Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  símbol fictici, n m
  • ca  delta, n f sin. compl.
  • es  delta
  • es  símbolo ficticio
  • fr  delta
  • fr  symbole postiche
  • en  delta
  • en  dummy symbol

Definició
En els primers models de gramàtica generativa, símbol, corresponent a una delta majúscula (Δ), que marca el lloc d'una estructura sintagmàtica en el qual s'ha d'inserir posteriorment material lèxic.
  • ca  demostratiu, n m
  • es  demostrativo
  • fr  démonstratif
  • en  demonstrative

Definició
Determinant, pronom o adverbi que té una funció díctica i indica localització espacial o temporal respecte al lloc en què se situen els interlocutors de l'acte de parla o respecte al moment en què es realitza l'acte de parla.

Nota

  • Per exemple, en l'oració Agafa aquest llibre, el demostratiu aquest indica que es tracta d'un llibre pròxim al parlant, i en No tornarem aquesta nit, que es tracta de la nit del dia en curs. En determinats contextos, també poden tenir una funció anafòrica i referir-se a elements apareguts en el discurs previ. Per exemple, en Vingueren Lluís i Pere. Aquell portà un pastís; aquest, una ampolla de cava, el demostratiu aquell fa referència a Lluís i el demostratiu aquest a Pere. En El vaig veure quan es va casar, però no l'he tornat a veure després d'eixe dia, el demostratiu eixe també té un valor anafòric, ja que té com a antecedent l'expressió temporal quan es va casar ('el dia en què es va casar'). Són demostratius els determinants aquest/este, aqueix/eixe i aquell (i les variants flexives), els pronoms açò, això i allò, els adverbis de lloc ací, aquí, allí i allà, a més del castellanisme ahí, usat col·loquialment en valencià, i l'adverbi de manera així. Hi ha autors que també inclouen en la classe dels demostratius els adverbis de temps díctics (ara, ahir, demà, enguany) o anafòrics (aleshores, llavors).
demostratiu reforçat demostratiu reforçat

  • ca  demostratiu reforçat, n m
  • es  demostrativo reforzado
  • fr  démonstratif renforcé
  • en  reinforced demonstrative

Definició
Demostratiu que presenta la forma aqu- provinent del llatí ACCU-, que s'afegí en llatí vulgar als demostratius del llatí clàssic quan s'afeblí el valor díctic.

Nota

  • Són demostratius reforçats aquest, aqueix i aquell i les variants morfològiques.
demostratiu simple demostratiu simple

  • ca  demostratiu simple, n m
  • es  demostrativo simple
  • fr  démonstratif non renforcé
  • en  not reinforced demonstrative

Definició
Demostratiu que no presenta la forma aqu-.

Nota

  • Són demostratius simples est (o este) i eix (o eixe) i les variants morfològiques.
  • ca  denotació, n f
  • ca  denominació, n f sin. compl.
  • ca  designació, n f sin. compl.
  • ca  referència, n f sin. compl.
  • es  denominación
  • es  denotación
  • es  designación
  • fr  dénomination
  • fr  dénotation
  • fr  désignation
  • en  denomination
  • en  denotation
  • en  designation

Definició
Operació a través de la qual s'estableix una correspondència o una associació entre un signe lingüístic i un concepte o referent.

Nota

  • La funció denotativa per excel·lència és realitzada pels noms propis i pels sintagmes definits, en la mesura que designen entitats unívocament identificables.
  • ca  denotació, n f
  • ca  denominació, n f sin. compl.
  • ca  designació, n f sin. compl.
  • ca  referència, n f sin. compl.
  • es  denominación
  • es  denotación
  • es  designación
  • fr  dénomination
  • fr  dénotation
  • fr  désignation
  • en  denomination
  • en  denotation
  • en  designation

Definició
Operació a través de la qual s'estableix una correspondència o una associació entre un signe lingüístic i un concepte o referent.

Nota

  • La funció denotativa per excel·lència és realitzada pels noms propis i pels sintagmes definits, en la mesura que designen entitats unívocament identificables.
  • ca  referència, n f
  • ca  denotació, n f sin. compl.
  • ca  designació, n f sin. compl.
  • ca  extensió, n f sin. compl.
  • es  referencia
  • fr  référence
  • en  reference

Definició
Relació semàntica establida entre una expressió lingüística i l'entitat del món real o conceptual que designa.

Nota

  • Gottlob Frege establí una clara diferència entre la referència i el sentit d'una expressió. Dues expressions com ara l'estrella del matí i l'estrella de la nit tenen la mateixa referència, per tal com totes dues denoten el planeta Venus, però diferents sentits, ja que defineixen l'objecte de maneres diferents. Des d'aquesta perspectiva, referència és sinònim de denotació, designació i extensió.
  • ca  referent, n m
  • ca  denotatum [la], n m sin. compl.
  • es  denotatum
  • es  referente
  • fr  denotatum
  • fr  référent
  • en  denotatum
  • en  referent

Definició
Entitat del món real o conceptual a què remet una expressió lingüística.

Nota

  • En la terminologia de Charles W. Morris també s'anomena denotatum.
  • ca  dens -a, adj
  • ca  centrífug -a, adj sin. compl.
  • ca  compacte -a, adj sin. compl.
  • es  centrífugo ‑ga
  • es  compacto ‑ta
  • es  denso ‑sa
  • fr  centrifuge
  • fr  compact ‑acte
  • fr  dense
  • en  compact

Definició
Dit del tret de sonoritat postulat per Roman Jakobson i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius intrínsecs que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una concentració de l'energia en una regió central i relativament estreta de l'espectre auditiu, que va acompanyada d'un augment de l'energia total.

Nota

  • Articulatòriament, són centrífugs i presenten un ressonador en forma de trompeta. Són denses les vocals obertes i les consonants velars i palatals. S'oposa a difús.
  • ca  dentalització, n f
  • es  dentalización
  • fr  dentalisation
  • en  dentalization

Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no dental esdevé dental a causa de l'assimilació a una altra articulació dental contigua.

Nota

  • Les alveolars /n, l/, per exemple, es dentalitzen en mots com ara pont o molt.