derivació mediata
derivació mediata
- ca derivació mediata, n f
- es derivación mediata
- fr dérivation médiate
- en mediate derivation
Definició
Derivació en què intervenen infixos i sufixos, com en sant-or-al.
derivació parasintètica
derivació parasintètica
- ca parasíntesi, n f
- ca derivació parasintètica, n f sin. compl.
- es derivación parasintética
- es parasíntesis
- fr dérivation parasynthétique
- fr parasynthèse
- en parasynthesis
- en parasynthetic derivation
Definició
Procés de formació de mots en què concorren la composició i la sufixació, de manera que el mot resultant és alhora compost i derivat.
Nota
- Per exemple, la formació del mot picapedrer, en què la composició (pica + pedr(a)) i la derivació és simultània, ja que no existeix ni el mot compost picapedra ni el mot derivat pedrer.
derivació parasintètica
derivació parasintètica
- ca parasíntesi, n f
- ca derivació parasintètica, n f sin. compl.
- es derivación parasintética
- es parasíntesis
- fr dérivation parasynthétique
- fr parasynthèse
- en parasynthesis
- en parasynthetic derivation
Definició
Procés de formació de mots per l'addició simultània d'un prefix i d'un sufix, de manera que sense un dels afixos el mot no existeix en la llengua.
Nota
- Aquest tret distingeix la parasíntesi de la composició, amb la qual no s'ha de confondre. Els mots formats pel procediment de la parasíntesi són verbs o noms i adjectius deverbals, i reben el nom de mots parasintètics. Per exemple, abonyegar o espitregar formats per l'addició simultània de a- i ‑eg(ar) i de es- i ‑eg(ar), respectivament.
derivació regressiva
derivació regressiva
- ca derivació regressiva, n f
- es derivación regresiva
- fr dérivation régressive
- en backformation
Definició
Derivació en què, a partir de l'anàlisi de l'estructura morfològica d'un mot, es forma una nova unitat més reduïda i d'una categoria lèxica diferent.
Nota
- Per exemple, la formació del nom pesca a partir del verb pescar.
derivació zero
derivació zero
- ca derivació zero, n f
- ca conversió, n f sin. compl.
- ca derivació impròpia, n f sin. compl.
- ca habilitació, n f sin. compl.
- ca hipòstasi, n f sin. compl.
- ca metàbasi, n f sin. compl.
- ca transcategorització, n f sin. compl.
- es conversión
- es derivación cero
- es derivación impropia
- es habilitación
- es hipostasis
- es metábasis
- es transcategorización
- fr conversion
- fr dérivation impropre
- fr dérivation zéro
- fr hypostase
- fr transcatégorisation
- en converseness
- en hypostasis
- en transcategorization
- en zero derivation
Definició
Derivació que canvia la categoria lèxica d'un mot sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal en el radical.
Nota
- Per exemple, la conversió de l'adjectiu dolç en un substantiu en oracions com ara M'agrada molt el dolç.
derivat
derivat
- ca mot derivat, n m
- ca derivat, n m sin. compl.
- es derivado
- es palabra derivada
- fr dérivé
- fr mot dérivé
- en derivative
- en derived word
Definició
Mot format per mitjà de l'addició d'un prefix o d'un sufix a un radical.
Nota
- Així, asimètric, derivat de simètric, o menjador, derivat de menjar.
derivat
derivat
- ca derivat, n m
- es derivado
- fr dérivé
- en derived
Definició
En un sistema formal, element que es defineix a partir d'un altre element del sistema.
Nota
- S'oposa a primitiu. En la gramàtica de Montague, per exemple, el verb transitiu i l'intransitiu són elements derivats, ja que són caracteritzats a partir d'unes altres categories sintàctiques: el verb transitiu és una categoria que exigeix un sintagma nominal per convertir-se en verb intransitiu; el verb intransitiu, alhora, és una categoria que exigeix un sintagma nominal per convertir-se en oració.
derivatiu
derivatiu
- ca derivatiu, n m
- es derivativo
- fr dérivatif
- en derivative
Definició
En glossemàtica, plerema marginal, això és, afix que afegit a un radical (o plerema central) dona lloc a una nova unitat lèxica.
desaspiració
desaspiració
- ca desaspiració, n f
- es desaspiración
- fr désaspiration
- en deaspiration
Definició
Procés pel qual un so aspirat perd aquesta característica, per un canvi diacrònic o bé per una alternança sincrònica producte d'una variació combinatòria.
desassociació
desassociació
- ca desassociació, n f
- es desasociación
- fr désassociation
- en delinking
Definició
En fonologia autosegmental, procés fonològic d'eliminació d'una línia d'associació que deixa elements flotants.
