biga Benkelman
biga Benkelman
Enginyeria del transport
- ca biga Benkelman, n f
- es viga Benkelman
- en Benkelman beam
Enginyeria del transport
Definició
Equip d'^auscultació^, la mesura de la qual s'ha utilitzat tradicionalment com a ^deflexió^ patró per a determinar les necessitats de rehabilitació estructural de ^ferms^ flexibles i semirígids, constituït per un braç de palanca a l'extrem final del qual hi ha un comparador en què es mesura la deflexió produïda a l'extrem inicial, que se situa entre les dues rodes bessones d'un ^eix tipus^ de 13 t.
Els diversos mètodes operatius es descriuen en la norma NLT-356.
Els diversos mètodes operatius es descriuen en la norma NLT-356.
biga centradora
biga centradora
Enginyeria de la construcció
- ca biga centradora, n f
- es viga centradora
- en ground beam
Enginyeria de la construcció
Definició
Biga disposada entre una ^sabata de mitgera^ i una sabata interior per a reduir l'excentricitat de càrrega experimentada per la primera.
biga de gran cantell
biga de gran cantell
Enginyeria de la construcció
- ca biga de gran cantell, n f
- es viga de gran canto
- en deep beam
Enginyeria de la construcció
Definició
Biga recta que presenta una relació reduïda entre la llum i el cantell, de manera que no li és aplicable el càlcul convencional basat en el ^principi de Bernoulli^.
D'acord amb la instrucció EHE, una biga és de gran cantell quan la relació entre la llum i el cantell és inferior a 2, si és simplement recolzada, o de 2,5, en el cas d'una biga contínua.
D'acord amb la instrucció EHE, una biga és de gran cantell quan la relació entre la llum i el cantell és inferior a 2, si és simplement recolzada, o de 2,5, en el cas d'una biga contínua.
biga de lligat
biga de lligat
Enginyeria de la construcció
- ca biga de lligat, n f
- es viga de atado
- en ground beam
Enginyeria de la construcció
Definició
Biga disposada entre les sabates d'un edifici per a reduir-ne els assentaments diferencials o els possibles moviments horitzontals relatius.
biga de vora
biga de vora
Enginyeria de la construcció
- ca biga de vora, n f
- ca congreny perimètric, n m sin. compl.
- ca encercolament perimètric, n m sin. compl.
- es viga de borde
- en edge beam
Enginyeria de la construcció
Definició
Biga massissa de formigó armat formada al llarg del perímetre d'una llosa d'edificació bidireccional per a enrigidir-la i alhora contribuir a resistir les torsions de vora, com també millorar la connexió de la llosa amb els pilars exteriors.
biga enjovada
biga enjovada
Enginyeria de la construcció
- ca biga enjovada, n f
- es viga embrochalada
Enginyeria de la construcció
Definició
Biga que recolza en un ^jou^.
biga enrigidora
biga enrigidora
Enginyeria de la construcció
- ca biga enrigidora, n f
- es viga rigidizadora
- en stiffening beam
Enginyeria de la construcció
Definició
Element estructural emprat per a enrigidir l'estructura d'edificis de gran alçària davant d'accions horitzontals, consistent en una biga o un conjunt de bigues de gran cantell susceptible de vincular i coaccionar la deformació vertical dels elements estructurals verticals, com ara pilars, pantalles o nuclis.
bigueta
bigueta
Enginyeria de la construcció
- ca bigueta, n f
- es vigueta
- en floor joist
Enginyeria de la construcció
Definició
Biga petita, de fusta, de metall, de ceràmica o de formigó, emprada per a formar sostres unidireccionals i recolzar els elements d'entrebigat.
Modernament s'empren biguetes de formigó prefabricat armades o pretensades. Es distingeix entre biguetes resistents, les quals concentren la funció portant del sostre, i biguetes semiresistents o semibiguetes, les quals treballen solidàriament amb la part de formigó superior abocat in situ tot formant una secció resistent composta. En aquest segon cas, la construcció del sostre requereix l'ús de cintres (generalment a base de ^sotaponts^ i de puntals). La bigueta de sola rectangular i gelosia metàl·lica constitueix un tipus de semibigueta armada força emprat.
Modernament s'empren biguetes de formigó prefabricat armades o pretensades. Es distingeix entre biguetes resistents, les quals concentren la funció portant del sostre, i biguetes semiresistents o semibiguetes, les quals treballen solidàriament amb la part de formigó superior abocat in situ tot formant una secció resistent composta. En aquest segon cas, la construcció del sostre requereix l'ús de cintres (generalment a base de ^sotaponts^ i de puntals). La bigueta de sola rectangular i gelosia metàl·lica constitueix un tipus de semibigueta armada força emprat.
bioacumulació
bioacumulació
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca bioacumulació, n f
- es bioacumulación
- en bioaccumulation
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés d'acumulació progressiva d'elements o de compostos químics en uns òrgans determinats dels éssers vius, com a resposta a la seva incapacitat per a assimilar-los i transformar-los.
biodisc
biodisc
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca biodisc, n m
- es biodisco
- en rotating biological contactor
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Sistema de tractament biològic d'^aigua residual^ que consisteix en una sèrie de discos circulars submergits parcialment damunt els quals creix un cultiu de microorganismes en forma de ^biopel·lícula^ que degrada la matèria orgànica.
Els discos es troben situats en un eix que els fa girar lentament per afavorir l'aeració del líquid i permetre així la degradació de la matèria orgànica per via aeròbica.
Els discos es troben situats en un eix que els fa girar lentament per afavorir l'aeració del líquid i permetre així la degradació de la matèria orgànica per via aeròbica.
