datiu ètic
datiu ètic
- ca datiu ètic, n m
- ca datiu d'interés, n m sin. compl.
- es dativo ético
- fr datif éthique
- en ethical dative
Definició
Datiu usat amb formes pronominals amb les quals es remarca la relació afectiva entre una persona (normalment la primera) i l'esdeveniment verbal.
Nota
- En les llengües sense flexió casual, es conserven usos paral·lels de caràcter pronominal: El meu fill m'ho ha aprovat tot.
datiu possessiu
datiu possessiu
- ca datiu possessiu, n m
- ca datiu de possessió, n m sin. compl.
- ca datiu enèrgic, n m sin. compl.
- ca datiu simpatètic, n m sin. compl.
- es dativo de posesión
- es dativo posesivo
- fr datif de possession
- fr datif possessif
- en dative of possession
- en possessive dative
Definició
Datiu que s'utilitza en lloc d'un genitiu o un pronom possessiu per a assenyalar el posseïdor.
Nota
- En les llengües sense flexió casual es pot trobar un ús equivalent en construccions pronominals, com en l'oració No li he vist la cara, en què li indica el posseïdor de la cara.
datiu simpatètic
datiu simpatètic
- ca datiu possessiu, n m
- ca datiu de possessió, n m sin. compl.
- ca datiu enèrgic, n m sin. compl.
- ca datiu simpatètic, n m sin. compl.
- es dativo de posesión
- es dativo posesivo
- fr datif de possession
- fr datif possessif
- en dative of possession
- en possessive dative
Definició
Datiu que s'utilitza en lloc d'un genitiu o un pronom possessiu per a assenyalar el posseïdor.
Nota
- En les llengües sense flexió casual es pot trobar un ús equivalent en construccions pronominals, com en l'oració No li he vist la cara, en què li indica el posseïdor de la cara.
de cap a cap
de cap a cap
- ca de cap a cap, adj
- es de extremo a extremo
- fr across-the-board
- en across-the-board
Definició
En gramàtica generativa, dit del principi i de l'aplicació del principi formulat per Edwin S. Williams segons el qual si una regla pot operar en una estructura coordinada ha d'afectar tots els elements coordinats.
Nota
- Per exemple, la regla de buidatge elideix el verb d'una oració que està coordinada amb una altra de prèvia en què ja apareix aquest verb. La gramaticalitat dubtosa de Joan fa matemàtiques, Amèlia físiques i Marta fa químiques es deu al fet que el buidatge no s'ha aplicat de cap a cap, això és, s'ha aplicat a la segona oració però no a la tercera.
declinació
declinació
- ca declinació, n f
- es declinación
- fr déclinaison
- en declension
Definició
Flexió nominal que presenten algunes llengües com el llatí, el grec, l'alemany o el basc.
Nota
- La declinació comporta totes les possibles variacions de forma i funció que poden experimentar noms, adjectius, determinants i pronoms per mitjà d'afixos desinencials de cas, nombre o gènere. Les llengües amb declinació són sintètiques. En les llengües analítiques es parla, per paral·lelisme amb la declinació flexiva, de declinació preposicional i de declinació sintàctica. En la primera, les funcions sintàctiques s'indiquen per mitjà de l'addició de preposicions als mots; en la segona, a partir de l'ordre dels mots dins de l'oració.
decurs
decurs
- ca decurs, n m
- es decurso
- fr décours
- en discourse
Definició
En glossemàtica, cadena parlada, per oposició al sistema de la llengua.
defectivitat
defectivitat
- ca defectivitat, n f
- es defectividad
- fr défectivité
- en defectivity
Definició
Manca d'una o de més d'una forma en el paradigma flexiu d'un mot.
Nota
- És el cas, per exemple, del verb caldre, usat només en tercera persona del singular o del plural i en les formes no finites, o del nom estenalles, usat només en la forma de plural tant si designa una unitat (les úniques estenalles que tinc) com diverses (moltes estenalles). La categoria afectada per aquesta mancança s'anomena defectiva.
definició
definició
- ca definició, n f
- es definición
- fr définition
- en definition
Definició
En lexicografia, expressió lingüística, normalment en forma de paràfrasi de l'entrada d'un diccionari, amb què es dona compte del significat d'una unitat lèxica.
definició
definició
- ca definició, n f
- es definición
- fr définition
- en definition
Definició
Delimitació d'un signe o d'un concepte a partir d'uns altres signes o conceptes.
Nota
- La definició és una mena d'equació lògica establida entre un definiendum, o concepte que s'ha de definir, i un definiens, o conjunt de conceptes utilitzats en la definició: definiendum = definiens. D'acord amb la teoria clàssica sobre la definició, tota definició ha de ser completa, ha de contenir l'hiperònim immediatament superior i no ha de ser ni circular, ni negativa, ni tautològica.
definició extensional
definició extensional
- ca definició extensional, n f
- es definición extensional
- fr définition par extension
- en extensional definition
Definició
Delimitació d'un concepte a partir de l'enumeració de tots els elements a què fa referència.
Nota
- La definició extensional de estudiants de cinqué de filologia, per exemple, estaria integrada pel conjunt de persones a les quals es pot aplicar aquest concepte. S'oposa a definició intensional.
