estats de coses. El sinònim designatum, terme escolàstic représ per Louis Hjelmslev per a indicar la substància del contingut, va ser utilitzat per Charles W. Morris per a referir-se al significat en un model bilateral del signe (o designans). Tradicionalment, es diferencien diversos tipus de significat segons el factor que més contribuïsca en la interpretació d'un signe. Es parla, així, de significat connotatiu, afectiu, emotiu o expressiu (per a referir-se als aspectes més subjectius del significat d'un signe), de significat denotatiu, referencial o extensional (que remet als objectes o estats de coses designats per un signe), de significat contextual, situacional, social o interpersonal (que remet a les diferències d'interpretació d'un signe condicionades per aspectes extralingüístics), de significat textual o discursiu (que remet a les diferències d'interpretació d'un signe condicionades pel text o discurs en què s'insereix). Tenint en compte el tipus de signe lingüístic, es pot diferenciar el significat lèxic (el significat dels lexemes definible com a entrada de diccionari) del significat gramatical (el significat dels morfemes o paraules gramaticals, que expressen propietats com el gènere, el nombre, la persona, etc., o relacions de determinació, subordinació, referència, quantificació, etc.).
desinència
desinència
- ca desinència, n f
- ca afix flexiu, n f sin. compl.
- ca monema gramatical, n f sin. compl.
- ca morfema flexiu, n f sin. compl.
- es desinencia
- fr désinence
- en desinence
- en ending
Definició
Afix flexiu que se sol col·locar-se al final del tema de verbs, noms, pronoms, adjectius i articles.
Nota
- Indica les categories gramaticals de persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte, en el verb, i de gènere, nombre i cas, en la resta de categories lèxiques. Per exemple, l'afix ‑s de mots com ara ells, cases, forts és una desinència de nombre.
desinència verbal
desinència verbal
- ca desinència verbal, n f
- es desinencia verbal
- fr désinance verbale
- en verbal desinence
Definició
Sufix o conjunt de sufixos flexius amb què s'expressen les propietats gramaticals de temps, aspecte i mode, i de persona i nombre en el verb.
Nota
- Per exemple, la desinència ‑rem de la forma verbal viurem, formada pel sufix de temps, aspecte i mode ‑re-, i el sufix de persona i nombre ‑m.
deslabialització
deslabialització
- ca deslabialització, n f
- es deslabialización
- fr délabialisation
- en delabialization
Definició
Procés de pèrdua del tret labial d'una articulació, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica.
Nota
- Per exemple, la realització deslabialitzada de la m de circumstància quan es realitza circu[n]stància.
