definició intensional
definició intensional
- ca definició intensional, n f
- es definición intensional
- fr définition par compréhension
- en intensional definition
Definició
Definició d'un concepte a partir de l'enumeració de les propietats característiques dels elements que denota.
Nota
- S'oposa a definició extensional.
definició lògica
definició lògica
- ca definició lògica, n f
- es definición lógica
- fr définition logique
- en logical definition
Definició
Definició d'un concepte per mitjà d'uns altres conceptes pertanyents al mateix sistema metalingüístic.
Nota
- Quan es defineix un terme, les definicions lògiques solen respondre a la fórmula x =df y, això és, 'x és igual per definició a y'. En canvi, quan es defineix una propietat, se sol utilitzar l'equivalència. La propietat ser germà de, per exemple, es pot definir com segueix: germà (a, b) = Ǝx (progenitor (x, a) & progenitor (x, b)), això és, 'a és germà de b si i només si hi ha un x tal que x és progenitor de a i x és progenitor de b'. S'oposa a definició referencial.
definició operacional
definició operacional
- ca definició operacional, n f
- es definición operacional
- fr définition opératoire
- en operational definition
Definició
Definició d'un concepte a partir de la indicació de les condicions en què apareix.
Nota
- El concepte mot, per exemple, pot definir-se operacionalment com a 'seqüència de grafemes d'un text situada entre dos intervals'.
definició ostensiva
definició ostensiva
- ca definició referencial, n f
- ca definició ostensiva, n f sin. compl.
- es definición referencial
- fr définition référentielle
- en referential definition
Definició
Definició d'un concepte a partir de les propietats que posseeixen els referents que pot denotar aquest concepte.
Nota
- S'oposa a definició lògica.
definició referencial
definició referencial
- ca definició referencial, n f
- ca definició ostensiva, n f sin. compl.
- es definición referencial
- fr définition référentielle
- en referential definition
Definició
Definició d'un concepte a partir de les propietats que posseeixen els referents que pot denotar aquest concepte.
Nota
- S'oposa a definició lògica.
definitud
definitud
- ca definitud, n f
- es definitud
- fr définitude
- en definiteness
Definició
Propietat dels sintagmes nominals que fan referència a un element que pot ser unívocament identificat pel receptor.
Nota
- La identificació es pot establir a partir del discurs precedent (Entrà un home amb ulleres negres i barret. L'home es dirigí cap a nosaltres) del context situacional (Sí, l'home amb ulleres negres i barret) o del coneixement que comparteixen l'emissor i el receptor (L'home amb ulleres negres i barret que vam conéixer l'altre dia). La definitud s'expressa per mitjà de l'article definit o altres tipus de determinants, com ara els demostratius i els possessius. Els sintagmes nominals amb aquesta propietat s'anomenen sintagmes nominals definits.
deglutinació
deglutinació
- ca afèresi, n f
- ca deglutinació, n f sin. compl.
- es aféresis
- es deglutinación
- fr aphérèse
- fr déglutination
- en aphaeresis
- en deglutination
Definició
Fenomen de pèrdua o caiguda d'un o més elements en posició inicial de mot.
Nota
- Sol estar determinat per la presència habitual d'un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió que tenen els parlants de l'existència d'aquest. És el cas de rellotge, procedent del llatí HŌROLOGĬU, en què la ho- inicial caigué en ser interpretada com a part de l'article antic lo. Alguns autors utilitzen el terme deglutinació per a referir-se a aquesta afèresi motivada per l'article.
degradació
degradació
- ca degradació, n f
- es degradación
- fr dégradation
- en demotion
Definició
En gramàtica relacional, procediment de canvi funcional experimentat per un sintagma nominal quan la funció sintàctica que hauria de desenvolupar és assumida per un altre sintagma nominal.
Nota
- El subjecte de l'oració activa, per exemple, es degrada quan el primitiu complement directe es converteix en subjecte. El sintagma nominal degradat rep el nom de aturat. S'oposa a avançament.
delimitador
delimitador
- ca delimitador, n m
- ca hedge [en], n m sin. compl.
- es atenuador
- es hedge
- fr atténuateur
- fr hedge
- en hedge
- en hedge
Definició
En lingüística cognitiva, mot o expressió que permet constatar el grau de representativitat d'un element respecte a la categoria a la qual pertany.
Nota
- Per exemple, estrictament parlant i per excel·lència són delimitadors. Estrictament parlant indica que el membre que s'està considerant és poc representatiu de la classe a la qual pertany, com en l'oració Estrictament parlant, el pingüí és un ocell. En canvi, per excel·lència indica que el membre és molt representatiu.
delocutiu -iva
delocutiu -iva
- ca delocutiu -iva, adj
- es delocutivo ‑vo
- fr délocutif ‑ive
- en delocutive
Definició
En la terminologia de Jacques Damourette i Edouard Pichon, dit de la tercera persona, això és, la persona que no participa de l'acte comunicatiu o la cosa o la noció de la qual es parla.
